Darrerament hem sentit molt a parlar dels dubtes existencials de la Unió Europea, algunes veus li auguren un mal futur. Penso que sobretot són recels dels estats que en formen part, que mai han volgut cedir les competències que cal per tal que esdevingués una unió plena, i ara es plantegen si avançar o recular. Però en canvi l'apropament efectiu de moltes de les regions que la composen, amb afinitats i complementarietats econòmiques i culturals, que s'ha anat estrenyent per la facilitat de moviments de persones i mercaderies, ara empeny a enfortir els llaços d'unió.

Les infraestructures han estat un dels elements clau d'aquest acostament de regions, juntament amb la moneda única, l'harmonització legislativa, la mobilitat dels joves (per feina o estudis), etc. Dins d'aquest context la UE ha fet una aposta per una major integració econòmica a través de les xarxes europees bàsiques de transport ferroviari de mercaderies, on el Corredor del Mediterrani hi té un paper rellevant. Serà l'eina d'articulació de l'euroregió de l'Arc Mediterrani, una realitat econòmica i social obviada per molts dels estats que la composen i sobre la qual la UE vol posar seny.

Per això i per moltes altres raons, no tenia cap sentit l'aïllament institucional entre Catalunya i València d'aquests darrers anys, motiu pel que hem de valorar molt positivament la recent trobada a València, a nivell polític i de societat civil, per promoure entre altres coses el Corredor del Mediterrani. Amb ella es reprèn un camí conjunt que mai havia d'haver divergit.

Si els romans varen tenir clar que la Via Augusta era prioritària per l'economia, la prosperitat i la competitivitat del seu imperi, no té cap sentit que les nostres dues comunitats no treballin plegades per la seva versió actualitzada al segle XXI. Units també contra els elements, que són les agendes incertes i imprevisibles del ministeri de torn, les inversions encallades, la manca d'un coordinador tècnic operatiu per l'execució, i el fet de tenir clar que l'anomenat tercer fil no és més que una solució provisional i que cal tendir cap a vies completament segregades.

Aquest tercer fil segurament serà inevitable en els capil·lars que alimentaran el Corredor (com el del Bages). Però l'artèria principal a la llarga ha de separar en vies independents el que són línies de viatgers i de mercaderies, tal com va aprovar la UE al seu moment. Fins ara tenim una prova pilot del tercer fil, que va del Port de Barcelona a la frontera francesa, i ja es constata que aquesta barreja de traçats no és prou eficient. Per causes tan òbvies com alguns pendents excessius per grans càrregues, la diferència de tensions i senyalitzacions a diversos trams, la necessitat de canviar diverses vegades la composició dels trens segons el punt del recorregut, etc. Tot això es va posar també de manifest a la trobada de València.

L'altra conclusió de València va ser que el treball conjunt de dos territoris tan complementaris econòmicament i social no hauria de ser l'excepció sinó esdevenir normal. I en aquest sentit hem d'agrair l'aposta decidida dels seus respectius presidents per tal que així sigui. En això tindran tot el nostre suport.