L'Audiència d'Osca ha ratificat que les 111 obres d'art de la Franja que eren al Museu de Lleida són propietat de les parròquies de la diòcesi de Barbastre-Montsó. Segons el bisbat aragonès, l'Audiència ha confirmat la sentència del jutjat de Barbastre que el desembre del 2019 va ordenar la devolució de les peces a l'Aragó, un trasllat que va culminar el 2021. El Bisbat de Lleida, el Consorci del Museu de Lleida i la Generalitat van recórrer contra la decisió. Ara, l'Audiència d'Osca ha desestimat íntegrament el recurs de la Generalitat i ha estimat parcialment els recursos de les altres dues institucions, a les quals ha eximit de pagar les costes judicials del procediment. La sentència encara es pot recórrer en cassació al Tribunal Suprem.

El litigi es va iniciar el 1995 a partir del dret canònic establert per l'Església. Durant el procés, el Suprem Tribunal de la Signatura Apostòlica va dictaminar la devolució de les peces a l'Aragó. Segons el Bisbat de Barbastre-Montsó, "com que no va executar-se el dictat per l'Església i després d'esgotar totes les vies possibles, l'actual bisbe va decidir acudir als tribunals com a última alternativa perquè es fes justícia". 

En un comunicat, el Bisbat de Barbastre-Montsó ha mostrat la seva "satisfacció" per la sentència, que ratifica la resolució del jutjat de Barbastre que ordenava la devolució immediata dels 111 béns en litigi a les 43 parròquies aragoneses d'on eren originàries.

Cal tenir en compte que un any després, el 2020, el jutjat de primera instància i instrucció de Barbastre va ordenar l'execució provisional de la sentència i que les peces que eren al Museu de Lleida es van traslladar en quatre entregues a l'Aragó, l'última el març del 2021.

Les institucions catalanes han mantingut la via judicial per intentar aconseguir la devolució de les obres a Catalunya. El Museu de Lleida havia apel·lat al dret que dona la usucapió, pels 123 anys que la institució havia fet manteniment, custòdia, restauració i difusió d'aquell patrimoni. 

Per la seva banda, el Bisbat de Lleida sostenia en el seu recurs que la devolució ocasionaria un perjudici als drets dels catalans, però segons l'Audiència d'Osca aquest és un procés "estrictament jurídic i no polític", en el qual "no valen més els drets dels ciutadans catalans ni els dels ciutadans aragonesos".