Aquest concert, organitzat per l'abadia de Montserrat, que compta amb el suport de la Fundació Salvat, l'obra social del Grup Farmacèutic Salvat, es podrà seguir en directe (21h) a través de Montserrat Ràdio i per La Xarxa+, i l'endemà, diumenge 24, a partir de les 23h, per les TV de La Xarxa de Comunicació Local. L'entrada és lliure.
Un Rèquiem alemany, op. 45, de Johannes Brahms
Ein Deutsches Requiem (Un Rèquiem alemany, op. 45) és un rèquiem germànic, protestant, humanista i universal. No és només una pregària per l'ànima dels difunts, sinó també una reflexió serena sobre el misteri de la mort, adreçada als vius, als que es queden -a tots nosaltres-. Els textos utilitzats van ser escollits escrupolosament per Brahms de la Bíblia i dels apòcrifs, en la traducció alemanya de Luter, però no hi ha cap afany litúrgic: a diferència de la majoria de rèquiems i misses de difunts compostes al llarg de la història de la música, Un rèquiem alemany és, simplement, música fúnebre en llengua alemanya. Per això, l'autor el va batejar amb aquest títol peculiar. Brahms tracta de la mort com una experiència només dolorosa per als vius i, en canvi, d'esperança i de confort per als que marxen d'aquest món.Ein deutsches Requiem és una cantata de dimensions gegantines, una mena de poema simfonicocoral amb un argument universal, de caràcter filosòfic, que proclama la confiança i el consol de la vida més enllà de la mort. I aquesta va ser l'obra que va consagrar la reputació i el prestigi de Brahms com a compositor no només a Alemanya, sinó arreu d'Europa. Quan es va estrenar sencera tenia trenta-cinc anys i encara no havia escrit ni una sola simfonia. Però les dimensions colossals, el desplegament vocal i instrumental, i la refinadíssima enginyeria d'aquesta obra estan a l'alçada de qualsevol realització simfònica anterior i coetània. I el seu llenguatge directe i accessible, la seva emoció intrínseca, i la universalitat del missatge li van atorgar de seguida una popularitat que s'ha mantingut durant un segle i mig llarg, fins als nostres dies.
La versió definitiva consta de set parts i està escrita per a dos solistes vocals (soprano i baríton), cor mixt i orquestra. Les tres primeres parts es van interpretar en un concert privat de la Societat d'Amics de la Música de Viena l'1 de desembre de 1867, dirigida per Johann Herbeck.
En aquesta obra conviuen prodigiosament les dues dimensions de l'esperit romàntic, l'intimisme i l'espectacularitat. En canvi, la forma global de l'obra és ben clàssica, simètrica, amb un ordre just de contrapesos i un equilibri absolut. Brahms no deixa res a l'atzar i tot el desplegament de recursos rítmics i estructurals està profundament meditat i té un sentit. Aquest és un dels aspectes genials de l'obra: l'equilibri i la proporció ben empapats d'emoció. Un Rèquiem alemany, op. 45 és un viatge sonor i espiritual que ens portarà de les tenebres a la claror, del temor a la confiança, del to ombrívol i tràgic a la serenor i la pau, del mode menor al mode major, per acabar arribant a la mística confluència entre aquells que ploren i els que són plorats, tot afermant la fonda convicció de Brahms que, més que no pas la immortalitat, la certesa de l'ànima està en l'art.
