Actualment i amb 4 anys d'endarreriment, es prepara el Pla de Mobilitat de Manresa. Anar tant endarrerits en el nou Pla ha permès allargar els objectius de l'anterior que semblen ser no molestar, mantenir l'hegemonia del cotxe privat a tota la ciutat i per tots els carrers i esborrar la idea que la bicicleta és un mitjà de transport viable. I així ens va.

Som molts els manresans i manresanes que ja en tenim prou, que sabem que cal aturar el canvi climàtic, mantenir un aire net i un nivell de soroll que no ens faci emmalaltir.

També sabem que es pot ser valent –la valentia no és una de les característiques de l'actual govern de la ciutat, malauradament- i capgirar formes de fer i repensar la circulació a la ciutat. I aquesta és una oportunitat que alguns estem intentant aprofitar aportant visions, idees i experiències al Consell de Mobilitat de Manresa. Ens cal un Pla. I no em refereixo només a que legalment és peremptori tenir escrit i aprovat un document amb aquest nom, no, un pla de debò: una visió global de la Manresa que volem, més tranquil·la i propera, més segura i més verda i també capital de la comarca i de la Catalunya central que rep gent que ve a treballar, a comprar, a gaudir de la cultura,...

El nou Reglament de circulació, els fons europeus, la consciència col·lectiva respecte el clima,... són oportunitats per obrir els ulls i pensar més enllà. Per ara no ha estat així...

Pintar dibuixets de bicicletes en totes les calçades és barat però no protegeix les vides dels ciclistes ni protegeix els vianants d'alguns ciclistes i conductors de patinet incívics que circulen per voreres. Ens cal una xarxa real de carril-bici segregat i protegit que faci sentit i tingui lògica en les vies més ràpides de la ciutat, una senyalització coherent i una campanya realment educadora sobre l'ús de la bicicleta i el patinet elèctric. El que lamentablement, l'Ajuntament no s'ha preguntat, i caldria, és quanta gent podria i voldria moure's en bicicleta però ara mateix no ho veu fàcil o pràctic i, sobretot, no ho troba segur. 

Augmentar els carrers de prioritat per a vianants i senyalitzar-los adientment, protegir certs carrers i zones sense circulació, garantir recorreguts alternatius suficients, millorar la seguretat viària a les zones escolars i treballar per allò es sol anomenar la 'ciutat dels 15 minuts", és a dir garantir que a peu i en transport públic ens podem moure per la ciutat en temps raonables. Altra vegada, la pregunta: quants nens i nenes podrien anar sols a escola o a altres activitats i no ho fan perquè els pares no ho veuen fàcil o pràctic i, sobretot, no ho veuen segur.

I alhora toca rebre els que venen a Manresa de noves maneres i, més que mai, lluitant per un transport interurbà ràpid, àgil i assequible. Millorar i augmentar la xarxa de busos interurbans és urgent. A més, gràcies a la negociació d'En Comú Podem dels pressupostos de la Generalitat, comencem a veure el futur tren-tramvia del Bages, que ha de facilitar l'arribada a la ciutat des de diferents pobles de la comarca, el propi estudi diagnòstic de l'Ajuntament de Manresa, ja ens diu que l'actual xarxa de transport de la ciutat amb Súria i Sallent és totalment insuficient, i així que, en lloc de prioritzar accions de FGC que no hem demanat i no sabem d'on venen, caldrà prioritzar augmentar els baixadors dins de la ciutat i l'arribada d'aquesta línia de tren de viatgers.

Ara que podem, ara que ens toca i que tenim tant a favor, és el moment d'apostar per una Manresa on moure's sigui fàcil, verd i segur.