Els últims mesos, Manresa s'ha convertit en el centre dels titulars sobre l'extrema dreta, que en les seves diferents formes pren a la nostra ciutat, convertint-la en centre d'operacions i d'assaig de noves fórmules. Fa uns dies la regidora de Vox, Inmaculada Cervilla, va ser expulsada del ple municipal per l'alcalde Aloy per fer discursos d'odi descaradament, fet que va saltar als mitjans, però que no és una novetat en la manera d'actuar del feixisme espanyolista d'arrel franquista. El que em preocupa realment són els avenços d'altres extremes dretes, com Aliança Catalana i Avenç Nacionalista (els ex de Front Nacional de Catalunya), de la mà dels moviments de Junts per Catalunya i el seu líder Ramon Bacardit.
Abans de res, cal tenir molt present que el feixisme pot prendre formes molt diverses, en funció de la societat, el moment històric i al segment de la població a qui vol apel·lar, però que sempre manté elements comuns com és situar el més dèbil com a culpable dels problemes de la societat, defensar una puresa identitària recurrent a un passat suposadament gloriós o no tolerar al diferent i construir-lo com a enemic intern. El feixisme és una expressió autoritària i violenta del capitalisme en crisi. El que es va desenvolupar durant els anys vint i trenta del segle passat va evolucionar arran d'una crisi econòmica, sociopolítica, de valors i de legitimitat que vivien les societats occidentals de l'època després de la Primera Guerra Mundial.
Dic això perquè quan titllo a Aliança Catalana o els ex de Front Nacional de Catalunya d'extrema dreta, que ningú esperi simbologia nazi o franquista perquè són fills d'un altre moment històric, al qual s'adapten. El feixisme s'adapta a l'actualitat per respondre a una nova crisi de fons, de la mateixa que es va saber adaptar nacionalment i temporalment allà on es va desenvolupar ara fa cent anys i és per això que trobem diferències entre el nacionalsocialisme alemany amb el feixisme italià o el nacionalcatolicisme espanyol.
Dimarts, la líder d'Aliança Catalana, Sílvia Orriols, assegurava que Sergi Perramon li havia ofert presentar-se conjuntament Junts, Aliança i Avenç Nacionalista, fet que el mateix Perramon va afanyar-se a desmentir. El més preocupant de tot plegat no és si és cert que Junts i Avenç varen buscar una confluència amb la formació d'Orriols, sinó que l'important és que això és plenament creïble, ja que comparteixen molts elements discursius i programàtics en qüestions com identitat, immigració, seguretat, tots ells elements clau del discurs actual de l'extrema dreta i pilars dels discursos d'odi.
El passat 6 de març, Ramon Bacardit i Sergi Perramon van presentar l'aliança entre Junts per Catalunya i Avenç Nacionalista de cara a les eleccions municipals de l'any que ve. A aquest acord li van donar el nom del Pacte de la Llum, apel·lant a la simbologia històrica de la nostra ciutat, tot i que seria més adequat titllar-lo de pacte de la foscor o de pacte de les tenebres, per la seva aposta per la catalanitat identitària, davant del catalanisme popular i integrador, del rebuig a les catalanes i catalans d'origen migrant i de la vinculació d'aquests veïns i veïnes de Manresa amb la delinqüència i la percepció d'inseguretat.
Per entendre el risc greu que suposa això ens cal tenir en compte dues coses. La primera d'elles és que Aliança Catalana ha situat Manresa com a principal objectiu en les eleccions municipals, amb una clara voluntat de ser la sorpresa dels comicis. I la segona és que el seu relat ha impregnat el relat i les propostes programàtiques de la primera força de l'oposició manresana, Junts. Des de fa temps, el seu líder, Bacardit, ha seguit el camí d'allunyar els hereus manresans de Convergència de la tradició democràtica d'aquesta dreta catalana, per endinsar-se en la xenofòbia i en discursos pròxims a l'extrema dreta, com és el cas de l'article sonat que va publicar a L'apuntador o la seva línia argumentativa que és la més dura dels plens municipals.
A més, no podem oblidar un element clau, l'acord entre Junts i Avenç Nacionalista és l'acord de Bacardit amb Sergi Perramon, el que va ser el cap de llista de Front Nacional de Catalunya (FNC) el 2023, un partit clarament d'extrema dreta identitària catalana. Que les bones formes de Perramon no amaguin d'on prové, el mateix partit d'on ve Sílvia Orriols i que en el seu manifest fundacional explica que s'adreça als catalans que "no volen sentir-se estranys al seu propi país", que busca una societat "d'acord amb la manera de ser tradicional catalana" i que aspira a construir una Catalunya "espiritualment gloriosa".
Si bé és cert que el mateix Perramon havia format part de l'espai de Convergència, cometríem un error si interpretem aquesta aliança de Junts i Avenç com una recomposició de l'antiga CDC. O si més no, hem de tenir clar que aquest moviment és un pas més cap a la reconfiguració dels hereus de Convergència en clau radicalitzada, basada en l'identitarisme i la xenofòbia i clars elements d'extrema dreta.
No voldria fer extrapolacions que sonin molt llunyanes, però no podem obviar que el context és el que és i que l'ascens a casa nostra de l'extrema dreta identitària (i de la dreta que li riu les gràcies), no està tan allunyada de les polítiques i del que representen el govern Giorgia Meloni a Itàlia, Alternativa per Alemanya, el Reagrupament Nacional de Marine Le Pen a França o les polítiques inhumanes de Donald Trump que avancen cap al feixisme de nou.
Començava aquest article situant que Manresa és protagonista dels titulars per l'extrema dreta i ja ha arribat l'hora de començar a ser notícia per l'estratègia antifeixista que tenim el deure de teixir les forces d'esquerres de la ciutat. Anem tard.