La poesia -afortunadament- fa cada cop menys por. En els darrers anys, i gràcies a les noves fornades de joves versadors, aquest gènere literari ha aconseguit deixar enrere l'estigma de ser només apte per a ments erudites, i ha acabat arribant a més i més lectors que han comprès que això no va d'entendre-ho tot fil per randa, sinó que més aviat, la màgia dels versos rau en la interpretació que en fa cadascú - i també, és clar, en la sonoritat que adquireixen quan es reciten.

No obstant, i tot i que s'ha avançat molt en la seva popularització, la poesia continua arrossegant certs prejudicis. Un d'ells (desmentit mil vegades per docents i professionals del sector) és que els infants no l'entenen. L'altre, que no tothom està preparat per llegir-la en veu alta. ¿I què s'al·lega, per justificar aquesta màxima? Doncs que s'ha de saber entonar; s'ha de copsar la voluntat comunicativa de l'autor, i s'ha de tenir la capacitat de transmetre. Però, ¿és que potser no es pot entrenar, tot això? ¿És que si no has recitat mai poesia vol dir que mai sabràs fer-ho bé? 

Des del Tocats de Lletra i des d'Ampans, tenen clar que les aptituds no venen donades per la gràcia de ningú, i que si una cosa es treballa, els resultats acaben arribant. Siguis com siguis i vinguis d'on vinguis. És per això que aquest any, en el marc de la dissetena edició d'aquest festival literari, l'organització va posar-se en contacte amb la fundació bagenca dedicada a l'acompanyament de persones amb discapacitat intel·lectual, per proposar-li de muntar algun acte conjunt. "Fa quatre anys, un dels alumnes del taller L'Art de Viure [impulsat per Ampans] va ser l'autor del disseny del cartell del Tocats", explica Jordi Estrada, un dels coordinadors del certamen, que afegeix que "l'entesa amb l'entitat ha estat sempre tan bona i les ganes de col·laborar plegats, tan grans, que ens va venir molt de gust tornar-hi a comptar". Aquest cop, no només amb una il·lustració, sinó amb una activitat que formés part de la programació.

I així és com va néixer Planto pedres perquè creixin muntanyes, un recital poètic que tindrà lloc aquest dimecres, 25 d'octubre, a la tarda, i que estarà protagonitzat pels usuaris del Centre Ocupacional (CO) Canonge que participen en el Club de Lectura Fàcil, un projecte liderat per Ampans i iniciat l'any 2014 amb l'objectiu de fomentar la lectura entre les persones amb discapacitat intel·lectual dins d'un entorn comunitari com ho és la biblioteca. "Cada setmana, aproximadament, anem al Casino a parlar d'un llibre que prèviament hem llegit plegats; cadascú un tros, en veu alta, per potenciar tant l'expressió oral com la comprensió", assenyala Dolors Garzón, educadora del CO Canonge, mentre explica que la majoria d'obres que treballen són novel·les (L'enigma de l'habitació 622), contes (El llibre de la selva) o peces teatrals (Molt soroll per no res). "La poesia no l'havíem tocat fins ara", diu.
 

Aproximar-se als poemes "sense artificis"

"Quan van saber que participarien al Tocats, la injecció d'autoestima que van rebre va ser bestial", somriu Garzón, que continua: "El fet de donar-los un vot de confiança i de dir-los, "vinga, va! que sereu els protagonistes d'un acte!", els va esperonar i fer guanyar seguretat en ells mateixos", reflexiona, alhora que celebra el "gran pas endavant" que ha fet el festival en favor de la inclusió: "És una notícia boníssima que diu molt de qui hi ha al darrere de tot plegat".

Fa unes quantes setmanes que els sis usuaris d'Ampans assagen l'acte de demà. "Primer vam proposar-los uns quants poemes prèviament seleccionats perquè se'ls miressin i escollissin el que els agradés més", relata l'educadora. Un cop amb els textos triats, l'actriu Mireia Cirera va fer-los un parell de sessions de dues hores cadascuna: "La primera la vam dedicar a parlar del significat de les diverses poesies i a practicar com projectar la veu a l'hora de recitar". Pel que fa a la segona "va centrar-se bàsicament en la posada en escena, en l'expressió corporal, en el to i en la dicció", explica ella mateixa, bo i confessant que "no vaig fer res diferent del que faig quan dono classes als alumnes de l'EAEM [Escola d'Arts Escèniques de Manresa]".

És més: "Amb ells he après moltíssim, sobretot en la manera amb què s'apropen als poemes, absolutament genuïna i sense artificis", s'emociona l'actriu, que també destaca la manera singular que tenen de recitar-los: "Hi ha versos que em sé de memòria però que dits per ells, em sonen diferent". "Encara que fonèticament, la dicció no siguin perfecta, hi ha quelcom de l'ànima del poema que ells saben transmetre", i això fa que "per moltes vegades que els hagis sentit, te'ls miris amb ulls nous". 

Planto pedres perquè creixin muntanyes s'estrenarà aquest dimecres, a les sis de la tarda, a la sala d'actes del Centre Cultural del Casino. A banda dels rapsodes que el protagonitzaran (i que recitaran un total de nou poemes), l'acte es complementarà amb la projecció de creacions plàstiques de la mà dels alumnes de L'Art de Viure que, igual que els seus companys del Club de Lectura, han treballat els textos poètics i n'han fet una reinterpretació personal a través de l'art: "Quan em van ensenyar les obres, vaig caure de cul a terra. Quin talent que tenen!", exclama Cirera.