L'esport de masses és una de les grans distraccions de la humanitat. Per alguns, més que una distracció s'ha convertit en una professió per fer arribar les darreres novetats a aquells que n'estan pendents. Però la irrupció del Covid-19 ens ha deixat orfes a tots. Ni els aficionats podran anar als estadis o pavellons ni els informadors podrem fer cròniques o cobrir rodes de premsa. La nostra funció quedarà limitada a informar sobre els efectes del coronavirus al nostre àmbit d'actuació.

I és així com ha de ser. Per molt que tinguem uns llargs dies d'avorriment. La salut pública passa per davant de tot. Fins i tot de la nostra feina. Cal, per tant, que fem cas de les recomanacions sanitàries al màxim i limitem els nostres moviments a allò estrictament imprescindible. Hem d'evitar de totes totes escenes que aquests darrers dies han provocat vergonya aliena. 

Madrilenys desplaçant-se en massa cap a les platges de València i Múrcia i catalans ocupant la Cerdanya han estat una clara mostra de societat immadura que no ha entès o no ha volgut entendre el què se'ls estava explicant. Fins i tot, comerciants que veient afavorits els seus negocis amb imprudències com aquestes no se'n sabien avenir. "Què no han entès quan se'ls diu que es quedin a casa?", preguntava un botiguer ceretà.

La pandèmia que estem vivint pot provocar mesures molt dures. Però en casos com aquest el més important és prevenir per no haver de lamentar després. I tot passa per decisions extremes. Nosaltres n'hem de fer cas i evitar que es repeteixin situacions dantesques.  

Des d'aquest racó, un servidor hi posarà el seu granet de sorra i totes les informacions seran tractades sense xafar el carrer. En casos com aquest, tenim l'opció del teletreball. I ho aprofitarem.