La Molletense va sorprendre de sortida un Manresa que no trobava el seu lloc al municipal de la Zona Sud de Mollet. L'equip local feia córrer la pilota amb velocitat, generava arribades a l'àrea manresana i en més d'una ocasió va estar a punt de culminar amb encert el seu descarat plantejament sobre el terreny de joc. El Cd'E Manresa va patir, però no es va descompondre. L'empenta i millor joc de l'equip molletà no va donar fruit i els manresans ho van aprofitar en la primera aproximació que van tenir a l'àrea local. Un minut abans de complir-se la primera mitja hora de joc, Sergi Soler va servir una falta lateral des del cantó esquerre de l'atac del seu equip; una de les torres manresanes, Balboa, va colpejar la pilota des del cor de l'àrea amb el cap i, després de tocar en el defensa Mario, aquesta va acabar al fons de la xarxa.
 
El gol va esperonar el Manresa, que tres minuts més tard va tenir el 0-2 als peus de Miki Poveda, qui es va escapolir tot sol cap a la porteria rival després de rebre una passada en profunditat de Sergi Soler, però el seu xut des de l'interior de l'àrea va anar al cos d'Albert, el porter local. Sergi Soler (36') també va tenir el 0-2 als seus peus amb un llançament de cantonada que a punt va estar de convertir-se en un gol olímpic, però el porter local va poder tocar la pilota en última instància al costat del travesser.
 
Malgrat que el Manresa ja començava a treure el nas pels dominis d'Albert, la Molletense encara va mantenir la seva empenta i va seguir pressionant la defensa manresana, creant dubtes a un equip blanc-i-vermell que esperava amb delit l'arribada del descans per donar un tomb a la situació quan tornessin a trepitjar el terreny de joc.
 
Dit i fet. La medicina del Doctor Andreu al vestidor va donar els seus fruits i el Manresa va canviar radicalment a la represa. Els segons 45 minuts van tenir color visitant. L'equip blanc-i-vermell va dominar el joc, va fer un parell de gols més i va saber controlar totalment la situació davant un rival que mica en mica es va anar apagant.
 
No obstant, la primera ocasió de la segona part va tenir color local. El coreà Ao va endinsar-se fins a la línia de fons i Evans, en planxa arribant des del darrere, va connectar un bon cop de cap que va anar a fora per poc (52'). Poc després (56') el Manresa aplanava el camí cap a la victòria amb un gol de Pereira des de la mitja lluna de l'àrea. Sergi Soler va centrar des de la dreta, hi va haver un refús curt de la defensa i el migcampista blanc-i-vermell, que reapareixia després de moltes jornades lesionat, posava la pilota al costat del pal. Albert va fer l'estàtua. No hi havia res a fer. I en plena efervescència manresana, un minuts després, una falta d'entesa entre el porter local i la seva defensa (lluny de l'àrea) l'aprofitava Hassen per robar la cartera, fer-se lloc i, des de molt lluny, marcar a porteria buida. Sí, en un tres i no res el Manresa donava un tomb a la situació viscuda en una primera part de més ombres que llums.
 
A partir del 0-3 l'equip manresà va saber administrar el temps al seu favor, va dominar la situació i encara que el seu rival encara respirava, va mantenir un alt rendiment defensiu i no va donar opcions a una Molletense que, finalment, va enarborar la bandera blanca de rendició. Tot era dat i beneït.
 
Després d'aquesta victòria el cap dels manresans ja està posat en la visita del Vilassar de Mar la pròxima jornada. Moltes de les garrofes es jugaran en un matx pràcticament a vida o mort.