Ni brunch ni etiquetes angleses. A cop de "Salut i al lio!", aquest lleidatà ha convertit l'esmorzar de ganivet i forquilla en un fenomen de masses que reivindica la cuina de parada i fonda a través de les xarxes Hi ha un silenci gairebé sagrat que només es trenca amb el raig de vi dibuixant una paràbola perfecta des del porró fins a la gorja. A l’altre extrem del vidre hi ha en Jonathan Nuevo, un home que ha passat de fer sonar el xiulet a les pistes de bàsquet a dictar sentència sobre la qualitat d’uns callos o un capipota.
A molts certàmens culinaris, les fotos ja n són només per a les autoritats, sinó també per a ell, l’home que ha posat el país a esmorzar davant d’Instagram. Després de quatre anys recorrent cada comarca catalana, Nuevo ha cristal•litzat una teoria que és gairebé una doctrina gastronòmica. Per a ell, un bon esmorzar no és un tràmit, és una alifara (com en diuen a Lleida dels àpats generosos). La litúrgia comença amb les "cortesies": pernil, amanida i galtes de porc. Però el que dona la nacionalitat a l'àpat són els tres pilars: la brasa, els callos o el capipota. "El capipota és més típic de la Catalunya central i de Barcelona; de callos se’n veuen més a Lleida i Tarragona", analitza amb la precisió de qui ha tastat centenars de cassoles.
A la seva terra, a més, hi afegeix el toc distintiu: una tapa de caragols. No en va, sovint llueix a la màniga el logo de la Federació de Colles de l'Aplec, exercint d'ambaixador d'una manera d'entendre la vida on el rellotge s'atura entre plat i plat. La història de Nuevo no neix entre fogons —admet que no és un gran cuiner—, sinó com a client exigent. En la seva etapa com a àrbitre de bàsquet, ja buscava el refugi de les fondes abans dels partits. "A Balaguer tocaven molt bé els callos", recorda amb nostàlgia.
Avui, la seva popularitat l'ha portat a l'altre costat de la barrera: ajuntaments i fires el reclamen per fer de jutge de guisats, des de Vallfogona de Balaguer fins a les mítiques cassoles de Juneda. Una geografia de suc sucar-hi pa El seu mapa de rutes no entén de fronteres administratives, sinó de sabor. Des de la Fonda Europa de Granollers fins a Casa Leonardo al Pallars Jussà, passant per la històrica Bodega Gelida de Barcelona o Cal Xirricló a Balaguer. Arreu on va, el ritual es repeteix: postres de músic, un cigaló ben cremat i un xarrup per tancar la festa. Jonathan Nuevo ha aconseguit que milers de joves i grans tornin a mirar cap a les tavernes de tota la vida.
El seu secret? Una positivitat contagiosa i un respecte absolut per la tradició del broc: "El vi es pot fer baixar a la republicana, amb el broc estret, o a la monàrquica, on tot va a l'ample". Sigui com sigui, la premissa és clara: abans de la feina, la forquilla.
