Se'ns fa molt difícil de creure que ja no et veurem més. Has marxat sense avisar. I ho has fet com sempre has estat, de forma delicada i reservada. Perquè aquesta era la teva forma de fer. Mai no has volgut destacar, sempre has deixat que siguin els altres els qui brillin. A l'escenari, a les festes, als actes públics…
Has estat maquilladora de reis: el Rei de l'aixada, els tres Reis d'Orient, els reis dels gegants de Manresa, el rei del Carnestoltes i l'inoblidable Picapoll, rei de la Festa Major de Manresa i has estat qui ha imaginat i portat a efecte els maquillatges de centenars de personatges de les Innocentades de Manresa… Fixa't que repeteixo el nom de la teva ciutat: Manresa. L'has estimat sempre i sempre t'has vinculat a la majoria d'actes que més han representat el cor de Catalunya. Mai has tingut un NO perquè has cregut que era la teva aportació. Una aportació que has pensat era modesta i nosaltres creiem que ha estat gegantina perquè has contribuït a fer les celebracions i les obres de teatre en les que has participat molt més grans i celebrades.
Ai, Lolita! Quantes i quantes anècdotes guardes com un tresor perquè, si una altra gran qualitat has tingut és la discreció. Tu sabies com fer brillar una mirada, com ombrejar un nas, com donar color a unes galtes. Tot plegat han estat els teus secrets que portaves dins del teu maletí gegantí on s'amagaven el que podien convertir a un noi en el dolent de l'obra, una dona en una fada o allò amb el que tots es podien transformar. I, no contenta amb això, dins la teva generositat, vas decidir explicar els teus secrets. I ho vas fer a través dels teus cursos de maquillatge i estètica. Quants i quants alumnes hem passat pel teu costat. Maquillatge de carrer i maquillatge d'escenari. Un dia em vas dir que quan fos capaç de maquillar-me en cinc minuts ja hauria après el que calia. Però, mai vaig saber fer-ho tan implacablement com tu ho has fet.
Des d'aquelles primers anys al Liceu de Barcelona fins ara, durant gairebé 50 anys, per les teves mans han passat polítics, actors i actrius amateurs i professionals, infinitat de persones que has maquillat per a sortir a televisió tant a la de Manresa com a Canal Taronja com a d'altres canals televisius. El teu tarannà tranquil i simpàtic també ha contribuït a que els que arribaven nerviosos se asserenessin. Ha estat la teva forma de fer ara i sempre, propera amb tothom.
Un dels grans espectacles dels darrers anys va ser L'auca de la Llum el 2007. Entre les bambolines del Teatre Conservatori, a la teva ciutat, Manresa, es congregaven gairebé 100 persones de la societat de casa nostra, des l'alcalde i regidors de l'Ajuntament fins al gruix social del moment i a tots ens vas convertir en els personatges del segle XV que representàvem. Sempre incansable i traient de cada un de nosaltres allò que creies que havíem de ser.
Perquè si una cosa has tingut sempre és el voler fer perfecta la teva feina, una part important de la teva vida. L'altra part ha estat la teva vida personal com a mare, com a àvia, com amiga. Una persona que has sabut estimar i, com que l'amor és cosa d'anada i tornada, has estat molt i molt estimada. Has donat el teu cor a tots nosaltres. I és que Lolita, has estat tot sentiment. Has tingut empatia i has plorat al costat dels qui ho necessitaven, has rigut amb qui desitjava un somriure i has compartit amb qui li ha fet falta.
Has rebutjat honors i premis perquè sempre has volgut passar desapercebuda però avui volem homenatjar-te. Per això, un fort aplaudiment per la nostra Lolita Rovira. T'estimem i et trobarem a faltar immensament!