Foto: CEPCE

Un històric periodista d'Osona comentava, tot parlant de les festes de la Puríssima i la Constitució, que era la mostra més flagrant de la persistència de "la crosta burocràtico-militar improductiva de l'època franquista... i de més enllà!". I és que el calendari laboral i acadèmic per a la setmana que ve no és per fer-hi bromes. I més en una conjuntura econòmica com la que ens ha tocat viure. Una situació impensable a qualsevol altre país d'Europa.

Quan es va crear la festa de la Constitució el dia 6 de desembre, allà a finals dels 80, ja va sorgir la controvèrsia de la seva proximitat amb la Puríssima, tot just dos dies després. Unes diades festives inoportunes que fan la guitza a empreses i escoles, a empresaris, treballadors, alumnes i professors. "És una manca de respecte al sistema acadèmic i una burla contra el món del treball. Un atac directe contra l'economia productiva", continuava el periodista, força enfadat. El debat, poca broma, ha continuat a sobre la taula durant 30 anys. I el que és el pitjor, ningú no ha fet res. El consens entre política i religió ha estat impossible.

La setmana que ve ens trobem en una de les situacions més rocambolesques que ens dóna aquest calendari tan estrafolari i centralista, fet des de les entranyes més profundes de l'Estat espanyol. Dimarts i dijous festa. Dilluns, dimecres i divendres, dies laborables mig penjats, més que susceptibles de ser convertits en festius. Ponts assegurats. Setmana perduda. I d'aquí quatre dies, Nadal, Sant Esteve, Cap d'any i reis. Sort que Europa està enfeinada amb Grècia i la reforma del tractat. Potser a més d'un se li posarien les galtes vermelles si ens assenyalessin amb el dit.