Per casualitats de la vida, la mort de Fidel em va agafar en la seva Llatinoamèrica estimada, mentre jo participava en un esdeveniment sobre el poder popular. Per això vaig viure l'homenatge que li van fer les diferents organitzacions a la ciutat d'Oaxaca, a Mèxic, i vaig percebre de prop el que sabia: que per a les diferents organitzacions socials d'esquerra a Europa, Fidel és un gran referent revolucionari del segle XX i part del XXI. Però en el continent americà, és un referent molt més gran. 

Fidel ha estat un gegant que es va enfrontar tota la seva vida a l'imperialisme que sagna a l'Amèrica Llatina i a gran part del món. La gent d'esquerres sempre recordarem a Fidel Castro com un home d'Estat heroic que, juntament amb homes i dones -com el Che Guevara, Camilo, Celia, Vilma, etc-, es va resistir a la dictadura de Batista i va fer possible la revolució cubana, amb un ampli suport popular. 

També recordarem Fidel com un creient en els ideals socialistes de justícia social i un partidari de la lliure determinació dels pobles. Gràcies a la visió i el lideratge de Castro, Cuba té avui en dia un dels millors índexs de desenvolupament humà de la regió i del món gràcies a la salut i a l'educació gratuïta, entre moltes altres millores socials de la revolució dels barbuts de Fidel.

Castro va fer de l'internacionalisme i la lluita dels oprimits una causa de vida: va lluitar per l'alliberament nacional a tot el món i també per al desenvolupament dels més humils en els anys 60 i més enllà. Fidel Castro sempre seguirà vivint en els rostres dels països als quals va poder prestar solidaritat. A més d'haver conquerit la independència nacional tan esperada i haver realitzat d'aquesta manera el somni de l'heroi nacional cubà José Martí, el Govern de Fidel va elaborar un sistema social considerat per totes les grans institucions internacionals l'exemple a seguir per als països del Tercer Món. En universalitzar l'accés a l'educació, a la salut, a la cultura, a l'esport i la recreació; en ubicar a l'ésser humà en el centre del projecte emancipador, el líder de la Revolució Cubana va demostrar que era possible edificar una societat més justa tot i els recursos limitats i l'estat de setge econòmic que imposen els Estats Units des de fa més de mig segle. 

No podem oblidar, tampoc, la feina que va fer a Sud-àfrica, on va ajudar a alliberar, amb Mandela, les brigades mèdiques i d'alfabetització. I això va ser possible perquè ell va creure que la solidaritat era la tendresa dels pobles, com deia el seu company el Che Guevara. Ara, la seva lluita continuarà en l'esforç de cada jove idealista entestat a canviar el món. 

En un continent desigual, Fidel, ens vas deixar l'únic país amb zero desnutrició infantil, amb l'esperança de vida més alta, amb una escolarització del 100% i sense cap nen vivint al carrer. Et vas mantenir ferm per a la unitat de l'Amèrica Llatina i vas poder crear, al costat de Chávez, "El Alba". 

La Cuba que vas liderar, Fidel, no ha deixat de ser una força positiva en la regió fins els últims dies de la teva vida. Amb els teus incansables esforços per a la promoció del procés de pau en curs a Colòmbia, l'enfortiment de la solidaritat regional i, últimament, alertant de la perillositat per a la humanitat de les armes nuclears i també per la destrucció del medi ambient. 

La teva ferma oposició a l'imperialisme i al capitalisme neoliberal van provocar que fossis el blanc d'innombrables intents d'assassinat per part d'Estats Units, així com també d'actes de sabotatge en contra del teu govern. El poble cubà pateix durant més de 50 anys un embargament criminal d'Estats Units amb els seus intents d'aïllar l'illa. Qualsevol país capitalista d'Amèrica Llatina es col·lapsaria als pocs mesos d'un bloqueig similar. 

El llegat de la constància i la inspiració de Fidel estan sent commemorats per milions de cubans i seguidors a tot el món. Hem tingut la sort de viure en temps de Fidel juntament amb Hugo Chávez i molts vam aprendre a creure en l'home nou del que va parlar el Che Guevara, capaç de lliurar, amb organització i consciència, la lluita permanent de les idees alliberadores per a construir un món de justícia i de pau en unitat dels pobles.

"Fins a la victòria sempre!"