Pimec Catalunya Central preveu que el territori afronti el 2026 amb un creixement econòmic moderat, comparable a la mitjana catalana, però condicionat pels riscos del context industrial europeu. L'entitat ho ha exposat en un acte celebrat aquest dimecres a Manresa, on s'han analitzat les perspectives internacionals i l'impacte sobre el teixit productiu comarcal.

Un escenari de creixement contingut però estable

Pimec Catalunya Central considera que l'estructura productiva del territori i la solidesa financera d'una part majoritària de les petites i mitjanes empreses permeten encarar el 2026 amb unes perspectives de creixement alineades amb el conjunt del país. Així s'ha posat de manifest durant una jornada celebrada a la seu de l'entitat a Manresa, en què s'han exposat les projeccions econòmiques internacionals i la seva translació al context català i territorial.

El president de Pimec Catalunya Central, Esteve Pintó, ha afirmat que "l'actual context ofereix una oportunitat per reforçar el posicionament del territori, gràcies a l'estabilitat financera d'una part significativa de les pimes i al paper estratègic dels sectors manufacturers i dels serveis a les empreses, elements que han de permetre consolidar un creixement sostingut i competitiu durant el 2026". En aquest sentit, ha apuntat que aquesta oportunitat passa per impulsar la inversió en productivitat, modernització i capacitat exportadora, especialment en l'àmbit industrial.

Previsions per a Catalunya i impacte sobre les pimes

El director de l'Àrea d'Economia i Empresa de Pimec, Carles Mas, ha detallat els diferents escenaris que es poden produir a l'economia mundial al llarg d'aquest any i la seva possible incidència sobre l'economia espanyola i catalana. Segons ha explicat, "a Catalunya, s'estima un creixement del PIB d'entre el 2,3% i el 2,4%, liderat per la demanda interna i el bon comportament del mercat laboral".

Tot i aquest marc macroeconòmic positiu, Mas ha advertit que no totes les empreses es beneficiaran de la mateixa manera d'aquest creixement. "Les pimes de menor dimensió i els sectors amb menys capacitat de repercutir costos tenen dificultats per transformar el creixement macroeconòmic en millores tangibles de la seva activitat", ha assenyalat.

Pel que fa a les expectatives empresarials, el 45,6% de les empreses preveu un augment de comandes i vendes durant el 2026, mentre que un 37,1% espera estabilitat i un 17,2% anticipa una caiguda. Les perspectives són, per tant, moderadament positives, però amb diferències marcades segons la dimensió i el sector d'activitat.

En aquest context, Pimec reclama un entorn regulatori, fiscal i financer que permeti a les empreses afrontar amb garanties un any que, segons l'entitat, estarà més condicionat pels riscos externs que pel cicle econòmic intern.

Un perfil diferencial a la Catalunya Central

Durant la jornada, l'entitat ha aprofundit en les especificitats de la Catalunya Central. Segons ha exposat Carles Mas, el territori presenta un perfil diferencial dins del conjunt català, en un escenari general de terciarització creixent. "La manufactura, el sector primari i les indústries associades generen el 41% del valor afegit regional, una proporció sense equivalent en altres demarcacions no metropolitanes", ha explicat.

Aquest pes industrial es tradueix en una forta presència de la indústria exportadora, especialment en àmbits com la maquinària, la metal·lúrgia i la química, que constitueixen el nucli productiu del territori i registren nivells destacats de productivitat i eficiència.

El comerç, que és el principal sector en nombre d'empreses i facturació, manté una vinculació estreta amb el comerç majorista industrial, integrat en la cadena productiva regional. Alhora, els serveis a les empreses actuen com a multiplicador intern de la inversió manufacturera, reforçant la interdependència dels sectors.

Riscos concentrats i vulnerabilitat territorial

Malgrat la solidesa general, Pimec ha advertit de l'existència d'un nucli reduït de pimes en risc elevat o crític que concentra un volum significatiu d'ocupació, especialment al Bages. "Tot i que més de la meitat de les empreses no presenten cap senyal de fragilitat financera, existeix un nucli reduït de pimes en risc elevat o crític que concentra un volum significatiu d'ocupació, fet que configura un vector de vulnerabilitat territorialitzat", ha assenyalat Mas.

Aquesta concentració de riscos i oportunitats al Bages, combinada amb la solidesa del corredor industrial, farà, segons l'entitat, que la comarca sigui determinant per al creixement global de la Catalunya Central durant el 2026.

Dependència del cicle industrial europeu

Un dels principals condicionants per a l'any vinent serà la forta exposició del territori al cicle industrial europeu. Mas ha advertit que "la forta exposició al cicle industrial europeu, especialment a Alemanya i França, amb previsions de creixement feble, pot limitar l'evolució de la indústria exportadora i de les comandes exteriors".

Aquesta dependència del mercat europeu situa la Catalunya Central en una posició sensible davant eventuals alentiments de les principals economies del continent. A més, alguns sectors amb marges ajustats, com la indústria alimentària i el tèxtil de l'Anoia, afronten un context de demanda europea continguda i pressió de costos.

Tot i això, altres àmbits presenten perspectives més favorables. La construcció, la química i els serveis a les empreses es beneficien de la inversió productiva i de l'impuls dels fons europeus, factors que podrien compensar parcialment l'impacte d'un entorn exterior menys dinàmic.

Creixement vinculat a l'economia real

Pimec conclou que la Catalunya Central experimentarà el 2026 un creixement comparable al del conjunt de Catalunya, però amb un patró propi més vinculat a l'activitat industrial, la inversió productiva i els serveis especialitzats que no pas al turisme o al consum intern.

Aquest model, fortament arrelat a l'economia real i al teixit manufacturer, ofereix estabilitat però també exposa el territori a les oscil·lacions del mercat europeu. En aquest sentit, l'entitat considera clau reforçar la diversificació del teixit productiu i consolidar la capacitat exportadora per garantir un creixement sostingut i competitiu.