Aguilar de Segarra es troba en la tercera posició estatal de paradisos fiscals de l'automòbil, darrere de Las Rozas de Puerto Real i Patones, a la demarcació de Madrid, és a dir, on el nombre de vehicles de nova matriculació supera el nombre d'habitants censats, arribant a assolir índexs de motorització molt superiors a les dels EUA o el Japó, segons publica un estudi realitzat per l'associació de defensa del conductor Automobilistes Europeus Associats (AEA).

L'informe titulat Estudi sobre fiscalitat municipal de l'automòbil analitza les diferències de fiscalitat que hi ha als municipis espanyols respecte de l'Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica (IVTM) i detalla l'existència de vint-i-set "autèntics paradisos fiscals" i diferències de fins al 900% entre els municipis amb menor i més fiscalitat.

L'AEA explica que aquest impost, creat a Espanya fa 34 anys en substitució de l'impost de circulació de vehicles (conegut també com el numeret), genera uns ingressos anuals al voltant dels 3.900 milions d'euros a les hisendes locals.

L'impost es paga segons la potència fiscal del vehicle, en el cas de turismes; en funció de la cilindrada, en el cas de les motos, i el pes i el nombre de seients, en el cas dels camions i autobusos, respectivament, d'acord amb una tarifa mínima establerta per a tot el territori nacional, a excepció del País Basc i Navarra.

Tot i això, la llei permet als ajuntaments incrementar discrecionalment aquestes quotes, podent arribar a cobrar fins al doble de la tarifa mínima, situació que passa a vuit de les cinquanta-dues capitals de demarcació espanyoles, segons recull l'informe d'AEA.

La llei també permet aplicar bonificacions de fins al 75% en funció del carburant i les característiques dels motors, i fins i tot exonerar del pagament de l'impost en el cas dels vehicles històrics i de més de 25 anys.

Així, per exemple, un vehicle tipus mitjà, d'11,99 cavalls de potència fiscal, assenyala AEA al seu informe, paga a l'Ajuntament de Santa Cruz de Tenerife 34,08 euros; a Madrid, 59 euros; a Barcelona, ​​68,16 euros; i a Sant Sebastià, 87,93. És a dir, un 158% més car a Sant Sebastià que a Tenerife.

A més, segons l'informe, les diferències de tarifes no només es produeixen entre les capitals de demarcació de diferents comunitats autònomes, sinó també entre ajuntaments d'una mateixa demarcació.

Així, per exemple, la tarifa que cobra el municipi de Las Rozas de Puerto Real o Patones, a la Comunitat de Madrid, és set vegades més barata que la que es cobra a Madrid capital; o dins de Catalunya, la que cobra el municipi de Rajadell o Aguilar de Segarra és vuit vegades inferior al que es cobra a Barcelona, ​​explica l'estudi.

Per tant, segons l'AEA, aquest fet ha motivat que nombroses empreses de lloguer i de rènting hagin concentrat la matriculació de les seves flotes en petits municipis on han obert sucursals pel seu tractament fiscal favorable.

"A canvi, cada any els toca la loteria del numeret per l'ingrés que reben per un impost d'uns vehicles que ni tan sols circulen, ni circularan mai, per aquesta població", detalla l'estudi.

AEA explica que l'origen d'aquest fenomen dels paradisos fiscals es va originar arran de l'eliminació de l'indicatiu provincial de les matrícules espanyoles, el setembre del 2000, fet que va permetre als propietaris de grans flotes de vehicles destinats al lloguer de cotxes i al rènting concentrar la matriculació dels seus vehicles a municipis amb una baixa fiscalitat.