L'alcalde Valentí Junyent ha obert oficialment el procés de revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Manresa aquest dimarts amb una conferència a l'Auditori de la Fundació CaixaManresa en la que ha plantejat els fonaments d'aquesta renovació del planejament urbanístic de la ciutat. També hi ha intervingut el regidor d'Urbanisme i Paisatge, Ramon Bacardit, i el director del POUM de Manresa, Mauro Mas.

L'acte, que pràcticament ha omplert la sala de la Plana de l'Om, s'ha obert amb una intervenció de l'alcalde en la qual ha començat explicant que la revisió del POUM és necessària "perquè l'anterior ja no pot complir les seves expectatives per dos motius principals: primer, l'escenari econòmic en què fou concebut ha esclatat i les previsions que s'havien fet per a dur-lo a terme ja no existeixen; i, segon, l 'activitat urbanística ha de deixar de ser la font principal de finançament de les hisendes municipals".

Hi ha un tercer factor que, en opinió de Valentí Junyent, també reforça la de necessitat repensar la ciutat: "el país inicia una transició nacional que ha d'obrir noves expectatives de tota mena. Manresa hi ha de jugar un paper no només compromès sinó també capdavanter, la qual cosa comporta repensar-se en el marc d'una Catalunya nova".

Per això, ha afegit, "l'orientació estratègica envers la capitalitat pren ara tot el seu sentit, en el marc d'un escenari de futur on caldrà repensar l'organització administrativa del territori. I l'estructura de la ciutat ha de preveure aquesta possibilitat".

"Tothom ha de poder ser escoltat"
Després de recordar algunes cites dels urbanistes Joan Antoni Solans i Enric Batlle i del geògraf manresà Josep Oliveras per emmarcar tot el procés, l'alcalde ha fet també una crida a la participació de la ciutat en la revisió del POUM. En aquest sentit, ha manifestat que "volem convocar la societat de Manresa a reflexionar sobre el seu futur perquè amb la revisió del POUM tenim una bona excusa per a repensar-nos i fer-ho amb l'obligació de ser pràctics, perquè al capdavall el POUM obliga a prendre decisions concretes" abans de apuntar que "ser pràctic no impedeix ser ambiciós però ajuda a tenir ambicions assolibles".

Junyent ha assenyalat que, tot i que correspon a l'equip de govern impulsar i liderar el procés, marcar els eixos de debat i suggerir idees de cap a on hem d'anar, "la nostra vol untat és que hi hagi participació de la ciutadania, per canals formals i per canals informals. Tothom que tingui idees sobre Manresa ha de poder ser escoltat. I les seves idees han de ser degudament valorades".

Per a l'alcalde, "no es pot negar que dur la revisió del POUM a bon port seria un èxit de l'Ajuntament i de l'equip de govern, però seria un èxit secundari, perquè qui hi sortirà guanyant realment serà la ciutat. Per això, el procés és tan important com el resultat".

Tres criteris i cinc reptes
Valentí Junyent ha afirmat que "bona part de les qüestions que el POUM ha d'abordar podrien qualificar-se com accions d'endreçar. I aquest és, probablement, l'eix central de la revisió del POUM: com podem endreçar la ciutat perquè ofereixi qualitat de vida i oportunitats als seus ciutadans".

Per aconseguir-ho, ha assenyalat els tres criteris fonamentals que haurà de seguir la renovació del POUM: "la sostenibilitat mediamebiental i econòmica, l'eficiència i el sentit social. Uns valors fonamentals per al nostre desenvolupament com a ciutat".

Per a l'alcalde de Manresa "el repte que tenim és com som capaços de fer un urbanisme adaptat als temps i a una nova manera d'entendre el paper de les ciutats intermèdies. Aquest és el repte que oferim al conjunt de la societat. L'Ajuntament té l'obligació de liderar-lo, però confia en la implicació i les aportacions de tothom. Hem de tenir la disposició necessària per a tractar aquestes qüestions amb gosadia i responsabilitat. Amb ganes d'innovar i d'obrir un nou camí per Manresa".

Finalment, Valentí Junyent ha enumerat els cinc grans reptes que planteja el nou POUM i que posteriorment ha desenvolupat amb detall el regidor Ramon Bacardit: el model local de desenvolupament, la relació de l'espai urbà amb l'entorn, l'estructura funcional de la ciutat, el futur del centre històric i el paper de capitalitat de Manresa.

"Avui comencem a endreçar Manresa i convido tothom a participar en aquest procés. Estic convençut que obtindrem un resultat del que tots ens podrem sentir orgullosos", ha sentenciat per acabar la seva intervenció.

Tot seguit, el regidor d'Urbanisme i Paisatge, ha explicat amb detall els aspectes bàsics de la revisió del POUM, i el director del Pla, Mauro Mas, ha tancat l'acte amb una explicació de les fases d'elaboració del nou POUM i del funcionament del procés de participació.

Els cinc grans reptes estratègics del nou POUM de Manresa
Els cinc grans reptes estratègics del procés de revisió del POUM són: el model local de desenvolupament, la relació de l'espai urbà amb l'entorn, l'estructura funcional de la ciutat, el futur del centre històric, el rol de capitalitat de Manresa.

Extracte de la intervenció del Regidor d'Urbanisme i Paisatge, Ramon Bacardit.

El model local de desenvolupament

• Més que créixer demogràficament o geogràficament, els propers anys ens hem de preocupar pel desenvolupament de la ciutat; no es tracta de créixer en quantitat, sinó créixer en qualitat de vida. Això sona estrany en un moment de profunda crisi econòmica i de tensió en l'estat del benestar. Tanmateix, cal parlar-ne, probablement perquè la major qualitat de vida ja no ens vindrà definida pels paràmetres que vam assumir en el període d'expansió econ òmica sinó per altres, més lligats a la quotidianitat i a la cohesió social.
• En qualsevol cas, hem de fixar límits físics a la transformació urbana i hem de comptar que, de certa població, no hauríem de passar. Manresa ha de ser una ciutat gran, però de dimensions raonables, a escala humana.
  • A Manresa li correspon jugar en la lliga de les ciutats motor de Catalunya. Les projeccions demogràfiques situen Manresa en un ventall de possibilitats que van des del manteniment de la dimensió actual (Horitzó baix) fins a creixements que la equipararien amb les actuals Sant Cugat (horitzó mitjà) o Reus(Horitzó alt).
  • Aquest marc de creixement no ha d'entrar necessariament en contradicció amb les previsions de gran creixement contingudes en el pla territorial i en el pla director del Bages. Considerem aquests plans com a reflexions sobre un possible futur més enllà de la vigència del nou POUM que proposem.
• Manresa ha de recuperar el seu esperit industrial. Després de decennis de debats sobre les deslocalitzacions industrials, sobre la substitució “natural” de la indústria pels serveis com a pauta de desenvolupament… ara ens adonem que perdre la indústria –i perdre l'esperit industrial– va en detriment de la prosperitat. Hem de reposicionar-nos. Al capdavall, el talent va lligat a la producció. Ja s'ha comprovat que la pretensió de quedar-se els centres de disseny als països desenvolupats i traslladar els centres de producció als països amb mà d'obra més barata no funciona. Sense producció, els països desenvolupats no atreuen prou vocacions professionals en el sector deslocalitzat i perden capacitat de disseny. Per contra, els països que acullen els centres de producció impulsen la formació en aquell terreny i augmenten les seves capacitats per a dissenyar els productes que fabriquen. Cal revisar, doncs, una premissa que ens perjudica.
  • Pensem que aquest hauria de ser un pla que no propiciés requalificacions de sòl industrial a residencial. Al contrari, cal mantenir el sòl industrial existent, i a més millorar-lo, potenciant les comunicacions existents, ja siguin de transport per carretera o ferroviaries. En el detall, hauríem de millorar les xarxes de telecomunicacions i els serveis en els àmbits industrials.
  • Ara potser és també l'hora d'estudiar la viabilitat d'una nova estació de mercaderies al Pont Nou que doni sortida directa a la nostra indústria fins al port de Barcelona.
• Lligat amb la indústria, hi ha el comerç. Si alguna cosa ha caracteritzat històricament una ciutat ha estat que era el lloc principal d'intercanvi comercial. Això ha fet protagonistes les ciutats i els ha atorgat el seu rol de capitalitat. S'ha de revitalitzar el centre comercial de la ciutat, alhora que hem d'integrar el comerç periurbà a la vida ciutadana. Les inversions solen ser benvingudes, però aquelles que volen generar activitats integrades a la ciutat, encara ho són més.
  • Per altra banda el gran comerç, de vegades més perifèric, l'hem d'aprofitar com una oportunitat. Els visitants de fora de Manresa potser compraran al Decathlon, però hem d'aconseguir que baixin a prendre el gelat al Passeig.
  • Per tal d'estendre i millorar el nostre comerç hem de donar continuïtat als recorreguts comercials, i lligar-los també amb altres recorreguts lligats a l'oci i la natura. Hauríem de saber aprofitar el potencial comercial del nostre centre històric i lligar-lo amb l'àmbit comercial més consolidat. El centre històric també hauria de ser centre comercial, de lleure i de cultura.
  • Ens hem de replantejar la relació ara inexistent entre el carrer Guimerà i el Passeig per una banda i la plaça Sant Domènec i tot el centre històric per l'altra?
• La finalitat d'aquesta revitalització industrial ha de ser doblement doble. És primerament doble perquè ens interessa incentivar les iniciatives pròpies, però també atreure l'interès forà. I és segonament doble perquè ens interessa que abasti tant les inversions com el talent professional.
  • La ciutat per si mateixa ha de ser un dels atractius per a la nova activitat. Una ciutat endreçada, amb serveis i oferta d'activitats és també causa d'atracció industrial.
  • L'entorn, el paisatge natural i històric de Manresa i el pla de Bages, ha de ser un atractiu singular i complementari d'una ciutat eminentment industrial.

La relació de l'espai urbà amb l'entorn: la rodalia de Manresa

• Les ciutats necessiten discontinuïtats físiques al seu voltant, que compensin amb aire lliure la densitat urbana. Manresa les té i les ha de consolidar. I consolidar-les passa per gestionar-les, sigui perquè tenen una activitat agrària de qualitat, sigui perquè representen una oferta per al lleure ciutadà. En qualsevol cas, cal entendre l'entorn de Manresa com un entorn actiu, compatible amb determinades activitats i, en ocasions, amb petits assentamen ts humans que haurien de poder continuar i assumir un rol més estructurador dels espais lliures.
  • Davant la pregunta de si hem de plantejar-nos si volem un jardí ben cuidat que envolti la ciutat o un entorn de producció agroramadera, crec que ni una cosa ni l'altra. El model hauria de ser l'equilibri d'un entorn rural i natural, amb gent que hi viu, que hi treballa i que en gaudeix.
  • La viabilitat de la producció del territori potser implicarà més flexibilitat en la possibilitat d'ampliació de les explotacions existents. Això pot ser una oportunitat per posar al dia la relació amb el paisatge i l'entorn de les construccions existents. Ampliació ha de ser igual a millora del conjunt.
• Tanmateix aquest entorn l'hem d'entendre com indestriable dels recorreguts verds de l'interior de la mateixa ciutat. Ha d'existir una continuïtat física, real, entre l'interior i la rodalia, entre les places i el riu, entre el passeig i l'horta, entre el parc i el bosc.
  • És també ara el moment de plantejar-nos la funcionalitat dels turons. A banda de millorar-ne l'accessibilitat i connectar-los a la xarxa de recorreguts per a vianants, hauríem de proposar nous continguts per al Puigterrà i el Puigberenguer. Ens hem de replantejar el seu ús per vincular-los a l'oci, a l'esport, al coneixement natural i científic, a l'art...?
  • El Parc de l'Agulla és una de les nostres joies, però l'hauríem de saber muntar sobre un collaret més extens de zones verdes, a les quals poder accedir-hi tot passejant, tot passejant del centre de la ciutat a la rodalia de Manresa.

L'estructura funcional de la ciutat

• Manresa ha d'estar ben comunicada. Ho ha d'estar internament i ho ha d'estar exteriorment. I ho ha d'estar per als diferents modes de transport –des dels que van a peu o amb bicicleta fins als que utilitzen el transport públic o el vehicle privat. L'ordenació urbanística de la ciutat facilita o dificulta la mobilitat i, per tant, aquest ha de ser un aspecte clau del nou POUM.
• Això implica fer-se preguntes com ara:
  • Estem disposats a assumir un projecte de ciutat que defineixi una mobilitat interna que resulti entenedora?
  • Tenim uns nusos d'accés a la ciutat que no funcionen correctament. Volem donar prioritat a la millora abans que a les noves infraestructures?
  • Ens atrevirem a donar-nos a nosaltres mateixos més espai com a vianants?
  • Volem una ciutat on caminar sigui un plaer i no una cursa d'obstacles?
  • Serem tots prou generosos per renunciar a petites comoditats personals en bé de la qualitat de vida de tots plegats?
  • Apostarem per l'autobús i li cedirem l'espai que realment necessita?
  • Ara és també el moment de plantejar el canvi de la façana interior de la ciutat. La carretera de Vic potser ja és hora que esdevingui una avinguda més que una carretera.
  • Assumirem els canvis que tot això suposi?
• Cal dir també que no cal canviar-ho tot d'un dia per l'altre, podem establir un calendari de tal manera que les millores siguin progressives i assumibles, tant socialment com econòmica. Però en tot cas la ciutat ha de poder començar a ser millor l'endemà de l'aprovació del nou pla.
• Manresa ha de comptar amb els equipaments educatius, sanitaris, socials, culturals… que siguin adequat s per a satisfer les seves necessitats reals. En aquest àmbit, s'ha viscut amb la idea que, com més, millor. Aquesta idea ja no s'aguanta. Hem de tenir aquells que responguin a les necessitats reals i han de comptar amb garanties de finançament i manteniment. Caldrà major imaginació i major rigor a l'hora de triar-los i gestionar-los.
  • Hem de concentrar l'esforç en aclarir els conceptes: jugar a futbol a tots els barris no significa necessariament gespa artificial arreu, d'igual manera que una sanitat propera no significa un hospital a cada barri.
• Aquesta opció va lligada absolutament amb l'optimització i la corresponsabilització en la gestió d'aquests equipaments per a treure'n el màxim rendiment.
• D'altra banda, hi ha un aspecte qualitatiu important. Pot ser que globalment la ciutat pugui tenir quantitativament els equipaments que necessita, però no estan distribuïts ni territorialment ni sectorialment d'una manera òptima. També caldrà reflexionar sobre com superar aquesta contradicció. - Segurament no seran anys de nous grans equipaments, però si que ens hem de centrar en la millora dels existents. Ara és el moment també de replantejar-nos, per exemple, els futurs usos del Palau Firal.

El futur del centre històric

• El barri vell de Manresa representa els nostres orígens. No pot quedar descavalcat del nostre futur. I en quedaria si el veiéssim com un ròssec que hem d'assumir perquè no hi ha altre remei. Ben altrament, aquest POUM ens ha d'ajudar a reinstaurar una perspectiva al barri vell que ajudi a superar els seus handicaps: l'abundància d'habitatges buits o degradats, l'envelliment o l'aïllament de la població que hi viu, el risc de guetificació... El barri vell s'ha de transformar en el centre històric, amb una millora de la seva qualitat urbana, amb l'estímul de la presència de comerç i de professionals, amb la implantació d'equipaments ben triats i amb una recuperació que li generi atractiu turístic i cultural. Això no es pot fer d'un dia per l'altre, però es pot fer amb els calendaris que la gestió urbanística, la disponibilitat econòmica i la involucració dels veïns permetin. L'important és definir-ne els horitzons. Hem de dur vida al centre.
  • Ens cal un horitzó possible i ambiciós alhora per assolir aquests objectius per al barri vell. Aquesta fita pot ser l'efemèride ignasiana del 2022. D'aquí a deu anys el centre històric ha de fer goig 500 anys després d'enlluernar Sant Ignasi.
  • Podem recuperar alguns edificis del centre per portar-hi petits equipaments, pensem en St Francesc, la fàbrica Balcells, l'Anònima, l'entorn de la Seu, els darreres de l'Ajuntament...
  • En un horitzó a més llarg termini hem de permetre i fomentar la millora dels edificis, la diversitat en els tipus d'habitatges que facin el barri atractiu per a tots els manresans.

El rol de capitalitat de Manresa
La capitalitat de Manresa s'ha de considerar a diferents escales.

• Hi ha una capitalitat immediata, pròxima, sobre els municipis veïns, amb els quals es comparteixen sovint problemes i amb els quals convindria també compartir solucions.
  • Hem de parlar amb Sant Joan per veure com resolem el Parc del Cardener, però també com resolem la relació entre les dues ciutats a través dels recorreguts de vianants i de transport públic.
  • Cal reconsiderar la relació Manresa-L'Agulla-Pineda-Santpedor, potser a través d'un recorregut cívic.
  • Potser hem de plantejar un nus del Guix que ens permeti entendre que els polígons de St Fruitós són una continuïtat urbana de Manresa.
• Hi ha una capitalitat que va més enllà, més territorial, lligada a l'oferta comercial i la prestació de serveis.
  • - Sigui per la sanitat o pel teatre Manresa ha de ser capital més enllà de la comarca.
• Hi ha, finalment, una capitalitat que es tradueix a ser un node actiu i reconegut en la xarxa catalana de ciutats: el fet de ser cruïlla –i una cruïlla d'eixos europeus– sempre ha estat un avantatge, però cal saber-lo jugar.
  • Hem de saber posar en relació els eixos del Cardener-Llobregat, Transversal i Diagonal.