Un accident a l'R4 entre Gelida i Sant Sadurní d'Anoia amb un maquinista mort i 37 ferits. Un descarrilament entre Tordera i Maçanet a l'R1, afortunadament sense víctimes. I sis dies -quan s'ha escrit aquest article- amb suspensions del servei de Rodalies. Aquesta ha estat la “normalitat” a Catalunya aquests últims dies.
Una "normalitat" que és un dels exemples més exagerats d'una dinàmica que fa massa que dura. Per una banda, la veiem amb un servei de Rodalies amb retards i incidències constants. De fet, a Manresa i al Bages ho vivim especialment això. I és que l'R4, la línia que passa per la nostra ciutat, va ser la que va acumular més incidències entre el gener i el setembre del 2025. 213, concretament.
Per altra banda, tenim els accidents. Perquè l'últim accident mortal a Gelida, després del despreniment d'un mur de contenció sobre la via, no és un cas aïllat. Només a l'R4, des del 2009 i a banda del d'aquest gener, hi ha hagut quatre accidents més per despreniments. El 2009 i el 2024, sense ferits; el 2011, amb 11 ferits; i el 2018, amb 44 ferits i un mort.
En aquest context, hi ha qui argumenta que la causa principal del que ha passat aquests dies és la pluja. Que el govern no pot evitar que plogui ni les conseqüències immediates del canvi climàtic. Però prou d'espolsar-se responsabilitats. Les sequeres i les pluges irregulars i intenses són habituals del clima mediterrani, i l'accentuació d'aquestes amb el canvi climàtic no ha estat un imprevist. Per tant, amb una bona planificació, l'impacte de les precipitacions es podria haver reduït perfectament.
Així, assenyalar la pluja com la responsable del desastre d'aquests dies a Rodalies no és més que un intent d'amagar la causa central: la falta d'inversió en infraestructures per part de l'Estat espanyol. Entre el 2010 i el 2023, dels 11.284 milions d'inversió ferroviària previstos, el govern estatal només n'ha invertit 5.674. Només la meitat. Executius espanyols de tots colors, des del PSOE fins al PP, han incomplert reiteradament els compromisos d'inversió a la xarxa de Rodalies a Catalunya, i ens han deixat amb unes línies deficients i perilloses.
Aquesta realitat encara fa més lamentable el paper del PSC, ara que es troba amb les conseqüències dels seus actes. Veure el Govern gesticulant, intentant-se mostrar molt preocupat, i marejant als catalans i catalanes amb la seva improvisació constant, és certament irònic.
El fet és que fa anys que l'Estat espanyol ha demostrat el desinterès per garantir la xarxa ferroviària que necessita la classe treballadora a Manresa i a Catalunya. Ni la que cal a qui ha d'agafar el tren per anar a la feina ni a qui condueix els trens. I això ens aboca a una conclusió: l'única oportunitat de fer millor les coses arribarà recuperant el control del conjunt de Rodalies, també de la infraestructura. I això no passarà amb l'empresa mixta que ens intenta vendre ERC, que continuaria garantint el control de l'Estat. Passarà amb la independència.