Tres dècades i set anys de silencis, runes i projectes fallits han arribat oficialment a la seva fi aquest divendres al matí a Manresa. La capital del Bages ha viscut una jornada d'innegable calat històric amb la presentació i posada en marxa de la primera fase de rehabilitació exterior de la Fàbrica Nova. Trenta-set anys després del seu dramàtic tancament l'any 1989, el gegantí complex fabril projectat per l'empresari Eusebi Bertrand i Serra als anys vint ha reaparegut a la llum pública completament restaurat, sense les closes ni els murs que l'aïllaven de la trama urbana i convertit en el símbol del nou model econòmic que la ciutat vol liderar cap al segle XXI.
L'acte institucional, celebrat a la mateixa esplanada exterior de la fàbrica, ha aplegat una nombrosa representació de la societat manresana i catalana. Sota la nova façana monumental de rajola i vidre, s'hi han donat cita els principals agents econòmics, universitaris, socials i polítics de la ciutat i la comarca, així com desenes de veïns dels barris de les Escodines, el Remei i la Sagrada Família que no s'han volgut perdre un moment carregat d'emoció col·lectiva. Entre les autoritats presents hi havia el rector de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC), Francesc Torres; la delegada del Govern a la Catalunya Central, Elia Tortolero; el regidor d'Empresa, Turisme i Coneixement, Joan Vila; l'arquitecte responsable de les obres, Josep Maria Julià; l'alcalde de Manresa, Marc Aloy, a més de membres de la corporació municipal, exalcaldes com Valentí Junyent, senadors, diputats, responsables de la constructora (la UTE Cots i Claret i Constructora d'Aro) i representants de les entitats veïnals i del teixit associatiu.
20.000 metres de transformació: números d'una obra artesanal
La intervenció ha suposat una inversió econòmica de prop de 10 milions d'euros, finançats conjuntament per l'Ajuntament de Manresa, la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, amb el suport de la Diputació de Barcelona. Les obres, que van començar el novembre del 2024, s'han completat puntualment aquest mes de setembre de 2026, una data que coincideix de manera gairebé simbòlica amb el centenari de l'inici de la construcció del recinte original (1922-1926).
L'abast d'aquesta primera etapa ha estat monumental. Es van actuar sobre un total de 8.000 metres quadrats de façana i 6.000 metres quadrats de coberta, a més de la construcció del nou perímetre d'urbanització. Durant el seu parlament, l'alcalde Marc Aloy ha volgut reflectir la magnitud i la complexitat tècnica d'una intervenció que ha definit pràcticament com "un treball manual, pam a pam": s'han col·locat exactament 52.000 teules noves o restaurades i s'han instal·lat 4.000 metres quadrats de superfícies acristallades a les grans finestrades que caracteritzen l'edifici.
Tanmateix, la transformació més impactant per als ciutadans no és només arquitectònica, sinó espacial. Per primer cop des de la fundació de la fàbrica fa un segle, s'han enderrocat de forma definitiva les tanques i parets de tancament que la separaven del carrer. La Fàbrica Nova ha deixat de ser un recinte privat clos per passar a estar integrada directament en el teixit urbà, obrint un ampli espai públic que des d'avui mateix reurbanitza i dona continuïtat als veïns.
De la febre del cotó a la fàbrica del coneixement
Més enllà de la pedra i el vidre, l'esdeveniment d'aquest divendres ha marcat el punt de no retorn de la reconversió del recinte en un gran pol de coneixement, recerca, tecnologia i transferència de la informació. L'aliança estratègica segellada el 2024 entre el consistori manresà i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) preveu instal·lar-hi el nou Campus Universitari de l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa (EPSEM), dotant la ciutat d'un espai capdavanter que connecti la formació acadèmica amb les necessitats del teixit productiu de la Catalunya Central. Durant l'acte d'inauguració, les diferents autoritats han coincidit a destacar que la recuperació de l'edifici no és un exercici de gènere de nostàlgia, sinó un projecte de futur de país.
En el seu discurs, la delegada del Govern a la Catalunya Central, Elia Tortolero, ha subratllat el compromís ferm de la Generalitat de Catalunya amb la ciutat i la comarca, tot recordant que l'administració catalana ha destinat 10 milions d'euros en el projecte (4 milions en l'inici d'obra i 6 addicionals per al desplegament del mandat): "Avui obrim una pàgina nova en aquest llibre de la Fàbrica Nova, un projecte que demostra que quan les diferents institucions ens posem d'acord fem coses meravelloses. La Fàbrica Nova acollirà la UPC, les seves aules, laboratoris i tallers, però serà molt més que això: serà un espai de recerca, d'innovació empresarial i d'activitat econòmica. És un dia de celebració per Manresa, però també per a tota la Catalunya Central".
Per la seva banda, el rector de la UPC, Francesc Torres, ha refermat la dimensió estratègica que té aquesta seu per a la universitat tecnològica de referència a Catalunya: "Aquest projecte és una mostra que quan hi ha sinèrgies entre institucions som imparables. La Fàbrica Nova ha de permetre al Campus de la UPC a Manresa i a l'EPSEM créixer en volum, en activitat docent i, sobretot, en accions que permetin la interrelació directa amb el teixit productiu del voltant. La UPC té un ferm compromís amb el territori i aquesta iniciativa a Manresa és un dels nostres projectes estratègics de país".
En un sentit similar s'ha expressat el regidor d'Empresa, Turisme i Coneixement de l'Ajuntament de Manresa, Joan Vila, que ha emfatitzat el canvi de paradigma que viu l'espai: "A partir d'avui, quan parlem de la Fàbrica Nova, podem començar a parlar de futur. Recuperar aquest espai no és només recuperar una part extraordinària del nostre patrimoni, és recuperar l'ambició de tornar a fer d'aquest lloc un gran motor de ciutat".
- Agents polítics, econòmics, tècnics i universitaris a les escales de la Fàbrica Nova
- Pere Fontanals
Emoció, memòria obrera i un record per a les treballadores
El moment central de l'acte ha anat a càrrec de l'alcalde de Manresa, Marc Aloy, que ha ofert un discurs visiblement emotiu i carregat de memòria històrica. Aloy ha recordat l'estat deplorable en què es trobava el recinte abans de l'inici de les actuacions municipals: "Si recordeu com era tot aquest espai fa tan sols sis anys... la fàbrica semblava que hagués patit un bombardeig, estava absolutament destrossada. Aquest antic motor de la ciutat era una autèntica desferra que s'anava malmetent dia rere dia després de 30 anys tancada. Per als qui hi hem cregut, hi hem treballat i hi hem posat la banya des del primer dia, avui és un dia d'emocions i d'orgull immens".
L'alcalde ha volgut incidir en el fet que la Fàbrica Nova va ser, durant dècades, el cor de la revolució industrial a la comarca, sostingut principalment per mans femenines -en l'època de màxima esplendor hi treballaven més de 2.500 persones, la immensa majoria dones-, i ha remarcat que la intervenció restaura la dignitat d'aquella memòria: "Avui recuperem un patrimoni, un edifici, però també recuperem la memòria de les milers de dones que van fer moure aquests talers. Si en el passat la Fàbrica Nova va ser el cor de la revolució industrial, avui fem un pas ferm perquè sigui el cor del nostre futur, el motor del coneixement, de la recerca i del talent jove".
Aloy ha agraït l'esforç transversal de tots els grups municipals actuals i passats, dels alcaldes precedents com Valentí Junyent, dels equips tècnics municipals, dels arquitectes Julià i de les empreses constructores, remarcant que "els grans projectes de ciutat només surten bé quan sumem totes les administracions i anem tots plegats".
Primeres mirades a l'interior i un calendari ambiciós
Un cop acabada la part institucional dels parlaments, les autoritats i la resta d'assistents han pogut accedir a l'interior de la nau central. A la planta baixa, els convidats han estat rebuts per una gran pantalla que projectava un documental en vídeo amb el resum dels dos anys de treballs d'enginyeria i rehabilitació. Posteriorment, els representants polítics, econòmics i veïnals han realitzat un recorregut a peu per la planta baixa de la fàbrica, observant l'amplitud dels nous espais diàfans i la restauració de l'emblemàtica escala interior d'una de les grans torres de l'edifici, que ha estat completament recuperada.
Aquesta estrena dels exteriors obre immediatament la porta a les pròximes fases del projecte. Segons ha confirmat el mateix alcalde, l'Ajuntament de Manresa i la UPC es troben en la fase final de selecció de l'equip d'arquitectes que redactarà el projecte executiu de la segona fase, dedicada a la remodelació de tots els espais interiors. S'espera que la resolució del concurs d'idees -al qual s'han presentat vuit equips d'arquitectura d'àmbit internacional- es faci pública en les pròximes setmanes de tardor.
En paral·lel, el consistori està enllestint la modificació del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM), la qual ha de definir el disseny del gran parc urbà i la zona verda que envoltarà el recinte. Aquesta actuació urbanística serà clau per recosir definitivament els barris del Remei, les Escodines i la Sagrada Família, i crearà una nova porta d'accés monumental al Centre Històric de Manresa.
Portes obertes per a la ciutadania al mes d'octubre
Per tal que el conjunt dels manresans puguin comprovar en primera persona el resultat d'aquesta primera fase de rehabilitació, l'Ajuntament ha anunciat la programació de diverses jornades de portes obertes. Coincidint amb les Jornades Europees del Patrimoni, s'organitzaran visites guiades gratuïtes el dissabte 10 d'octubre i el cap de setmana del 24 i 25 d'octubre.
Les inscripcions per poder participar en aquests recorreguts interiors es podran tramitar a partir d'aquest pròxim dilluns, 5 d'octubre, tant de manera presencial a l'Oficina de Turisme de Manresa com de forma en línia mitjançant el web municipal. Tres dècades després, la ciutadania de Manresa tornarà a creuar el llindar de la Fàbrica Nova.
