La 16a edició de la Jornada d'Economia de CatalunyaCaixa ha començat aquest divendres amb la intervenció de Manel Rosell, president de CatalunyaCaixa, qui ha afirmat que en el context actual, "les paraules poden semblar estèrils, però no és així. Ara cal coratge, caçar idees, interpretar-les i posar-les al servei de les empreses i les institucions". Alhora, Rosell ha afirmat que "toca posar el millor somriure per a treballar cada dia. No hem de caure en el pessimisme. Amb modèstia però claredat, aquest és l'esperit de la Jornada d'Economia".
 
Christopher A. Pissarides ha estat un dels principals ponents de la jornada. Pissarides va guanyar el premi Nobel d'Economia el 2010, juntament amb Peter A. Diamond i Dale T. Mortensen. Expert en el mercat de treball, va ser guardonat amb el Nobel "per les seves contribucions a les teories de la recerca de friccions i macroeconomia", segons l'Acadèmia.
 
En el marc de la seva intervenció, Pissarides ha fet un extensiu repàs a la situació del mercat laboral a Espanya en relació als països de l'eurozona, i ha donat algunes receptes per millorar la situació. Pissarides creu que el mercat laboral té relació amb la crisi de deute, perquè si no hi ha ingressos, no hi ha diners per destinar als pressupostos ni a les pensions. L'economista ha recordat que Espanya té els pitjors resultats de la UE en ocupació, i que falla sobretot l'ocupació femenina, tot i que el problema és general, ja que la taxa de persones empleades entre 16 i 64 anys no arriba al 50%, tot i que també hi ha alguns senyals positius, com ara la taxa d'ocupació en les dones joves (de 25 a 34 anys) s'aproxima a la mitjana europea.
 
Pel que fa a hores de treball, Pissarides ha recordat que Espanya està en la mitjana  de l'eurozona, però que treballem més hores que a França, Alemanya, Holanda o Bèlgica, tot i que aquests països són més productius. Aquí el problema és que hi ha una mala repartició: uns treballen moltes hores, i molts d'altres, poques o cap. En aquest sentit, considera que caldria incentivar molt més l'ocupació a temps parcial, una modalitat de treball que, ha recordat, només practiquen un 20% de les dones espanyoles, un índex molt per sota que a la UE.
 
Pissarides ha assegurat que Espanya presenta les pitjors dades pel que fa a creixement de l'atur, però en canvi no ha patit la pitjor caiguda del PIB, que no ha baixat tant com la mitjana de l'eurozona. Segons ell, això demostra que la situació no està causada simplement pel col·lapse de la bombolla immobiliària. Segons Pisarrides, és clar que "el col·lapse de la construccio a Espanya no explica per si sol l'increment de l'atur", i tampoc la situació general de l'economia és atribuïble únicament al crac immobiliari.
 
El premi Nobel 2010 considera que a Espanya, l'estructura laboral és massa volàtil. Es tracta, segons ell, del mercat laboral més inflexible d'Europa, després del de Luxemburg, amb subsidis d'atur per sobre mitlana i càrrega fiscal també molt alta. A més, segons Pissarides, el mercat laboral espanyol presenta una estructura massa dual, amb treballadors grans molt protegits i amb salaris alts, i joves als quals les empreses no fan aquets contractes, i per tant tenen situacions més precàries i mal pagades.
 
Pissarides ha fet un repàs de la reforma laboral que ha fet a Espanya el 2011, i ha considerat que ha tingut alguns aspectes positius. Segons ell, s'ha facilitat i abaratit l'acomiadament hi ha hagut una petita descentralització de la negociació col·lectiva, tot i que no prou. Segons el premi Nobel 2010, els sindicats no col·laboren prou i tenen massa poder, sobretot en la indústria. Pissarides considera que caldria introduir un contracte únic, amb protecció progressiva, i que es doni prioritat als acords de l'empresa amb l'empleat, per sobre dels acords generals del sector. Pissarides ha estat molt crític amb el que ha anomenat "dret de veto" dels sindicats i dels convenis col·lectius del sector, que segons ell no ajuden a la flexibilització que cal del mercat laboral, sinó que contribueixen a la rigidesa.
 
Pissarides també considera que cal ajudar els aturats amb politiques més actives per trobar feina. I sobretot que la prestació de l'atur quedi en un màxim d'un any.
 
Sobre qüestions de la més estricta actualitat, Pissarides ha afirmat que no sap si Espanya necessitarà ser rescatada, tot i que sí que considera que "l'eurozona hauria d'estar preparada per una operació de rescat més gran, no només d'Espanya, per què en cas que calgui i no estigui preparada, es col·lapsaria l'euro". Tot  i així, l'economista creu que els rescats "no són una solució a llarg termini, sinó només un pont per ajudar a superar la crisi". Segons ell, el que és essencial  és "que tinguem un marc institucional implementat. Un ingredient essencial és una cooperacio fiscal més estreta entre els membres de la Unió, i alguna mena d'unió fiscal. L'única manera de fer-ho és crear un consell de politica fiscal de l'eurozona que sigui comparable al Banc Central Europeu, que seria dirigit per experts, independent dels politics, i hauria de tenir poders per actuar en l'àmbit fiscal, igual que el BCE actua en el sistema monetari".
 
En declaracions posteriors als periodistes, Pissarides ha considerat positiu la compra de deute espanyol per part del BCE, perquè "això posa mes efectiu en circulació a Europa, tot i que també es pot fer la lectura que sembla que calgui injectar diners. Amb tot, aquest és el rol que correspòn al BCE, i això ha de ser tranquil·litzador per a la zona euro".
 
El premi Nobel també ha afirmat que s'han d'aplicar càstigs més severs sobre el frau fiscal i l'evasió d'impostos, i que caldria un canvi de legislació que aconsegueixi canviar les actituds sobre aquest aspecte. Sobre el fet que els primers ministres grec i italià hagin estat substituits per "tecnòcrates" no sorgits de la urnes, considera que aquest fet "planteja un dilema moral pel fet que no són escollits, però gràcies a Déu que s'ha decidit nomenar aquestes persones, que són experts economistes, perquè si ara s'haguessin fet eleccions a Grècia, la situació hauria estat de fallida total, perquè no s'haurien aplicat les mesures necessàries. S'ha buscat algú que apliqui les mesures que calen, i és el millor que es podia fer. Cal entendre que aquesta és la crisi més gran de la UE en la seva història, i és oportú que es prenguin mesures provisionals".