L’abril no demana permís. Arriba i ho capgira tot. Un matí et despertes amb un cel net i llum de postal, i a la tarda el vent s’aixeca, els núvols es tanquen i el paisatge sembla un altre. És el mes de la incertesa, sí, però també el de les millors històries. Perquè si esperem el dia perfecte, acabarem sortint menys del que voldríem. En canvi, si acceptem que el temps forma part de l’excursió —que no és un obstacle sinó un ingredient més—, cada sortida es converteix en una petita aventura. No cal heroïcitat ni temeritat, només una mica de previsió, bon calçat i ganes de veure què passa.

A més, amb la Setmana Santa entremig, és important que sortim a visitar casa nostra, gaudir del que tenim ben a prop, connectar amb la natura i aprofitar que ja tenim aquí la primavera per aventurar-nos pels boscos i camins que ens ofereix Catalunya.

Les opcions són infinites, i en aquest Carretera i Manta no us proposem cinc excursions perfectes, sinó cinc llocs que canvien. Camins que no són mai exactament iguals, que es transformen amb la llum, amb la pluja o amb el vent. Perquè el mes d'abril és únic i mai saps què pot passar. Cinc excuses per sortir igualment, encara que el cel no acabi de decidir-se. I, si el dia es complica més del compte, sempre hi ha una alternativa a prop per acabar l’escapada amb bon gust de boca.

1. Serra de l’Obac i Sant Llorenç del Munt (Vallès Occidental)

La Serra de l’Obac és la germana discreta de La Mola. Menys freqüentada, més silenciosa, amb aquell punt de bosc mediterrani que combina ombra i roca. Els camins hi serpentegen sense pressa, entre pins i alzines, amb miradors que s’obren de cop i et regalen vistes cap a Montserrat i el Vallès. És un lloc que no necessita grans titulars: funciona perquè és honest.

Amb sol, és una excursió agraïda i lluminosa. La roca clara contrasta amb el verd del bosc, i les vistes són netes, gairebé nítides. És el dia ideal per caminar sense presses, aturar-se als colls i allargar la ruta més del previst. Pots acabar baixant cap a llocs com la Casa Nova de l’Obac o acostar-te a pobles del voltant per tancar el dia amb un dinar tranquil.

Però el millor arriba quan el cel es tanca una mica. Amb núvols baixos o després d’una mica de pluja, el bosc guanya profunditat. Les olors s’intensifiquen, la llum es filtra amb més drama i els camins es tornen més íntims. I si la pluja insisteix més del compte, sempre podeu fer un gir de guió i acostar-vos a algun dels pobles que hi ha pel voltant.

2. Vall del Bac (Alta Garrotxa)

Hi ha llocs que semblen allunyats del temps, i la Vall del Bac n’és un. Camins poc transitats, masies disperses, relleu trencat i una sensació constant d’estar en un racó que no ha canviat gaire. És una excursió que no busca espectacularitat immediata, sinó calma i recorregut, d’aquelles que es gaudeixen a foc lent.

En un dia clar, la vall s’obre. Els relleus es defineixen bé, els camins es deixen seguir i la sensació és de descoberta tranquil·la. És el tipus de ruta que et permet parlar, mirar al voltant i deixar que el paisatge t’acompanyi sense imposar-se. Es pot completar fàcilment amb una parada a pobles propers com Castellfollit de la Roca o Sant Joan les Fonts.

La Garrotxa és un territori únic de casa nostra, i visitar-lo amb l'esclat de la primavera és una aposta segura. Dedicar-li un dia d'aquesta Setmana Santa pot servir-te per fugir de la rutina i refugiar-te entre boscos i volcans de tot el rebombori que t'acompanya cada dia. I, encara que el dia es girés del tot, la Garrotxa sempre ofereix alternatives: des d’un dinar contundent en algun restaurant de cuina volcànica fins a una visita ràpida a Olot per refugiar-se mentre passen els núvols.

3. Muntanyes de Prades (Baix Camp)

Les Muntanyes de Prades tenen alguna cosa de refugi. Bosc espès, camins ombrívols, racons que conviden a perdre-s’hi una estona. No tenen la fama d’altres zones, però potser per això mantenen un encant més tranquil, menys intervingut, ideal per aquells dies en què no tens clar què et trobaràs.

Amb bon temps, són una delícia. Els camins es deixen caminar fàcilment, la llum entra entre els arbres i tot sembla en equilibri. Es poden enllaçar rutes cap a llocs com l’Ermita de l’Abellera o els voltants de Prades, i acabar amb un passeig pel poble, que sempre té aquell aire de cap de setmana tranquil.

Però quan el temps gira —una mica de boira, núvols baixos o humitat—, el paisatge es transforma completament. El bosc es tanca, els sons canvien i tot agafa un aire més misteriós. És el moment de caminar amb més atenció i deixar-se portar per una atmosfera diferent. I si la pluja es posa seriosa, Prades és el refugi perfecte: un cafè calent, una estona sota cobert i la sensació que, encara que el dia no sigui perfecte, l’escapada sí que ho és.

4. Serra de Picancel (Berguedà)

El Picancel és aspre, irregular, una mica indòmit. No és una excursió còmoda ni lineal, i potser per això és tan interessant. Els camins s’enfilen, baixen, es retorcen entre roca i vegetació, i obliguen a estar present. Aquí no hi ha gaire marge per a la distracció.

Amb sol, el contrast és claríssim. Roca, verd i cel dibuixen un paisatge potent, amb vistes que s’obren cap al Berguedà i més enllà. És exigent, sí, però també molt agraït. Cada tram té recompensa, cada pujada té sentit.

Amb núvols o boira baixa, en canvi, el Picancel canvia de registre. Les vistes desapareixen parcialment, el paisatge es tanca i el protagonisme passa al camí. A la textura de la roca, a l’esforç, al silenci. És una excursió més introspectiva, més física. I si el temps no acompanya gens, Berga és a tocar: una bona opció per baixar revolucions, passejar pel centre o asseure’s a taula i deixar que la tarda passi sense pressa.

5. Lluçanès 

El Lluçanès no crida l’atenció d’entrada. No té grans cims ni racons icònics. Però és precisament això el que el fa especial: és un territori per caminar sense pressa, per enllaçar camins, per deixar-se portar. Aquí no hi ha una sola ruta, sinó moltes combinacions possibles.

En un dia de sol, els millors punts són els camins al voltant de pobles com Perafita, Sant Boi de Lluçanès o Prats de Lluçanès. Prats verds, masies disperses, petites pujades suaus i un paisatge amable que acompanya sense imposar-se. És ideal per fer rutes circulars senzilles i acabar amb un bon esmorzar o dinar de cuina casolana. I, si algú de vosaltres vol una aventura més exigent, pujar fins al mirador dels Munts i visitar-ne el santuari pot ser una gran opció. A més, si hi aneu en un bon dia, podreu contemplar les vistes de tota la comarca. 

Visitar el Lluçanès t'ofereix un repertori d'activitats immens. Independentment del dia que et trobis, aventurar-te pels seus camins i paisatges és sempre una opció ideal. I si la pluja no et donés treva, pobles com Perafita són una aposta segura: forns, restaurants i aquell ambient tranquil que convida a allargar la sobretaula.

A l’abril aigües mil

L’abril no sempre posa les coses fàcils. Però potser tampoc cal que ho faci. Perquè les millors sortides no són sempre les que surten tal com estaven previstes, sinó aquelles en què el paisatge sorprèn una mica, en què el temps canvia el guió i t’obliga a adaptar-te.

Sortir a caminar aquest mes és acceptar una petita incertesa. És mirar el cel, preparar una mica millor la motxilla i decidir anar-hi igualment. Amb una capa més, amb unes botes una mica més resistents, amb menys pressa… i amb un pla B que sovint acaba sent igual o millor que el pla A.

Perquè al final, entre un dia perfecte que no arriba mai i un dia d’abril qualsevol… potser la millor opció és la segona. I si plou una mica, millor: així tindràs una bona excusa per entrar a algun bar de poble, demanar alguna cosa calenta i acabar el dia explicant que, un cop més, vas sortir igualment.