Ens trobem al bell mig d'un nou procés electoral que decidirà les persones que ens representaran als ajuntaments, l'administració més pròxima a tots i totes nosaltres. Durant aquests dies comencem a rebre missatges de propostes i accions que cada opció política situa al seu programa electoral. Després de les municipals, ens trobarem, si res no canvia, amb les eleccions al Parlament de Catalunya i, al novembre, la darrera cita amb les legislatives espanyoles.

Entenem que el programa econòmic diu molt d'una candidatura i dóna moltes pistes sobre el projecte de futur que té per a un territori i, en aquest sentit, creiem que és necessari recordar a tots aquelles que aspiren a ser els nostres administradors i representants quina és la nostra perspectiva d'allò que és necessari, en aquest moment, a nivell econòmic i empresarial. És fonamental el compromís de les forces polítiques per garantir que les pimes segueixin sent el principal motor econòmic del territori: sigui una comarca, un país o un estat.

Hem deixat enrere l'etapa de la creació de polígons industrials i la generació d'espais per a la innovació tecnològica i empresarial. Ara cal donar-los contingut i múscul i acompanyar-los, d'una banda, de les polítiques econòmiques adients -legislació per facilitar l'activitat empresarial i la creació de noves empreses-  que ens ajudin a treure'ls el màxim de rendiment possible; i, de l'altre, d'accions directes que facin atractius els pols d'activitat econòmica a cada municipi.

Necessitem una implicació directa de l'administració per combatre la morositat. Tenim un marc legal amb escletxes per on seguim patint l'abusiu incompliment dels terminis de pagament, sense que aquest fet tingui conseqüències. Aquest país necessita una finestreta única que funcioni i que ens acosti als estàndards de les economies més competitives: mentre aquí necessitem 6 mesos de mitjana per posar en marxa un negoci, altre països redueixen el procés a 24-48 hores.

D'altra banda, comptem amb polígons i àrees d'activitat econòmica ben situats i dimensionats als quals els falten eines bàsiques per al seu desenvolupament. Cap territori pot aspirar a tenir un teixit empresarial competitiu sense unes bones comunicacions, amb una fibra òptica que els obri les portes al món, principalment, i amb un seguit de serveis complementaris que es converteixen en arguments per atraure noves empreses. A nivell d'infraestructures, no cal dir que una bona xarxa viària i ferroviària són també imprescindibles: cal que tinguem carreteres i ferrocarrils funcionals que les empreses i les persones puguin fer servir perquè els aporta un benefici. No ens serveix de res tenir connexió directa amb Barcelona per una autopista que resta competitivitat a l'empresa i al particular i ens obliga a jugar-nos la vida en una carretera comarcal que destaca per l'elevada concentració de punts negres degut a la seva sinistralitat.

A cada aspirant demanem que, dins el seu àmbit d'actuació i les seves competències, posin seny i pensin des d'on es genera la riquesa i les oportunitats per a un territori. Segur que la resposta serà coincident: la petita i mitjana empresa.