Maricarmen Abascal va viure tota la seva vida a la mateixa casa i en va sortir en llitera, desnonada per una empresa inversora. Va morir dues setmanes després sense haver-hi pogut tornar. El seu cas no és una excepció, sinó la conseqüència d'un model que converteix un dret fonamental en un actiu financer sense escrúpols. A Catalunya, els desnonaments continuen marcant el dia a dia de milers de famílies, fruit de la mateixa lògica sense humanitat que expulsa la classe treballadora dels seus barris. Per això, els diferents moviments socials defensors dels drets humans donem suport a la convocatòria de vaga general de l'11 de novembre per l'habitatge i uns salaris dignes.

Ens volen fer creure que l'habitatge i el treball són problemes separats, però la realitat és tossuda. El lloguer es paga amb el salari, i quan un fons voltor apuja el preu, s'emporta una part del valor que produïm cada dia a la feina. De poc serveix arrencar una pujada salarial si una part creixent dels ingressos acaba absorbida per una hipoteca impossible o per un lloguer abusiu. L'accés a l'habitatge s'ha convertit en una de les principals formes d'empobriment de la classe treballadora. Per tant, la lluita per salaris dignes i pel dret a l'habitatge són inseparables. Cal canviar el model que permet que l'habitatge continuï funcionant com a actiu especulatiu mentre moltes famílies no arriben a final de mes.

Aquesta vaga general és una oportunitat per situar les necessitats materials de la majoria social al centre del debat i per exigir que el dret a una vida digna primi sobre els interessos d'una minoria. L'acumulació de beneficis per a uns pocs està creant misèria i destruint el nostre territori. No podem permetre que els fons d'inversió i les SOCIMI segueixin acumulant habitatges mentre les nostres comarques es buiden i els joves no poden emancipar-se. Cal reforçar la mobilització i l'organització col·lectiva.

Però la vaga també ha de servir per defensar allò que és de tots: els serveis públics essencials. No hi ha llibertat sense sanitat, educació o transports públics de qualitat. La defensa dels serveis públics és la defensa de la vida digna per a tothom. A més, cal reconèixer la realitat plurinacional de l'Estat. Les solucions no poden ser uniformes ni imposades des d'un sol centre de decisió. La vaga ha de ser també una eina per exigir que les competències i els recursos necessaris per garantir el dret a l'habitatge i els serveis públics estiguin a prop de la ciutadania, respectant la diversitat territorial i nacional.

Frenar l'onada reaccionària és imprescindible, com també ho és construir una alternativa que superi les causes que l'alimenten. L'extrema dreta vol que culpem la veïna migrada o la família que viu en un pis buit d'un banc, però la vaga assenyala el veritable responsable i atura, plegades, les treballadores nascudes aquí i les nascudes fora. Per això és també la millor resposta antifeixista possible.

Maricarmen ja no hi és, però la seva lluita continuarà. Estan en joc molts drets socials, però també la dignitat de classe. Recordem que els drets socials i la dignitat sempre es van guanyar amb mobilització i lluita. L'11 de novembre, aturem-ho tot. Salaris per viure, sostre per quedar-s'hi.