Escric aquestes línies amb profunds sentiments de repulsió i rebuig a la violència que el feixisme consentit ha desencadenat en les últimes setmanes sobre Manresa i Catalunya una vegada més. I amb grans sentiments de solidaritat cap a tots/es els afectats. Per què consentit? Aquest feixisme està consentit perquè sempre hi va ser i aprofita qualsevol oportunitat per sortir de la seva caverna. El feixisme espanyol va sortir de la seva aparent hibernació com a resposta a la crida contundent dels poders de l'Estat. Ara es passeja obscenament pels nostres carrers: amenaçador, violent, arbitrari, impune.

Que els hereus directes del franquisme segueixen ocupant la major part d'institucions i poders públics després de dècades de governs conservadors i socialdemòcrates, i que els protagonistes d'aquest passat mantenen els seus privilegis, és un fet. Ho veiem amb notícies com el títol de Ducat de Franco o com la existència de la Fundació Francisco Franco i Primo de Rivera i demés merda feixista que són només un exemple de com l'Estat espanyol no ha fet un veritable procés de ruptura amb el seu passat franquista. Potser el més vistós i greu és que això del Ducat és un premi i el concedeix el Govern. És inimaginable que en altres estats membres de la UE existís, per exemple, un monument gegantí com el Valle de los Caídos, on es donen misses als criminals feixistes i s'organitzen fins i tot casaments amb coberteria i demes propaganda franquista. O un Ducat de Hitler o de Salazar, o una Baronia de Mussolini.

Si aquest fos el cas hi hauria una reacció internacional de condemna, ja que contravé qualsevol dels principis democràtics subscrits per aquests estats. No obstant això, a Espanya, el PP pot fer això amb el beneplàcit de les institucions més poderoses de l'Estat i el silenci còmplice de les institucions "europees". I és que no oblidem que l'anterior Govern de Mariano Rajoy va fer la concessió d'aquest títol, creat el 1975 pel mateix règim franquista, per enaltir la figura de Francisco Franco, cosa que contravé la pròpia legislació europea en aquesta matèria, les recomanacions realitzades per diferents organismes comunitaris en matèria de polítiques de memòria, les recomanacions de l'Agència Europea de Drets Fonamentals i els objectius del Programa Europa per als Ciutadans 2014-2020.

A més que es consideraran punibles com a delictes penals: "l'apologia pública, negació o trivialització flagrant dels crims de genocidi, crims contra la humanitat i crims de guerra", tal com es defineix en l'Estatut de la Cort Penal Internacional (articles 6, 7 i 8) i els crims definits en l'article 6 de l'Estatut del Tribunal Militar Internacional, quan les conductes puguin incitar a la violència o l'odi contra víctimes de tal grup o un membre del mateix. 

Està clar que l'Estat espanyol, si no hi ha canvis grans amb aquest nou govern, continua ignorant la legislació internacional, i que una de les últimes accions de l'anterior Govern del PP fos la concessió d'aquest Ducat, confirma la veritable naturalesa feixista d'aquest partit. La bèstia feixista ha estat invocada i, animada per la impunitat que li proporciona el discurs reaccionari de diferents formacions polítiques que donen el seu aprovat a la posterior violència que estem vivint a Manresa, a Catalunya i a la resta de la península amb altres excuses com pot ser els immigrants i refugiats. 

És la natura del feixisme que s'obre pas als nostres carrers amb insults i d'humiliacions. No penseu que la víctima és només Catalunya perquè el feixisme és enemic de tota la societat, enemic de totes les llibertats, de tots els drets i de tots els principis democràtics. El feixisme amenaça a tota la ciutadania, és un perill per a tots els pobles d'Espanya, i veiem amb desesperació, fúria i fàstic que creix a Europa i no fan res. Davant del feixisme, no val el silenci, no val la neutralitat. Davant del feixisme, no hi ha equidistància, perquè la neutralitat és còmplice del criminal. Davant del feixisme, només val la unitat per les llibertats i la democràcia.

Ja hauríem de saber-ho, no fa tant de temps que el feixisme ens va portar a la guerra i a l'extermini. Els supervivents van prometre que mai no tornaria a repetir-se aquell horror. Però alguns sembla que ho han oblidat, tan capficats com estan en els seus càlculs electorals a curt termini. Tinguem-ho clar: Entre feixisme i democràcia, cap equidistància.