Qui sosté la cultura són les comunitats. Aquesta és la declaració d'intencions que fèiem des del Cercle de Cultura de l'Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central* a propòsit del sosteniment dels projectes i activitats culturals als pobles i ciutats de l'interior de Catalunya. Pensar la cultura des de les comunitats locals implica reconèixer que el vincle entre projectes i persones n'és un pilar fonamental. I, alhora, vol dir entendre la comunitat no només com a públic, sinó com una part activa, creadora i dinamitzadora de la vida local. 

Amb aquest article volem observar la cultura que construeix comunitat a la Catalunya Central. Un territori format per comarques diverses, diferents entre elles, però que sentim que formen part d'un rerepaís, també en clau cultural. La Catalunya Central no és pas un territori eixorc culturalment, però veiem que sovint ha hagut de generar el seu propi sistema des d'una lògica no metropolitana. I en aquest exercici, el teixit associatiu, veïnal i comunitari ha set important. En el camp de l'economia social, especialment, podem trobar molts projectes que han nascut d'associacions i col·lectius i que, amb el temps, s'han consolidat més enllà del nucli inicial de persones, fins a esdevenir iniciatives amb una dimensió col·lectiva. Aquest és un èxit que celebrem perquè ha permès créixer i arrelar molts projectes. La cultura a nivell local té sentit quan serveix per fixar les persones al territori, i no quan només es limita a funcionar com un aparador. Segurament, la indústria cultural alimenta aquesta lògica de simple exhibició, per això cal vetllar per la proximitat i perquè la cultura s'entengui des de la pràctica quotidiana. 

Algunes d'aquestes reflexions neixen del cicle Cultura és fer comunitat, que vam impulsar amb la voluntat de traçar un itinerari per les comarques de la Catalunya Central i de teixir un circuit entre projectes culturals afins al cooperativisme i a l'economia social. Aquesta proposta, que va tenir lloc durant la primavera i estiu passats, estava organitzada pel conjunt d'entitats que participem de la taula sectorial de “Cultura en xarxa”. El cicle va fer parada en trobades, espais i festivals com l'Ex Abrupto a Moià, el Cantilafont a Olost, el Konvent a Cal Rosal, el TeMA a Santa Maria d'Oló, la fàbrica de Cardant Cultura a Les Masies de Roda i La Mare Cultural a Olius.

Tots ells són projectes genuïns, arrelats, que han traçat el seu propi camí sense reproduir models dominants, i que avui són referents per la seva capacitat de connectar amb el territori d'una manera honesta i transformadora. Perquè tal com reivindiquem, cada territori demana els seus propis projectes culturals, pensats amb una mirada pròpia. És d'aquesta manera que la Catalunya Central és un bon exemple d'un territori viu i actiu culturalment, amb una xarxa cultural i associativa que es desplega tant a les ciutats mitjanes com als pobles més petits.

Però què vol dir, exactament, fer comunitat a través de la cultura? Primer de tot, parlem d'una dimensió relacional, de trobada, de compartir, de viure un mateix moment. La cultura no és patrimoni exclusiu d'un sector concret de la població -com ara el món creatiu o acadèmic-, sinó que és una construcció col·lectiva que implica tothom. Diem això perquè la cultura té aquest sentit d'inacabada, d'alguna cosa que s'està generant conjuntament. Són comunitaris aquells projectes capaços de convocar els veïns d'un poble en festivals que tenen una escala humana i propera. I, d'altra banda, una comunitat també és la que es genera a partir del fet cultural i artístic. Ja sigui perquè ens sentim representats o imaginats des d'una nova mirada. Això ho hem viscut al llarg del cicle, en el moment que hem parlat de residències artístiques que afavoreixen la conciliació familiar, de com afavorim els entorns rurals perquè siguin motors culturals, de democràcia cultural i accessibilitat, de les cures en els projectes artístics i del component festiu i comunitari que relliga la cultura i el menjar. En tots aquests temes, hi ha present la idea de situar al centre de l'acció cultural a les persones i el seu entorn més immediat.  

Per últim, però, també volem alertar del perill de caure en un discurs estèril que simplifica el teixit local i el món rural. De vegades, des d'una mirada externa, es jutja o es pressuposa que als barris i pobles no hi ha una comunitat prou forta al voltant de la cultura. Aquest prejudici, que associa la cultura legitimada a les grans ciutats, genera la idea d'un suposat dèficit cultural que es vol corregir amb accions “paracaigudistes”, com poden ser els macrofestivals o grans esdeveniments. Un model que ja hem comprovat que no reverteix positivament en el territori. Cal entendre que en molts pobles i barris fan falta equipaments culturals i una programació estable i no estacional, però també recursos que garanteixin l'habitatge, la mobilitat, i en general, unes bones condicions de vida per a les persones. No podem desvincular una cosa de l'altra si realment creiem que la cultura és un dret. Sense una mirada que connecti la cultura amb la realitat del país, difícilment podrem pensar la cultura des de les comunitats locals.

* El Cercle de Cultura som Casa de la Música de Manresa, KULT, Txarango i VESC.