Atau madeish, s’an consolidat es tribunes deth còr, que se trobauen en fòrça mau estat, e s’a renauit era illuminacion interior e exterior deth temple, er unic d’Aran declarat coma Ben Culturau d’Interès Nacionau (BCIN), en an 1978. Era actuacion, prebotjada peth Conselh Generau d’Aran, a compdat damb un pressupòst de 350.000 èuros, eth finançament deth quau a estat assomit ena sua màger part pera entitat La Caixa, laguens deth programa Romanic Dubèrt 2007-2010. Era empresa Fecsa Endesa s’a hèt cargue dera renovacion deth sistèma de lum.

Eth sindic Boya a anonciat qu’eth Conselh Generau trabalharà entà promòir eth reconeishement deth temple coma patrimoni mondiau dera umanitat e a reivindicat eth naut valor artistic deth conjunt patrimoniau deth romanic aranés tant pes sòns elements arquitectonics coma pes elements interiors pictorics e d’ornamentacion, es quaus hèn deth patrimòni istoric e artistic d’Aran un conjunt fòrça singular en ensem deth conservat enquia ara en Pirenèu. Per aguest motiu, “cau prebotjar-lo e dar-li coeréncia e reconeishement public”. En aguest sens, eth Conselh Generau a iniciat per prumèr viatge es tràmits entara declaracion de nau glèises araneses coma BCIN’s, e de d’auti monuments e glèises coma BCIL’s (Bens Culturaus d’Interès Locau).

Eth conselhèr generau d’Arties e Garòs, José Antonio Bruna , un des maxims impulsors des restauracions, a hèt ua explicacion detalhada des elements restaurats ena aguesta prumèra fasa, e declarat qu’a de vier ua dusau fasa de trabalhs, que se centrarà ena restauracion d’elements arquitectonics e museïzacion e reorganizacion interiora damb era neteja des retaules, eth rebastiment deth paviment dera nau e era installacion d’un sistèma de cauhatge.

Santa Maria d’Arties recupère er absis centrau e quauques pintures muraus. Santa Maria d'Arties.