Ja s'ho veien a venir. Després de més d'un any de mobilitzacions, els treballadors d'Unipost de Manresa van albirar la seva fi laboral en aquesta empresa quan el mes de juliol de 2017 l'operador postal va presentar un concurs de creditors als jutjats de Barcelona amb deutes que ascendien gairebé als 50 milions d'euros. De fet, que els números no quadraven ja ho havien notat, els assalariats de la capital del Bages: després de mesos sense cobrar al dia, el desembre de 2016 l'empresa els va comunicar que a partir de llavors els pagaria el sou mensual en quatre terminis, un 25% cada setmana.

Tres mesos després d'haver presentat el concurs de creditors, Unipost va presentar un Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) per a la totalitat de la seva plantilla, 2.200 treballadors d'arreu de l'Estat espanyol. En un primer moment, i tal com avançava el diari digital El Español, l'administrador concursal va manifestar que la intenció era donar continuïtat a la companyia, venent-ne la unitat productiva a una empresa del sector o a un fons d'inversió.

Finalment, però, el mes de desembre es va sol·licitar l'entrada en liquidació de l'empresa al·legant que s'havia "agreujat" la situació i que no es podia fer front als venciments amb la tresoreria generada pel negoci. Unipost deia adéu a gairebé 17 anys en el sector de la missatgeria.

Els 43 treballadors de Manresa, al carrer

Dels 43 assalariats que l'empresa tenia treballant a la seu de Manresa (carrer Bambylor, 5), només n'hi ha un que encara estigui en plantilla. Es tracta de l'encarregat de repartiment que, segons assegura Imma Mas, la representant sindical de l'empresa per la CGT, "el faran fora d'aquí un mes com a màxim". Els acomiadaments a la capital del Bages van començar amb la posada en marxa de l'ERO. "En la primera tongada van fer fora divuit persones; en la segona, quatre; en la tercera, una, i en la quarta -23 de març-, una vintena, entre les quals jo", exposa Mas, tot recalcant que "els 600 treballadors que encara queden a tot l'Estat s'acomiadaran en el termini d'un mes".

Treballadora de l'operadora des de l'any 2007, la de la CGT explica a NacióManresa que malgrat l'acomiadament, des de l'empresa "només se'ns pagarà el 25% que ens deuen del mes de febrer". No hi haurà quitança per part del negoci d'Antón Raventós. D'això se n'encarregarà el Fons de Garantia Salarial (FOGASA) que "gràcies a la gentilesa del govern de Rajoy -responsable de l'abaratiment dels acomiadaments- es traduirà en vint dies per any treballat", lamenta Mas.

Sobre CCOO i UGT: "Com em pot defensar algú que es passa el dia fent hores sindicals i que no ha tocat una carta en la seva vida?"

En un comunicat públic, la CGT ha exposat el seu desacord amb la gestió del conflicte per part dels dos sindicats majoritaris, Comissions Obreres (CCOO) i Unió General de Treballadors (UGT), manifestant que el règim d'aturades de dues hores impulsat per els dos ens "va fer un flac favor a la patronal i va desmobilitzar la plantilla".

Afirmant ferventment que una "vaga general i indefinida" hagués estat més efectiva, Imma Mas no entén la manera de lluitar dels responsables sindicals de CCOO i UGT: "jo m'he n'he fet un fart, de tenir nòmines de merda, per la vaga". En aquest sentit, es pregunta: "com em pot defensar algú que es passa el dia fent hores sindicals i que no ha tocat una carta en la seva vida?".

"Els clients s'han perdut per la mala gestió d'Unipost"

"Jo he plorat, per dir adéu als meus clients", diu Mas, tot afirmant que "a mi, m'han estimat més ells [els clients] que els meus caps". La representant sindical, que està convençuda que si el tracte amb els clients per part de l'empresa hagués estat diferent les coses haurien anat d'una altra manera, culpa la gestió d'Unipost d'aquest fracàs: "nosaltres no hem perdut la feina; ens l'han pres", conclou.