El professor manresà Josep Maria Mata-Perelló, que ha estat docent de la UPC Manresa durant més de tres dècades, ha rebut aquest dijous la Creu de Sant Jordi, una de les màximes distincions que atorga la Generalitat de Catalunya. El premi reconeix la seva dilatada trajectòria com a geòleg, docent i divulgador, així com el seu compromís amb la conservació del patrimoni geològic i miner. Una vintena més de personalitats i una desena d'entitats també l'han rebut en un acte que s'ha celebrat al Museu Nacional de Catalunya.

Doctor en Geologia per la Universitat de Barcelona, Josep Maria Mata-Perelló va ser catedràtic de Cristal·lografia i Mineralogia a la UPC i va exercir com a professor durant més de trenta anys a la UPC Manresa. Entre 2006 i 2012, va dirigir el Departament d'Enginyeria Minera i Recursos Naturals de la UPC i, entre 1980 i 2003, va estar al capdavant del Museu de Geologia Valentí Masachs de la Universitat.

La tasca investigadora i divulgativa de Mata-Perelló ha estat reconeguda a nivell internacional. Va ser un dels fundadors de la Sociedad Española para la Defensa del Patrimonio Geológico y Minero (SEDPGYM), entitat que va presidir des de la seva creació el 1995 fins al 2004. Actualment n'és president honorífic. Mata-Perelló ha estat també assessor de diversos geoparcs, com el de la Catalunya Central, on presideix la comissió científica, així com d'altres a la Conca de Tremp i el Montsec, el Sobrarbe, l'Alto Tajo i la comarca minera d'Hidalgo a Mèxic.

La seva contribució a la divulgació científica inclou nombrosos llibres i articles sobre mineralogia i geologia, i ha estat reconeguda amb diversos premis, com el Carmina Virgili, que el va distingir com a Geòleg de l'Any el 2017.

La candidatura a la Creu de Sant Jordi de Mata-Perelló va ser impulsada pels Amics de l'Art Romànic del Bages i sis persones a títol particular, i ha comptat amb el suport de 860 persones a nivell individual i 116 d'entitats. També ha rebut l'adhesió de l'Ajuntament de Manresa.

Rosa Maria Calaf ha intervingut en nom dels guardonats amb un discurs feminista i reivindicatiu

La periodista Rosa Maria Calaf ha estat l'encarregada d'agrair el reconeixement en nom de la resta de premiats i ho ha fet amb discurs feminista i reivindicatiu, posant l'accent en els drets de les dones, la necessitat de no deixar enrere la gent gran i també en el periodisme, el qual ha assegurat que s'enfronta "a la millor desinformació de la història". "La Creu de Sant Jordi no és només unes gràcies pel camí, sinó un compromís per seguir al servei de la comunitat amb una ferma excel·lència", ha subratllat, "tornem a casa amb un premi que ens pesa molt dolçament".

Calaf -que s'ha dirigit al públic en representació de la resta de personalitats premiades- ha començat el seu discurs agraint el fet d'haver "avançat molt" en la igualtat entre homes i dones, tot i que també ha avisat que cal "resistir" per no fer passos enrere. Entre aplaudiments dels assistents, la periodista ha assegurat que allò que la uneix amb la resta de guardonats és "l'amor per la feina".

"Cadascuna de les persones premiades tenim una vocació diferent i avui estem aquí perquè el nostre esforç no ha passat desapercebut", ha insistit, "compartim la idea que les coses importants de la vida no es fan soles i ràpid". També ha recordat que la Creu té un "significat profund", ja que es tracta d'un "compromís profund per continuar endavant".

La periodista ha aprofitat la seva intervenció per transmetre dos missatges molt clars. El primer dedicat a la gent gran. "La societat que l'esborra és injusta i poc intel·ligent", ha subratllat, "l'edat no és una càrrega, sinó un actiu social". El segon, ha sigut pel periodisme el qual s'ha d'obrir camí en un món "turbulent". "Es volen substituir els periodistes independents per predicadors i esvalotadors digitals i s'ha de recordar que ni la llibertat d'expressió ni la de premsa s'emparen en la mentida", ha dit.

En el marc de l'acte també ha intervingut el secretari general de la Unió per la Mediterrània, Nasser Ahmed Kamel, per agrair la Creu de Sant Jordi rebuda. Com Calaf, ha parlat en nom de les entitats guardonades, recordant que totes elles destaquen per la seva tasca en "àrees molt diferents".

Kamel ha reivindicat que és el moment de continuar "renovant" el compromís col·lectiu a favor del "diàleg i la cooperació" per fer d'aquests valors una "forma de vida". "Hem de fer que les societats prosperin gràcies a la seva diversitat i despleguin tot el seu potencial", ha apuntat, "i sobretot que les accions que es facin ajudin a construir un món millor, que mai perdi de vista la humanitat de cadascú".

Intervencions d'Illa i Hernández

L'entrega de les distincions s'ha fet en el marc d'una cerimònia al Museu Nacional de Catalunya, que ha obert la consellera de Cultura, Sònia Hernández, i que ha tancat el president de la Generalitat, Salvador Illa. La presentació ha anat a càrrec del periodista Marc Calderó i ha comptat amb les actuacions musicals de Maria del Mar Bonet, Mishima i el Cor de Puig-Reig dirigit per Josep Pons, director de l'orquestra del Liceu.

La consellera ha afirmat que la "força d'un país" no es mesura només amb les institucions, sinó amb la "qualitat humana" de la seva gent. En aquest sentit, dirigint-se als premiats, els ha assegurat que la seva "dedicació i entrega" és una aportació "impagable" que ha ajudat a "millorar la societat". "Teniu motivacions i trajectòries diverses, però us uneix la vostra excel·lència", ha conclòs.

Per la seva banda, el president de la Generalitat ha opinat que la positivitat ha de prevaldre per damunt la negativitat en els "temps que corren". "La gratitud té un immens poder per canviar la societat i també lloar els mèrits dels altres", ha explicat, "la prosperitat compartida fa que un país sigui més segur de si mateix i vosaltres contribuïu a fer una Catalunya millor".

Illa també ha aprofitat l'ocasió per deixar clar que el món ha entrat "en una nova era" en què està en joc el model democràtic de "prosperitat, llibertat i estat del benestar" i, per això, ha instat a la societat a posar l'accent "en allò que uneix" per "generar consensos i avançar".

"En aquest temps complex hi ha tres maneres de fer: inhibir-nos, indignar-nos i comprometre'ns", ha subratllat, "i per això us dono les gràcies pel vostre compromís", ha finalitzat, dedicant aquest darrer agraïment als premiats abans de tancar l'acte.

Els guardonats del 2025

El Govern ha reconegut a 21 personalitats i 10 entitats que han prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o en el pla cívic i cultural. A banda del manresà Josep Maria Mata-Perelló, entre els distingits hi ha la cineasta Carla Simón; l'actriu Loles León; el músic i cofundador de Mishima, mort recentment, Marc Lloret; el filòleg Isidor Marí; el director d'orquestra Josep Pons; l'expolític Joan Saura; la periodista Rosa Maria Calaf; el pagès i líder sindical Joan Caball; el president del Grup Planeta José Creuheras, o la dramaturga Lluïsa Cunillé.

També la ballarina i coreògrafa Montse Colomé; l'artista visual Eugènia Balcells; o l'escriptora Mercè Ibarz; l'alpinista Josep Manuel Anglada; la farmacèutica i investigadora Montserrat Baiget; el biòleg i ecòleg Ramon Folch; l'empresari i editor Francisco Javier Moll de Miguel; la pedagoga Mireia Montané; l'empresària Laura Roigé Pons, i l'òptic optometrista Manuel Roure.

Pel que fa a les entitats, han rebut la Creu de Sant Jordi La Cubana; el Centre de Titelles de Lleida; Sabor de Gràcia; la Unió per la Mediterrània; el Front d'Alliberament Gai de Catalunya (FAGC); el Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya; la Federació dels Tres Tombs de Sant Antoni de Barcelona; la Fundació Catalana d'ELA Miquel Valls; l'Institut Jaume Huguet - Antiga Escola del Treball de Valls, i la Venerable Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Vic.

La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona per part de la Generalitat de Catalunya. La distinció es va crear el 1981 i qualsevol ciutadà, grup de ciutadans o entitat pot demanar que s'atorgui aquest guardó a alguna persona, sigui física o jurídica. L'elecció de les personalitats distingides amb aquest guardó ha volgut respectar, com ja ha estat palès en les darreres edicions del premi, la paritat de gènere. També reflecteix la diversitat de camps en què treballen les persones i les entitats guardonades, així com la representació territorial.