Alguns empresaris consideren la comptabilitat com una tasca menor, que s'ha de fer per exigència legal, i no hi donen més importància. Sense adonar-se que, portant-la bé i al dia, és una eina eficaç i objectiva d'anàlisi de la situació de l'empresa en cada moment, tant per un mateix com pels de fora. Em refereixo a la comptabilitat ben feta, aquella que acompleix la màxima de ser el fidel reflex de l'empresa, no aquella que alguns anomenen “creativa”, ni per descomptat la fraudulenta. El mateix val per organismes o administracions públiques, i per països. I permet determinar realitats que a vegades contradiuen la intuïció, l'opinió pública o la publicada.
Per exemple, les dades de la comptabilitat nacional espanyola assenyalen que el 2012, malgrat una important reducció de la inversió i la despesa, el dèficit gairebé no es redueix, degut a la disminució de l'estalvi i a un sorprenent increment del consum.
Que ningú s'espanti, estem parlant de variacions en funció del PIB, és a dir, la generació de riquesa total a l'economia. En altres paraules, el consum en valor absolut sí que va caure durant l'any passat. No ens falla la percepció ni la intuïció, que el sector del comerç no s'exclama per vici. Però com que el PIB encara va baixar més degut a la recessió, resulta que la contribució que hi va fer el consum va créixer en percentatge.
Que l'altre component que és la inversió disminueix, això ja ho tenim tots clar. I que baixa l'estalvi sembla evident, però això mereix una anàlisi més detallada. L'estalvi de les famílies està per terra, tant pels que no arriben a final de mes i han de tibar de reserves, com pels espantats o tips dels increments de pressió fiscal que pensen que no val la pena estalviar. I a sobre ara els limiten la remuneració dels dipòsits. L'estalvi públic també cau, malgrat els increments de pressió fiscal, donat que la recessió i la no reducció en les grans partides de despesa fan que es buidi la bossa. Sols creix l'estalvi del conjunt de les empreses, donat que les que s'ho poden permetre estalvien, no reparteixen beneficis ni inverteixen, esperant a veure-les venir.
En resum, l'economia espanyola no creix, té dèficit i no estalvia, amb la qual cosa augmenta l'endeutament, que al final ens l'han de finançar estalviadors de fora a qui hem de pagar cada cop més interessos. No seria més intel·ligent una política fiscal que en lloc de penalitzar l'estalvi l'estimulés, i a més premiés a qui comprés deute sobirà? Aquí no distingim, ho carreguem tot amb impostos: el consum, l'estalvi i el treball. Alguna cosa haurem d'estimular si volem sortir de la crisi. Aquesta és la decisió que haurien de prendre els nostres responsables econòmics, triar què es penalitza i què s'estimula. No es pot anar a exprimir-ho tot, que això no porta enlloc.