Un any després de l’històric tall de l'A-2 a Fondarella (Pla d’Urgell) on es van concentrar centenars de tractors i milers de pagesos i ramaders que després de passar una nit en aquest punt, van decidir sortir en marxa lenta fins a Barcelona per traslladar al Govern les reivindicacions del sector.
L’ACN ha parlat amb el pagès de l’Horta de Lleida que va liderar la iniciativa per whatsaap, Toni Martínez, i ha assegurat que un any després estan “igual o pitjor”. Explica que hi ha més negociacions però els avenços són pocs i continuen amb problemes com la burocràcia, els preus i ara noves amenaces com el Mercosur. Per això està convençut que hi haurà noves protestes aviat i diu que no dubtaria a tornar a tallar l’autovia si convingués.
Un any després de la mobilització del 6F Martínez admet que no s’esperava una “resposta tant massiva” que desencadenaria el conjunt de protestes que van anar venint els següents dies. També reconeix que després del viatge en tractor a Barcelona i mantenir una reunió amb el Govern, el final no va resultar com s’esperaven, ja que tot i que van poder expressar el seu malestar a l’aleshores president Pere Aragonès, al cap del poc el Govern es va trencar i “tot es va aturar”. Per això, remarca que un any després el sector continua patint igualment, amb pèrdues, i tot i que es mantenen les negociacions amb el Govern, no hi veu futur.
El Toni destaca com van sortir les mobilitzacions, a iniciativa de “gent de baix” que no estava a dins de cap organització agrària, “sens cap afany de lucre ni res”. L’objectiu era aconseguir el reconeixement del sector a nivell europeu i que s’arreglessin les coses a les explotacions familiars per poder-se guanyar bé la vida amb allò al que es dediquen. El Toni té recels en relació a la creació del Gremi de la Pagesia Catalana, que neix de Revolta Pagesa, i no sap si els portarà enlloc perquè ja n’hi ha de sindicats i el que cal és “lluitar des de baix”. Per això, aposta perquè els grans sindicats treballin units i lluitin per la mateixa causa i no dubta ni un moment que si calgués tornar a tallar l’autovia i anar amb tractor fins a Barcelona, ho tornaria a fer.
De la seva banda, en Jordi Ginesta, pagès de Castellserà (Urgell) que també va estar des del minut zero amb el tall de Fondarella, destaca que el que van aconseguir fa un any no ho havia fet mai cap sindicat en molt temps. Coincideix però amb què les coses continuen igual o pitjor, amb un increment dels costos i la burocràcia que els pren hores de feina al camp. Ell, a diferència del Toni si que s’ha afiliat al Gremi de la Pagesia perquè considera que almenys, des d’aquesta plataforma, podrien estar presents a la taula de negociacions amb l’Administració juntament amb els altres sindicats. Per aconseguir això caldria obtenir representació a les eleccions del camp que hi haurà al 2026 per entrar a la Taula Agrària.
A finals de febrer, un altre dels talls més concorreguts que va fer el sector va ser el de l’A-2 a Tàrrega, on l’autovia va estar bloquejada durant una setmana. En Jordi Solé va ser un dels pagesos que hi va participar i també es mostra sorprès de la gent que hi va participar, fet que va posar de manifest “el greu problema que patim”.
Després de l’èxit de Fondarella, Solé diu que la gent es va implicar més en seguir i muntar més talls tot i que algunes coses es feien “sobre la marxa” com per exemple establir la durada i aixecament de les protestes. Solé també reitera que la situació actual encara és pitjor de la de fa un any, amb amenaces com la suma del Mercosur, que provocarà l’entrada de productes sense els controls sanitaris que es passen aquí ni tampoc aranzels, fet que creu que perjudicarà moltíssim al sector.
Els sindicats defensen el seu rol amb les administracions
Tots els sindicats van participar al tall de Fondarella del 6 de febrer de 2024 i reconeixen que va ser un èxit de convocatòria que va prendre el pols als polítics. Des d’Unió de Pagesos (UP), Jaume Pedrós defensa que les coses no s’han de defensar només amb una manifestació sinó que cal “anar-hi cada dia”. Recorda que UP va fer una tractorada al juny per anar a Madrid, quan els pagesos ja estan en plena campanya, i això es fa “per convicció” i no només perquè a l’hivern no hi ha tanta feina. Pedrós reconeix que la revolta pagesa ha “mogut algunes coses”, sobretot temes que “estaven molt congelats” i per part dels polítics no es volien tirar endavant. Així mateix, adverteix que per estar en una taula sectorial s’han de tenir les coses molt clares perquè “els polítics en saben molt de menjar el terreny i no escoltar”.
Sergi Balué, de JARC lamenta que després de la mobilització els polítics escoltessin però allí es quedés tot. Recorda que el sindicat treballa per aconseguir coses des de “totes bandes” amb intermediaris a Catalunya, Madrid però també Brussel·les, per evitar que pleguin més pagesos del camp.