La tràgica mort d'un ciutadà bagenc ha commogut tota l'opinió pública i ha impactat tothom. La seva pèrdua ha suposat un inici molt trist de l'any acadèmic i del retorn de les vacances. Ha estat un xoc i una profunda consternació per a tota la ciutadania.

La ciutadania manresana no ha pogut assimilar la notícia. Tots ens hem preguntat: què està passant amb una part de la nostra joventut? A què es pot atribuir aquesta terrible reacció d'uns adolescents que tot just comencen la seva vida? Es tracta d'un fracàs del nostre sistema educatiu? D'un fracàs de l'educació familiar? D'una disfunció del sistema judicial, incapaç d'adaptar-se a les noves formes de violència juvenil? O, potser, del fracàs de tota la societat en general?

Davant d'aquesta greu situació, els partits de l'extrema dreta han intentat treure'n profit polític. El seu principal objectiu ha estat alterar la tranquil·litat d'una ciutat tan pacífica i oberta com Manresa, atribuint, com ja han fet en altres indrets, el tràgic succés al fenomen migratori.

La reacció dels manresans, no obstant això, ha estat espontània, civilitzada i reivindicativa. Els assistents a totes les manifestacions van fer sentir les seves queixes, demandes i, fins i tot, van manifestar la seva ràbia, però sempre dins del marc legal i cívic. No es va caure en el discurs d'odi. Els ciutadans es van limitar legítimament a reclamar més seguretat i més contundència davant la violència juvenil. I això és coherent amb una societat manresana caracteritzada per una llarga tradició democràtica, de lluita per la llibertat i de defensa dels valors del respecte i de la convivència ciutadana.

Una altra de les lliçons que es poden extreure d'aquesta tragèdia, malgrat la difícil situació que ha travessat la ciutat, és la grandesa, la generositat i els valors de perdó demostrats per la dona i els familiars de la víctima. Aquesta i la ciutadania de Manresa han demostrat una complicitat, una solidaritat i un suport ciutadà exemplars.

Així doncs, Manresa, en un moment de gran dificultat, ha demostrat, un cop més, ser una ciutat formada per ciutadans conscients de les problemàtiques socials que han anat sorgint i que reclamen la necessitat urgent de combatre i erradicar la violència juvenil, una violència que posa en risc la pau social que ha caracteritzat aquesta ciutat durant tant de temps.

Manresa és una ciutat amb una llarga trajectòria històrica i cultural, un espai de diversitat, de tradicions i de convivència. Precisament per això, ha de saber afrontar els nous reptes sense renunciar als valors que l'han definit.

Com a ciutadà manresà, he de reconèixer la meva consternació pels fets ocorreguts i el meu absolut rebuig a qualsevol forma de violència. Però, al mateix temps, he de manifestar el meu orgull de pertinença a una ciutat mil·lenària, d'origen medieval, vinculada al barroc i a una de les expressions més genuïnes de la cultura catalana.

En definitiva, Manresa ha de continuar lluitant per fer front a tots els reptes que té al davant i ha de presentar-se al món com una ciutat de tolerància i convivència, però també com una ciutat compromesa amb la defensa dels drets, el foment dels valors universals i, sobretot, amb la llibertat.