Un llibre recull fotos antigues de ''fallaires'' de Pere Català Roca

Publicat el 30 de juny de 2011 a les 16:41
Un fallaire portant una falla la passada nit de Sant Joan.

El llibre ''Isil i les Falles (1957)" recull una trentena de fotografies de Pere Català Roca (1923-2009). Català es dedicà a l'estudi i la divulgació de la cultura popular catalana. L'any 1957 es va desplaçar a Isil (Pallars Sobirà) per documentar la revetlla de Sant Joan, el poble i la tradició de les ''falles''. Les imatges mostren les falles plantades al Faro, la benedicció de la gran falla, la baixada de les falles, els fallaires, el fadrí i la fadrina major, la rebuda als fallaires al poble, la visita a l'església dels fallaires, la foguera o el ball de bastons. Aquestes fotografies mostres que tot hi haver passat més de 50 anys l'essència de la festa es manté intacta. Pere Català Roca anava acompanyat de l'escriptor pallarès Joan Lluís. Va immortalitzar la màgia del foc i la festa. Les fotografies del llibre constitueixen un document important donat que no sols capten una festa sinó que també el retrat d'una època.

Al llibre apareix un text del 1997 en el que el fotògraf Pere Català explica la causa principal que el va portar a fotografiar les ''falles'' d'Isil al 1957. Català explica que va ser una petició de Joan Amades, qui en aquells moments era pràcticament cec i no es podia desplaçar al Pirineu i volia documentació de la celebració a Isil del solstici d'estiu.

Durant el cap de setmana de Sant Joan totes les imatges del llibre es van poder veure penjades amb grans formats a les façanes de les cases del poble. Els visitants van poder observar el poc canvi que ha patit aquesta festa amb el pas dels anys. Es tracta d'una festa que és per en el temps i es desconeix quan es va començar a celebrar.

Les falles

Les falles són troncs de fusta, asclats i entatxonats de teies, que els fadrins baixen del Faro fins al poble, on són rebuts com a herois perquè han baixat el foc de la muntanya. Un camí difícil donat que no està marcat i és cada ''fallaire'' el que fa llum al que va al seu darrera. Les falles més grosses es fan tombar enceses costes avall.

La senyal per iniciar el recorregut és l'encesa de la ''falla'' major situada al mig de la plaça del poble. L'any 1957, el capellà, com autoritat principal del poble, beneïa i encenia la falla major. Ara els temps han canviat i l'encarregat de fer-ho és el president de l'Associació de fallaires d'Isil.

Al 1957 els que baixaven les falles eren els homes solters, els fadrins, ara baixen tant homes solters com casats i es habitual veure-hi cada edició alguna dona.

En arribar els fallaires al poble els esperen les dones que els entreguen un ramet de flors, coca i un vaset de vi i els musics. Les imatges de Català mostren com els fallaires abans d'entrar als carrers del poble els ''fallaires'' van al cementiri i fan una creu a la porta, tot recordant als companys morts. Aquesta tradició encara és manté intacta.