La reunió informativa sobre la planta de biogàs de Sant Mateu de Bages va servir per a explicar-ne totes les suposades virtuts, però va deixar sense resposta les preguntes més importants: per a què la necessitem, qui en sortirà beneficiat i quin preu n'hauran de pagar els veïns?

Dijous passat, 15 d'octubre, l'Ajuntament de Sant Mateu de Bages va convocar una reunió informativa sobre el projecte de planta de biogàs que l'empresa Nortegas vol construir al municipi, a tocar de Súria i Callús. L'objectiu era aclarir dubtes i explicar-ne les repercussions sobre el territori. Un propòsit ben lloable. El problema és que vam sortir de la reunió amb la sensació d'haver assistit més a un acte de promoció comercial que no pas a un debat obert sobre el futur dels nostres pobles.

Els membres de Cardener Viu havíem demanat de poder-hi participar per explicar els nostres arguments. Hi vam ser, efectivament, però en unes condicions ben desiguals.

La sessió va començar amb una extensa presentació de Nortegas i l'enginyeria Grup Solucions. Com era previsible, tot eren meravelles. La planta serà moderna, segura, sostenible, beneficiosa per a la pagesia i pràcticament no farà pudor. Si ens haguéssim de creure tot allò que ens van explicar, gairebé hauríem de donar les gràcies perquè hagin triat aquest indret per a instal·lar-hi una infraestructura d'aquestes dimensions.

Després va venir una taula rodona de set participants: cinc que defensaven la planta i dos de Cardener Viu que ens hi oposàvem. Cadascú disposava de quatre minuts. Si hi sumem la presentació inicial, el resultat és prou il·lustratiu: aproximadament quaranta minuts per a defensar el projecte i vuit per a qüestionar-lo. Això és un debat equilibrat?

No hi havia representants dels sindicats agraris ni de Revolta Pagesa, malgrat que ens volien convèncer que la instal·lació seria una gran oportunitat per al sector. Quan vam recordar el recel d'Unió de Pagesos envers aquest model de macroplantes, van recórrer a unes declaracions del sindicat que presentaven el biogàs com una oportunitat estratègica per a la pagesia catalana. Però van ometre una condició essencial: Unió de Pagesos demana que aquestes instal·lacions estiguin en mans dels pagesos.

Aquesta és la diferència fonamental: una planta impulsada i controlada per la pagesia per a resoldre les seves necessitats no és igual que una gran instal·lació promoguda per una empresa energètica que necessita quantitats ingents de residus per alimentar el seu negoci.

La pregunta principal continua sense resposta

Durant la reunió ens van explicar com funcionaria la planta i quina tecnologia utilitzaria. Però cap referència a una qüestió prèvia: realment l'hem de menester, aquesta planta? Abans de discutir com es farà una cosa, caldria saber per què s'ha de fer. I, sobretot, per què aquí.

Parlem d'una instal·lació que preveu de tractar unes 200.000 tones anuals de dejeccions ramaderes i més materials orgànics. Una infraestructura industrial de grans dimensions. A més, a Sant Fruitós de Bages hi ha una altra planta projectada. Algú ha estudiat seriosament quantes instal·lacions d'aquesta mena necessita el Bages? D'on sortiran tots aquests residus? Quin benefici real n'obtindrà el sector agrari i quin cost n'haurà d'assumir el territori? Més aviat sembla que primer s'ha decidit de construir la planta i després s'han buscat els arguments per justificar-la.

Els representants de la Generalitat també van cantar les excel·lències del digestat, el material que queda després de produir biogàs, com a fertilitzant. Semblava la solució definitiva als problemes de la pagesia. Però avui molts agricultors obtenen fems directament de les explotacions ramaderes, sovint gratuïtament o a un cost molt baix. Què passarà si aquestes dejeccions es desvien cap a una planta industrial i després es comercialitzen transformades en digestat? Els pagesos hauran de pagar per un producte que abans obtenien sense intermediaris? Qui hi guanyarà i qui hi perdrà?

Afegir un intermediari no garanteix cap millora per a la pagesia. Pot representar, senzillament, una oportunitat de negoci per a uns tercers. I encara convé recordar que el procés de producció de biogàs no fa desaparèixer el nitrogen de les dejeccions ramaderes: el digestat resultant en porta pràcticament tant com el que caldrà gestionar.

I els camions per on passaran?

Aquesta pregunta també va quedar sense resposta satisfactòria. La instal·lació comportarà un moviment considerable de vehicles pesants per transportar les dejeccions i retirar el digestat. Segons les estimacions de Cardener Viu, uns 118 moviments de camions diaris. No són quatre tractors que passen de tant en tant. És una activitat industrial continuada, amb conseqüències sobre el trànsit, el soroll, la seguretat viària i la qualitat de vida.

L'Ajuntament de Súria ja va demanar que aquests transports no travessessin el nucli urbà ni el polígon de la Pobla. Però ningú no va concretar quins itineraris alternatius seguirien.

I si la instal·lació és tan neta, segura i inofensiva com ens asseguren, per què es vol construir tan a prop dels límits municipals de Súria i Callús? Per què no se situa més a prop d'un nucli habitat de Sant Mateu, com ara la colònia Valls? Potser aleshores la percepció del projecte seria una altra.

La vida dels pobles no es pot reduir a un informe tècnic

Bona part de les explicacions també van girar entorn de la pudor. Els promotors van insistir que la tecnologia permetria de controlar-la. Tot semblava calculat, previst i garantit. Però una cosa són les previsions sobre el paper i una altra és la realitat quotidiana d'una instal·lació que ha de funcionar durant anys, amb operacions de càrrega i descàrrega, transport de residus i possibles incidències.

El paper ho aguanta tot. Els promotors disposen de tècnics que poden respondre amb una allau de dades i explicacions. És la seva feina, cobren per a això. Però no són neutrals: tenen l'encàrrec de fer viable el projecte. Això no invalida les seves explicacions, però tampoc no significa que tinguin l'última paraula sobre allò que convé a la gent que vivim aquí.

Potser hi ha preguntes que no podem eludir: quina càrrega ambiental i industrial han de suportar els nostres pobles? És acceptable que els beneficis d'una activitat es concentrin en unes mans mentre els inconvenients es reparteixen entre tota la població?

Durant el torn de preguntes van aflorar preocupacions i dubtes que contrastaven amb l'optimisme inicial. L'Ajuntament de Sant Mateu de Bages i la Generalitat haurien de tenir-ho present. La seva funció no és fer d'altaveu dels promotors, sinó examinar críticament el projecte, escoltar els veïns i vetllar per l'interès general.

Encara som a temps d'aturar-la

Fa temps que sentim el mateix discurs: que la planta és necessària i beneficiosa i que pràcticament no hi ha alternativa. Que tot està estudiat i que no tenim cap més remei que acceptar-la. Doncs no. La transició energètica és necessària, però això no significa que tot s'hi valgui. Una instal·lació pot produir energia renovable i, alhora, ser inadequada per a un territori concret.

Cardener Viu considera que aquesta planta és innecessària, que perjudicarà els veïns de Súria, Callús i Sant Mateu de Bages i que els beneficis anunciats no justifiquen els costos que haurem d'assumir. Sobretot, rebutgem que ens vulguin fer creure que ja no hi ha res a fer.

El projecte encara és en fase de tramitació i ha de superar l'avaluació ambiental. Per això preparem al·legacions i continuarem treballant per posar al descobert tot allò que els promotors prefereixen deixar en segon terme. Però també cal que els veïns s'informin, participin i facin sentir la seva veu.

S'acosta el moment de la veritat. Els qui tenen interessos econòmics en la planta voldrien que penséssim que tot està decidit. Però no és cert. Encara hi som a temps.

No volem que el nostre territori es converteixi en el lloc on van a parar els residus que alimenten el negoci d'uns altres. No volem que la qualitat de vida dels nostres pobles es degradi en nom d'una sostenibilitat que no ens han demostrat.

No ens vengueu fum. No ens feu creure que és inevitable. Aquesta planta encara la podem aturar.

Si voleu ajudar-nos o participar en les accions de Cardener Viu, entreu a cardenerviu.cat o escriviu-nos a cardenerviu@gmail.com. Com més siguem, més força tindrem.