Arribat a aquest punt, pots plorar. O no. També sentir ràbia i impotència per la pèrdua. Pots pensar, que era un fet previsible i esperat, per tant, toca acomiadar-se, quedar bé i marxar a casa. Tancar ells ulls, girar pàgina i esperar a demà, que serà un altre dia.

Però també, pots ser ferm, més positiu, obrir la ment i rememorar els millors moments de la persona que ens deixa. Segur que hem tingut bones estones amb el Sr. Mira. Visionar les millors anècdotes que puguem recordar, encara que no s'haurien d'explicar moltes d’elles. Per prudència i perquè formen part d'estones més personals.

El Jaume Mira Matas era una persona sensible, educada, treballadora i molt presumida. Sempre ben afaitat, amb el bigoti de color blanc ben perfilat. El mocador de la butxaca de dalt de l'americana, sempre fent joc amb la corbata.

El Jaume era de l'època, en què la gent, es comunicava amb el telègraf. Tot i això, ell portava sempre dos mòbils i l'agenda dels contactes era el seu cap. Era impressionant el que acumulava el disc dur del seu cervell.

Jaume Mira Matas era un home de partit. Tota la seva existència, la seva vida, girava entorn del Partit Popular. La seva família era el Partit Popular. Els seus amics, tret d'alguns entorns molt reduïts, estaven relacionats amb la política. Va ser president comarcal al Bages del Partit Popular, sempre. Jo el vaig conèixer als anys vuitanta del segle passat i ja llavors, ja tenia una llarga trajectòria política com a president comarcal del PP.

Es va envoltar de col·laboradors, uns millors que altres, al llarg de tots aquests anys, i va formar un bon equip polític a finals dels 90 i van consolidar el partit a Manresa i a la comarca.

No deixava passar cap reunió de la directiva ni de l’executiva del partit a Barcelona, cap Congrés ni cap reunió important a la qual convoquessin al Bages. Ha rebut a centenars de personalitats i càrrecs del partit que han visitat Manresa i els va portar a fer rodes de premsa i entrevistes a la TV de Canal Taronja.

Va ser una persona incombustible que va treballar incansablement, en cos i ànima pel Partit Popular de Catalunya. Feia com les formiguetes, era constant, un treball diari consolidant territori.

Al llarg dels anys, hem tingut punts de vista diferents d’entendre la vida i la política en general. També la gestió interna del partit, era motiu, a vegades, de controvèrsia. Però, quasi sempre ell tenia raó. No obstant això, vam ser bons amics i vam fer molt camí junts.

Jaume Mira Matas va néixer amb la segona república espanyola, va viure la guerra civil i les penúries del franquisme. Va veure passar la Segona Guerra Mundial. Va estar pendent, en directa a través de la RTVE i la seva televisió en blanc i negre, del primer astronauta que xafava la lluna. Va assistir al procés de la Transició espanyola i el primer cop d'estat a la democràcia el 23F a través de la nit dels transistors. El Jaume sempre portava un petit aparell de ràdio amb antena plegable. El Jaume va veure consolidar la democràcia amb diferents presidents nacionals i va veure a passar, sense immutar-se la Covid, l'amenaça d'una de les pitjors pandèmies mundials pel seu costat.