Davant les informacions que ens han arribat, només podem mostrar el nostre absolut desacord amb una proposta que, sota l'excusa de reduir la conflictivitat i millorar la convivència, pretén instaurar un marc suposadament educatiu basat en més vigilància, més control i més coerció.
Segons diversos mitjans de comunicació, a l'espera que el Departament faci públiques les seves intencions, la Generalitat vol impulsar una prova pilot per incorporar agents dels Mossos d'Esquadra de paisà en 13 instituts. El projecte, anomenat EDUSEG, està promogut pels departaments d'Educació i Interior, i preveu que els agents tinguin una presència estable als centres, sense arma i amb un espai propi, coordinant-se amb els equips directius i el professorat per desenvolupar tasques de prevenció i mediació. D'aquesta manera, la presència dels cossos policials deixaria de ser puntual, com fins ara, per passar a formar part de la vida quotidiana dels centres educatius.
Com ja s'ha denunciat en diverses ocasions, la presència de la policia als centres és qüestionable des d'un punt de vista educatiu, ja que introdueix una lògica de control, vigilància i càstig. L'escola hauria de ser un espai de confiança, aprenentatge i desenvolupament personal. En canvi, la presència policial pot dificultar la relació de confiança entre alumnat i professorat, especialment si l'alumnat percep que pot ser vigilat o sancionat per agents externs. A més, el model educatiu que representen els cossos policials es basa sovint en la disciplina a través de la por i el càstig, en lloc de promoure l'anàlisi crítica, la responsabilitat col·lectiva i l'autoregulació. Això pot portar l'alumnat a entendre que la convivència depèn de factors externs, i no d'una responsabilitat compartida.
Cal recordar que la gestió dels conflictes forma part del procés educatiu. Tanmateix, des d'una lògica policial, situacions que es podrien abordar pedagògicament, com els conflictes o la indisciplina, poden acabar tractant-se com a qüestions legals, amb el risc de criminalitzar determinades conductes. Aquesta criminalització, a més, pot tenir un impacte desigual; igual que la presència policial fora dels centres no afecta tothom per igual a causa de biaixos estructurals, l'augment de policies als instituts pot reforçar desigualtats i discriminacions, especialment envers alumnat migrant, racialitzat o de contextos socioeconòmics vulnerables.
També existeix el risc de sancions desproporcionades amb conseqüències legals. Això pot activar processos pels quals determinades accions que es produeixen a les escoles incrementin la probabilitat que alguns joves entrin en contacte amb el sistema judicial o penitenciari de manera prematura (el que en anglès es coneix com school-to-prison pipeline).
La introducció d'aquestes lògiques punitives fa que l'escola deixi de ser un espai de segones oportunitats i d'aprenentatge dels errors, per convertir-se en un entorn on els errors poden tenir conseqüències legals immediates, amb un impacte profund en el futur de l'alumnat. Alhora, aquestes dinàmiques poden reduir l'ús d'eines pedagògiques fonamentals com la mediació, la reparació del dany o l'acompanyament emocional, que haurien de ser prioritàries.
És per tot això que des de la CGT Ensenyament continuem qüestionant que la policia sigui l'agent adequat per gestionar conflictes educatius. Defensem que la seguretat ha de ser comunitària i basada en la provenció, el suport emocional i la mediació, i no en la coerció. Considerem que la presència policial pot, fins i tot, escalar els conflictes en lloc de resoldre'ls i que, en cap cas, garanteix una millora de la convivència escolar.
Reiterem que les respostes a la conflictivitat escolar passen per reforçar els equips de mediació i resolució de conflictes, augmentar la presència de psicòlegs, educadores socials i orientadores, i impulsar programes de justícia restaurativa i transformadora que abordin les causes dels conflictes, en lloc de limitar-se a sancionar-los.