Va començar a estudiar Dret a la Universitat de Barcelona però només va fer el primer curs: "Vaig adonar-me que el meu camí era escriure, i vaig deixar la carrera", diu. Anna Llorens (Manresa, 1994) crea històries des que té ús de raó. Amb 8 anys, va agafar una llibreta i va convertir-la en el seu primer llibre de contes, tots ideats per a ella. Encara la conserva. Qui li ho havia de dir a aquella petita somniadora de mons imaginaris que acabaria convertint la seva passió en una feina? Amb 30 anys recent estrenats, Llorens és autora de tres novel·les, la darrera de les quals, Escrutini de secrets, acabada de sortir del forn. Combina la seva tasca d'escriptora amb la de llibretera -segur que molts de vosaltres l'heu vist darrere del taulell de la secció infantil i juvenil de la Parcir- i "amb això en tinc prou; no em fa falta res més", assegura.
Parlem amb ella sobre la seva trajectòria personal i professional i, sobretot, del seu últim ‘fill' literari, el primer que escriu en català.
Com és que a Escrutini de secrets ha aparcat el castellà?
No és que l'hagi aparcat, però aquesta novel·la no podia haver estat escrita en cap altra llengua. L'acció transcorre a Catalunya, en un dia d'eleccions municipals; va ser concebuda en català des del primer moment. No obstant, sí que és cert que la meva tendència és escriure en castellà.
Què ho fa?
Com que a casa parlo en català, i amb els meus amics també, el fet de canviar de llengua en l'àmbit literari és una manera de canviar completament de registre, de món.
De viatjar sense moure's de la cadira.
Exacte!
En aquest cas, els destins on s'emmarca la novel·la són ben reals: Manresa, Igualada, Barcelona i Palamós. Per què aquestes ciutats?
Són llocs especials per a mi. A Manresa hi vaig viure fins als 8 anys i hi vaig tornar als 12. Durant aquest temps d'entremig, vaig viure també a Igualada (i a la franja de Ponent, i també a Colòmbia, però com que no formen part de Catalunya no els he inclòs en el llibre). Pel que fa a Barcelona, va ser la ciutat on vaig estudiar-hi. No hi vivia però m'hi passava moltes hores. I Palamós és on els meus sogres hi tenen una segona residència, i és el lloc on anem a desconnectar i carregar piles.
A Colòmbia, també ha viscut?
Sí. I no per un motiu agradable, precisament.
Ah...
El meu pare era un maltractador, i ens havia amenaçat de mort tant a mi, com a la meva mare, com als meus avis. I havíem d'anar fugint.
Ostres!
Sí, i d'aquí que només signi amb un cognom, Llorens, que és el de la meva mare.
Escriure devia ser una gran vàlvula d'escapament...
De petita, moltes vegades ho feia per fugir o per intentar entendre la realitat que m'havia tocat viure.
"De petita escrivia per intentar entendre la realitat que m'havia tocat viure"
El toca, en els seus llibres, el tema de la violència masclista?
Sí: haver-ne viscut de petita no em dona carta blanca a no tornar-ne a viure d'adolescent o ja d'adulta. A banda, també és cert que la majoria dels meus personatges tenen lligams curiosos amb els seus pares o mares, ja siguin simbiòtics o traumàtics.
L'amor, el misteri i els secrets són els ingredients argumentals principals de totes les seves novel·les. És buscat o l'hi surt sol?
Bàsicament, penso que són els ingredients que marquen la recepta del món. A totes les relacions humanes hi trobem secrets, tant dintre d'una relació com amb la resta del món. Així mateix, que aixequi la mà qui no estigui en constant recerca de l'amor, ja sigui aliè o propi. Pel que fa al misteri, penso que és clau per atrapar el lector perquè segueixi llegint. Sempre miro d'escriure el que m'agrada trobar quan llegeixo: aquesta sensació de voler descobrir com acaba tot plegat.
Una altra de les constants en la seva obra és el fet que hi solen aparèixer molts personatges, amb nom i cognoms.
Quan escric, viatjo dins meu. És una espècie d'exercici d'introspecció que em permet explorar diversos punts de vista al voltant d'un mateix tema o vivència. Al cap i a la fi, la vida és una mica això, no? Un mosaic de gent amb les seves casuístiques que no poden (o no haurien) d'allunyar-nos de la nostra veu interior.
La contraportada diu que Escrutini de secrets conté un toc de crítica social. En quin sentit?
El fet de tenir com a escenari les meses electorals dona peu a opinar sobre molts temes des de moltes perspectives, perquè cada personatge veu les coses des d'una òptica diferent. Generalment, el focus on hi ha més crítica és sobre el fet de perpetuar mentides, i també sobre la pèrdua de l'educació.
Hi ha algun missatge concret que vulgui transmetre, amb aquest tercer 'fill' literari?
No pretenc cap fita a nivell general, bàsicament perquè soc del parer que les històries que trobem dintre dels llibres no ens mouen a nivell general, sinó personal. En aquest sentit, el més probable és que els lectors d'Escrutini de secrets treguin conclusions diferents de la lectura. Al cap i a la fi, la literatura ha de fer una mica això, no? Abocar-nos a l'abisme de nosaltres mateixos.
"La literatura ha d'abocar-nos a l'abisme de nosaltres mateixos"
Han passat gairebé 9 anys d'ençà de la publicació del seu primer títol. Com ha canviat l'Anna escriptora, des d'aleshores? I l'Anna més personal?
Al llarg d'aquesta dècada m'han passat moltes coses que m'han fet veure la vida des d'altres llocs. Seria inconcebible que l'Anna persona i l'Anna escriptora no haguessin canviat! La que va publicar el seu primer llibre segueix aquí dins, i vull pensar que els meus principis no s'han mogut gaire. Evidentment, però, he evolucionat. Ja és la idea, no?
Parlant d'evolució: quan considerarà que haurà assolit el seu gran èxit professional?
Ens han mentit dient que l'èxit és que tothom conegui qui ets o que el teu llibre s'esgoti en temps rècord. Això només és una cara, d'aquest suposat èxit. Que m'agradaria que tots els exemplars dels meus llibres s'esgotessin ràpidament? És clar que sí. No vull ser hipòcrita. Tanmateix, però, per a mi l'èxit professional és poder-me dedicar al que m'agrada i que les persones que em llegeixen em transmetin que els captiva la meva obra. Penso fermament que si tots ambicionéssim aquest èxit i no l'altre, viuríem més tranquils. I la tranquil·litat, per a mi, és l'èxit més preuat.
Està treballant en alguna altra novel·la?
Sempre tinc projectes al cap. N'hi ha un amb el qual porto molts anys treballant-hi, perquè requereix presència i hores de feina. De fet, m'entristiria profundament quedar-me, algun dia, sense ganes o idees de fer una nova història.