Aquest passat 14 d'abril el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, amb la seva famosa sentència del cas Obadal, ha tornat a donar una volta més al tornavís judicial, pressionant l'arcaica i tronada maquinària de la justícia espanyola. La resolució a dictaminat, ras i curt, que les mesures adoptades per l'estat espanyol no són útils per dissuadir, sancionar i reparar la vulneració dels drets laborals que està causant les administracions a prop de 800.000 treballadors públics a tot l'estat espanyol, i per això ens diu que:

- 1. El truc d'il·lusió de l'indefinit no fixe, que el Tribunal Suprem Espanyol va treure's del birret durant els anys 90, un munt de fum amb un títol suggeridor per convèncer la Unió Europea que el problema de la situació irregular dels interins de més de tres anys d'antiguitat ja estava resolt, ha anat a parar al desguàs de la història com el que és, un nou engany de l'administració espanyola per continuar perpetuant l'abús sobre els funcionaris amb contractes temporals.

- 2. Els règims de responsabilitat de la Llei 20/21 no serveixen per evitar l'abús perquè el marc de responsabilitats previst a l'Estat espanyol és merament teòric i no estableix conseqüències pràctiques directes per a l'administració infractora ni per als gestors responsables de la contractació abusiva.

- 3. Per altra banda la jurisprudència europea rebutja que la mera convocatòria d'oposicions d'estabilització (eix de la Llei 20/2021) compensi el frau, ja que està oberta a qualsevol candidat i no penalitza directament l'administració, a més, aquesta Llei 20/21, ha permès en administracions com la de justícia que s'utilitzés pels funcionaris de carrera com a promoció interna o bé, pel personal interí per optar a places de funcionari en cossos inferiors sense estar-ne en frau de Llei, i que molt rarament arribaran a ocupar de forma efectiva perquè els nous llocs consolidats estan menys remunerats que els que estan exercint com interins, això sí, ja seran titulars d'una plaça de funcionari que quedarà buida i que només podrà ser ocupada per un altre interí amb menys sort.

- 4. El TJUE també qüestiona que el topall de la indemnització (anomenades compensacions per la Llei 20/21) fixada a la normativa espanyola sigui prou dissuasiu, atès que estan limitades solament durant l'aplicació de la Llei 20/21 i s'equiparen a les indemnitzacions barates per acomiadament procedent (20 dies per any treballat amb un màxim de 12 mesos), per tot això el TJUE deixa la porta oberta a indemnitzacions superiors per rescabalar els treballadors afectats i les equipara al què realment són: acomiadaments improcedents (33 dies de salari per any treballat, amb un límit màxim de 24 mensualitats i per als contractes iniciats abans del 12 de febrer de 2012, s'aplica una regla de càlcul doble que inclou 45 dies per any fins a aquesta data, amb un límit màxim de 42 mensualitats).

El resultat pràctic de la macabra política espanyola és esfereïdor, únicament un 25% dels funcionaris interins en frau de Llei han estabilitzat a l'administració de justícia i del total de places que s'han ofert en els processos de concurs de mèrits i concurs oposició de la Llei 20/21, el 10% continuaran en mans de funcionaris amb contractes temporals. També cal recordar que les jubilacions massives que s'està vivint en el conjunt de l'administració pública afectarà un 25% de la població funcionarial en els propers 5 anys . En conclusió, en molt poc temps ens trobarem que la major part de les places estabilitzades tornaran a ser ocupades per interins i res fa preveure que els processos d'oposició futurs arribin a cobrir les places vacants.

Des de l'any 1999 d'acord amb la clàusula 5 de l'Acord Marc de la Directiva 1999/70/CE en la seva interpretació consolidada, que tots els governs espanyols estan obligats a eliminar l'abús de la temporalitat en el sector públic i no ho han volgut fer, 26 anys d'impunitat fraudulenta i sistemàtica d'una administració que li surt molt més a compte infringir la llei, amb penalitzacions simbòliques, que acatar-la.

A l'administració de justícia de Catalunya, a més, aquesta disbauxa està amplificada perquè 2 de cada 3 persones que aproven oposicions són de fora del Principat i des del 2017 la borsa d'interins de justícia està tancada i pràcticament l'única manera d'accedir-hi és aprovant un examen d'oposicions en qualsevol comunitat autònoma. La major part d'aquests nous funcionaris, de carrera o interins, no entendrà la llengua catalana. La major part d'aquests nous funcionaris un cop passat entre 1 i 5 anys, depenent dels casos, marxarà a una nova plaça més a prop de casa seva, i això significa per una banda vulneració del drets lingüístics dels catalanoparlants i per l'altre inestabilitat crònica en la plantilla de personal, que produeix un retard estructural de les actuacions judicials.

Aquesta discriminació vers la llengua catalana es veu ben reflectida amb el miserable 6,56% de les sentències escrites en català l'any 2025, dades recollides pel mateix Departament de justícia de la Generalitat de Catalunya i per les queixes de nombrosos ciutadans al Síndic de Greuges i al Departament de justícia contra funcionaris que es neguen atendre'ls si se'ls dirigeixen en català.

El català, llengua pròpia i oficial, ha de ser un requisit per accedir a l'administració de justícia de Catalunya, des dels jutges fins els auxilis judicials, qualsevol funcionari del principat ha de saber parlar i escriure en català, sinó és així s'està discriminant la llengua, es genera inseguretat jurídica a la població catalana i provoca greus problemes de funcionament, estructurals i crònics, a la justícia.

Per posar la cirereta al pastís de l'administració de justícia, només ens faltava la Ley de eficiencia, imposada pel govern del PSOE per evitar les penalitzacions de la Unió Europea però que no se la creu ni el mateix ministre Bolaños. Una Llei feta i implementada a corre cuita, amb dèficits pressupostaris i que no soluciona ni els problemes de manca de personal (4 mesos per cobrir baixes), manca d'òrgans judicials (en els darrers 20 anys Catalunya ha augmentat en gairebé 2 milions de persones, amb la complexitat social que comporta, però els òrgans judicials són pràcticament els mateixos que els de l'any 2006), manca d'especialització dels magistrats (qualsevol jutge pot ser titular, per exemple, d'un jutjat de violència sobre la dona malgrat no tenir cap preparació jurídica ni feminista especial) i de interacció amb altres administracions. Els mateixos mals endèmics que amb l'antiga estructura judicial. Remenar les cireres per deixar-ho tot igual.

La mala salut de l'administració de justícia (i de sanitat i d'ensenyament...) és un símptoma inequívoc de manca de cultura democràtica, no de diners. Es van rescatar els bancs de la seva crisi, es van fer amnisties fiscals els anys 1984 i 1991 amb el govern del PSOE i l'any 2012 amb el del PP, es permeten productes bancaris com les Unit Linked, assegurança de vida vinculada a fons d'inversió, o les SICAV, Societat d'Inversió de Capital Variable, on els més rics poden desgravar entre el 80% i el 99% de la seva riquesa i es mira a una altra banda mentre les grans fortunes s'emporten els seus guanys a paradisos fiscals i tot això davant una administració pública saturada i cada vegada més a prop del col·lapse.

Els treballadors interins en frau de Llei de justícia som unes víctimes més d'aquest sistema corrupte i trampós, que ens diuen que cal passar per força unes oposicions sota els principis d'igualtat, mèrit i capacitat quan justament les oposicions no garanteixen cap d'aquests tres principis perquè són exàmens memorístics, perquè no és el mateix estudiar amb 25 anys, sent solter, sense fills i vivint a casa dels pares que tenir 45 anys, amb fills, una hipoteca o un lloguer i treballant 7 hores diàries i per últim perquè es sobredimensionen les titulacions universitàries, sobretot dret, per treballar en cossos administratius. El resultat de tot això és que els opositors que superen les proves d'accés amb plaça, després d'una competició desigual, seran formats efectivament com a funcionaris, durant anys, per treballadors interins que no han pogut superar el procés selectiu, curiós oi? I a Catalunya, repeteixo, aquests nous funcionaris acabaran marxant en pocs anys, al seu país, generant una distorsió per raó de llengua i de treball a l'administració de justícia continuada en el temps.

L'exemple de mestres i sanitaris ens empodera davant una justícia agressiva als drets laborals dels seus treballadors, amb greus mancances en valors democràtics i que menysprea els coneixements acumulats dels interins, adquirits durant molts anys d'exercici professional.

Davant de tots aquests abusos a les treballadores i treballadors de justícia, cal continuar organitzant-se i lluitar al marge dels sindicats grocs, subvencionats per l'estat i que treballen conjuntament amb l'administració fent de mur de contenció contra els drets dels interins en frau de Llei i de la resta de funcionaris.

Ja han passat massa anys de vulneració sistemàtica sobre els drets dels interins, exactament 26 anys entomant raons per plantar cara. No en deixem passar ni un més.