Hi ha una cosa que passa cada any quan arriba el juny. El sol comença a escalfar de debò, les tardes es fan llargues i, de sobte, tothom recorda que tenia pendent fer alguna sortida a l'aire lliure. Si enguany us heu proposat moure les cames sobre dues rodes, però sense complicar-vos la vida amb pujades impossibles ni ruixades de suor, esteu al lloc adequat.

Catalunya té, a part de platges i muntanyes, una xarxa de rutes en bicicleta que és una autèntica meravella. Vies verdes que segueixen antics traçats de tren, carrils bici vora el mar, camins de ribera que et porten entre aiguamolls i ocells sense que ningú no hagi d'empentar ningú. Rutes, en definitiva, pensades perquè les pugui fer tota la família i aquells que no van amb bicicleta des de fa temps.

En aquest Carretera i Manta us portem cinc propostes que cobreixen bona part del territori, des de la Costa Brava fins a les Terres de l'Ebre, passant per la Costa Daurada i l'interior de Lleida. Totes planes, totes assequibles, i totes amb prou paisatge per compensar l'esforç. Que, d'esforç, n'hi ha ben poc.

1. Ruta del Carrilet I (Olot – Girona)

Si hi ha una ruta en bicicleta que tothom hauria de fer almenys una vegada a la vida, aquesta és la del Carrilet I. Segueix el traçat de l'antic tren de via estreta que unia Olot amb Girona, i durant els seus 54 quilòmetres no para de regalar-te paisatges de la Garrotxa: boscos, rius, valls verdes i aquella calma que només es troba quan viatges a la velocitat d'una bicicleta. El millor? Que és completament plana. Cap pujada traïdora, cap baixada perillosa, cap excusa per no fer-la amb els nens.

La ruta es pot fer sencera o per trams, cosa que la converteix en una opció molt flexible. Si voleu una jornada completa, endavant; si preferiu una matinada tranquil·la amb els petits, podeu agafar el tram que més us convingui i tornar quan vulgueu. El camí passa per pobles com les Planes d'Hostoles i Sant Feliu de Pallerols, on és fàcil aturar-se a esmorzar o a deixar que els nens estirin les cames.

A Olot, al punt de sortida, val molt la pena visitar el nucli volcànic del parc natural i, si coincidiu en dissabte, el mercat setmanal és una parada obligada. A Girona, en canvi, podeu acabar el dia pujant a passejar per la muralla o perdent-vos per les vilenques del Barri Vell. Amb el juny estrenat i les terrasses obertes, millor final no pot tenir una sortida familiar en bici.

2. Via Verda del Ferro i del Carbó (Ripoll – Sant Joan de les Abadesses)

Si el Carrilet I és la reina de les vies verdes de Girona, la del Ferro i del Carbó és la seva cosina de muntanya. Només deu quilòmetres separen Ripoll de Sant Joan de les Abadesses, però durant aquest trajecte el paisatge canvia completament de registre: el riu Ter acompanya gairebé tot el recorregut, els boscos de ribera fan ombra natural i les muntanyes del Ripollès tanquen l'horitzó d'una manera que costa de descriure sense sonar exagerat. És una ruta curta, plana i d'una bellesa que no t'esperes fins que no hi ets.

El traçat segueix l'antic tren miner que transportava ferro i carbó per la vall, i és tan assequible que fins i tot els nens més petits l'acaben sense cap drama. Es fa en menys d'una hora pedalant tranquil·lament, cosa que deixa temps de sobra per explorar els dos pobles als extrems de la ruta. Com que la distància és tan curta, moltes famílies opten per fer l'anada i la tornada el mateix matí i dedicar la tarda a descobrir la zona.

Ripoll és una parada imprescindible: el monestir de Santa Maria, amb la seva portada romànica considerada una de les més importants d'Europa, justifica el viatge per si sol. Sant Joan de les Abadesses, a l'altra punta, té un monestir propi que no li va a la saga, i el seu centre medieval és perfecte per acabar el dia amb un dinar tranquil. Amb el juny i les temperatures encara suaus de la muntanya, el Ripollès és un d'aquells llocs que recorden per què val la pena escapar-se de la costa de tant en tant.

Branded

Cinc excursions per estrenar el bon temps aquest març Marc Vilaseca

3. Carril bici de Salou a Cambrils (Costa Daurada)

Set quilòmetres. Completament plans. Vora el mar. Amb el so de les onades com a banda sonora i la possibilitat d’acabar amb un bany. Si busqueu la definició de ruta en bicicleta sense complicacions, la trobeu aquí. El carril bici que uneix el port de Salou amb el de Cambrils és una de les rutes familiars més populars de la Costa Daurada, i amb motiu: no perds el mar de vista en cap moment i tot el traçat discorre segregat del trànsit, sense cotxes a prop.

El recorregut discorre pel passeig marítim, així que al juny hi trobareu ambient: gent passejant, corredors i alguna bicicleta que ve de cara. No és una via verda solitària enmig del bosc, però tampoc cal que ho sigui. L'encant d'aquesta ruta és precisament això: el mar a un costat, la vida del passeig a l'altre, i els nens pedalant amb aquella energia que sembla no acabar-se mai. Una ruta amb paisatge humà que, a l'estiu, forma part de l'experiència.

Cambrils és, a part del punt d'arribada, una excusa perfecta per dinar. La seva fama gastronòmica és del tot merescuda, i amb el juny els seus restaurants de peix ja estan en plena forma. Si torneu cap a Salou amb les bateries carregades, aprofiteu per fer un tram del Camí de Ronda a peu: la costa tarragonina a l'estiu, amb el sol baixant a poc a poc, és un dels espectacles que Catalunya ofereix de franc.

4. Ruta del Tren Petit (Palamós – Palafrugell)

Sis quilòmetres pot semblar poc, però la Ruta del Tren Petit és d'aquelles que et recorden que no tot és quilometratge. Aquest traçat curtet del Baix Empordà segueix part del recorregut de l'antic tren que connectava Palamós amb Girona i passa per un paisatge que és un autèntic privilegi: la plana de l'Aubí, rodejada pel massís de les Gavarres i les muntanyes de Begur. Bosc, camps i aquella llum de la Costa Brava que a l'estiu no té comparació.

La ruta és perfecta per fer amb nens petits perquè és molt curta, sense cap dificultat, i amb prou entorn natural per mantenir l'atenció. Com que es fa en menys de dues hores, deixa temps de sobra per combinar-la amb una visita als pobles del voltant o, directament, per baixar fins a la costa i rematar la jornada amb un bany a una de les cales de la zona.

Palafrugell és una parada obligada: el mercat del dissabte és dels millors de la Costa Brava i el centre té aquell encant de poble empordanès que ja no és tan fàcil de trobar. Des d'aquí, Calella de Palafrugell, Tamariu o Llafranc queden a pocs minuts en cotxe. Una de les coses boniques d'aquesta ruta és que, sent tan accessible, és l'excusa perfecta per descobrir un tros de Costa Brava que sovint queda a l'ombra dels llocs més turístics.

5. Via Verda de la Terra Alta (Horta de Sant Joan – Pinell de Brai)

La Via Verda de la Terra Alta és la ruta per als qui volen quelcom diferent. Res de mar ni de litoral: aquí el paisatge és aspre, salvatge i d'una bellesa seca que enganxa. El recorregut segueix un antic traçat ferroviari entre la serra de Pàndols i la de Cavalls, i inclou túnels, viaductes i vistes al massís dels Ports que costen d'oblidar. Els nens, quan passen pel primer túnel, es tornen bojos.

El camí discorre al costat del riu de la Canaleta, on es pot aturar a descansar en diverses zones, i és completament apte per a tota la família. No és la ruta més coneguda d'aquest article, però és la que probablement deixarà un record més fort. La Terra Alta és un territori que molts catalans han sentit anomenar però pocs han visitat, i fer-ho en bicicleta és la manera perfecta d'entrar-hi a poc a poc i sense presses.

Horta de Sant Joan és, de per si, una visita imprescindible: un dels pobles més ben conservats de les Terres de l'Ebre, amb un castell medieval que domina el paisatge i uns racons que Picasso, que hi va passar llargues temporades, va immortalitzar en nombroses obres. Al Pinell de Brai, a l'altra punta de la ruta, les Bodegues del Pinell — dissenyades per Cèsar Martinell, el mateix arquitecte de les famoses catedrals del vi — mereixen una parada llarga i, si el celler és obert, una degustació.

Dues rodes, cinc paisatges, infinites excuses per sortir

El mes de juny és, possiblement, el millor mes de l'any per agafar la bicicleta. No fa la calor brutal de l'agost, les carreteres no estan desbordades de turistes i els dies llargs permeten sortir amb calma, sense l'angoixa de quedar-se sense hores de llum. Amb una bona ruta, un parell de llocs on aturar-se a dinar i les bicicletes carregades al cotxe, qualsevol cap de setmana pot convertir-se en una petita aventura familiar.

El millor d'aquestes cinc rutes és que no demanen res especial. No cal ser ciclista, no cal tenir bicicleta de muntanya, no cal haver entrenat massa. Només cal tenir ganes de moure's, de gaudir del paisatge i de descobrir un tros de Catalunya des d'una perspectiva diferent. I si al final del dia algun membre de la família declara que "la pròxima vegada vull anar més lluny", podeu donar la sortida per un èxit total.