La cultura d'un país i d'una ciutat és la seva essència. Per tant, és quelcom cabdal per a la seva pervivència. Si es perd el cor, el país, la ciutat, es mor.

Pel que fa al país, el seu cor és la llengua catalana. Pel que fa la ciutat, com a part del país, també. Per això, cal fomentar, protegir i extendre més el català. La situació del català, com bé sabem (i alguns ja avisàvem fa anys) pot ser irreversible en unes dècades. Amb la desaparició de la llengua pròpia, es perdria riquesa cultural de la humanitat. És per això, que des d'Impulsem Manresa parlem d'ecolingüisme i el nostre cap de llista es compromet a mantenir el català arreu. Perquè d'això es tracta, de defensar la diversitat cultural, les diferents formes d'entendre el món, la pluralitat.

És per aquest motiu que no podem estar cofois amb el que s'ha venut com l'èxit del Model Manresa, un projecte dels Mossos i els Serveis Socials de la ciutat que es presenta com una integració de joves migrants sense referents familiars tot reduint la delinqüència. Aquest projecte, com molts a la ciutat, es realitza en castellà, relegant el català a una llengua de segona, quan hauria de ser una llengua d'acollida i comuna de tots i totes els manresans i les manresanes, tinguin l'origen i la llengua materna que tinguin. És per això que les ajudes municipals haurien de destinar-se a un arrelament dels nous manresans i manresanes en la llengua del país. Cal augmentar-les, alhora que s'atura la idea que s'ha generalitzat que "primer cal aprendre el castellà, i després, si es pot, en català". No té cap sentit parlar d'acollida i tractar les persones nouvingudes de forma diferent a la resta de conciutadans/es.

Quan parlem de Manresa, parlem també de ser una capital cultural; i això és fàcil amb  associacions com el Galliner, o la Fira de l'Aixada i la Fira Mediterrània, o el Festival Clam, que fan que la ciutat sigui una referència. Però també es pot traduir en incentivar la creació artística en locals buits o de planta baixa, sobretot en arts plàstiques, en destinar un pla d'inversions per les entitats per a nous projectes tot reduint la partida pels focs artificials, en estudiar la possibilitat d'oferir un hotel d'entitats en equipaments municipals com el Palau Firal de Manresa, que s'està buidant d'activitat, en obrir més les activitats culturals de la ciutat a la totalitat de les entitats del teixit associatiu, en crear un Ens per a l'Associacionisme que fomenti el voluntariat en general, i cultural en particular, dintre de l'Oficina d'Atenció Ciutadana davant els canvis en el perfil del voluntariat (el voluntariat líquid) i la manca de relleu en moltes entitats manresanes, en analitzar la viabilitat de recuperar el Festival de Cinema Negre, en generar un guió per una ruta teatralitzada per a cada equipament municipal (a l'estil del carrer del Balç), en destinar el teatre "Tori" com a sala d'actes assequible per entitats, escoles i empreses locals que no tenen espais i van a altre municipals, en obrir més sales d'exposicions per a joves artistes optimitzant l'ús de certs equipaments locals, i en quelcom que vaig pensar fa temps: un Pla d'Inclusió de les persones nouvingudes en entitats culturals de la vila. És una riquesa disposar d'un munt d'entitats de les diferents comunitats d'immigrants de la ciutat, però també ho és que les entitats de la ciutat siguin coparticipades per persones de diferents orígens.

Algunes són propostes de Primàries Manresa del 2019 que es recullen al programa electoral d'Impulsem Manresa. Mesures doncs, que porten un retard de quatre anys, en la seva possible implementació.

Amb totes aquestes idees i un model clar de quina ciutat i país som, volem continuar sent i volem projectar al futur, reforcem allò que funciona i ajudem a fer funcionar allò que necessita d'un nou impuls, en aquest cas de l'ajuntament.

És l'hora de posar-nos en marxa. Manresa té molt potencial. Només cal que ens ho creguem.