A pocs metres de l’església de la Sang, al recòndit taller del carrer Ballester, el temps passa entre pinzells, pigments i l'aroma de la fusta polida. Durant tota la Quaresma, els restauradors José A. Ferrer i Lluís Capdevila han lliurat una batalla silenciosa contra el pas del temps. El seu objectiu: retornar l’esplendor al Sant Crist de la Sang, la imatge més antiga que processona la nit de Divendres Sant i un dels símbols més emotius per a la ciutat de Lleida.
Un símbol lleidatà
L’any 1939, amb una ciutat colpejada per la ferida de la Guerra Civil i el seu patrimoni religiós pràcticament convertit en cendra, la Congregació de la Sang va obrar un petit miracle. El 7 d’abril d’aquell any, un Sant Crist solitari recorria els carrers de Lleida. Com recordaven els historiadors Romà Sol i Carme Torres, va ser la processó "més pobra i alhora la més rica" de la història local. Aquella talla de pasta de fusta era el testimoni del renaixement espiritual d’una societat que tornava a sortir al carrer després del conflicte.
87 anys després d’aquella estrena històrica, la peça presentava els estralls lògics del temps: oxidació del color, esquerdes estructurals i una pàtina de fums i pols que n’apagava l’expressivitat.
L'exquisida tècnica de l'Escola d'Olot
"La imatge té una definició de volums molt delicada, especialment en les faccions, les mans i els peus", expliquen Ferrer i Capdevila. La talla, filla de la prestigiosa tradició d'Olot, ha estat sotmesa a una intervenció minuciosa. Després d’eliminar les impureses acumulades durant dècades, els experts han consolidat les fissures i han aplicat una nova policromia que segueix rigorosament la iconografia del Crist mort.
La restauració no s'ha limitat a la figura. La creu de fusta ha estat polida i envernissada en un to que busca el contrast visual amb la carnació de la talla, realçant-ne la majestuositat. Però el detall més significatiu ha estat la recuperació de les tres motllures originals dels extrems de la creu, que havien desaparegut amb els anys. Aquestes peces han estat recreades de bell nou, respectant la policromia original i embellides amb la noblesa del pa d’or.
El procés de restauració va viure el seu moment culminant el passat 20 de març. En el marc del darrer dia del Quinari, el bisbe Daniel va beneir la imatge ja restaurada. Va ser un retrobament espiritual entre la congregació i el seu Sant Crist, que lluïa novament la força expressiva que el va fer cèlebre el 1939.
