Una ciutat que vulgui atreure talent, clients o turistes ha de fer l'esforç, entre altres coses, de veure's amb la mirada dels altres, posar-se a la seva pell i avaluar-se des del seu punt de vista. Altrament pot errar en decisions importants, si aquest atractiu és realment una de les seves prioritats. Òbviament ha d'oferir llocs de treball, formació o oportunitats de desenvolupament interessants pel talent; tenir comerç, restauració, serveis, cultura i oci que aportin qualitat i fets diferencials per a clients forans; i elements singulars endreçats, i sobretot oferta d'experiències interessants pels potencials turistes. Però si a primer cop d'ull la ciutat no es fa simpàtica ni accessible, i no s'aprecia acollidora, tota la feina prèvia i l'esforç comunicatiu de donar-la a conèixer no serviran de gran cosa.

El Pacte de Ciutat de Manresa reflecteix la voluntat de millorar bona part d'aquesta oferta, però deixa oberta la qüestió de com donar-la a conèixer i impulsar l'efecte crida, i hi manquen accions d'anàlisi de la percepció dels que volem fer venir.

La comunicació per donar a conèixer les coses interessants de Manresa es pot fer a molts nivells. Però els mateixos ciutadans hem de ser els primers a iniciar el boca-orella en qualsevol oportunitat que tinguem, els principals venedors de la ciutat. També ho hem de posar fàcil, i per això estem arrencant l'embrió del que hauria de ser el portal unificat per contractar qualsevol visita o servei turístic i d'oci a la ciutat. Valdria la pena que inclogués també bona part de l'oferta de la comarca. Bé volem això nosaltres, quan anem de turistes pel món.

Per millorar l'atractiu tenim molta feina. Començant per l'accessibilitat. Manresa no és una ciutat còmoda per arribar-hi en transport públic, sobretot perquè la distància en temps que cal recórrer des de tot arreu desincentiva triar-nos com a destí. La reivindicació per millorar-ho no ha de decaure. Però qui ens visita en vehicle propi tampoc ho té fàcil. La ciutat en si no té una distribució de carrers gaire entenedora pels de fora, i això no és ni senzill ni ràpid de resoldre, però la senyalització en general és molt millorable. Quants visitants es perden per arribar a l'Oficina de Turisme, a la UPC, al Kursaal o a la Cambra, per exemple? I un cop orientats, arriba el pitjor: on aparcar? Els de casa ens ho sabem però, ens hem posat a la pell dels de fora?

Ens falla el més elemental, i hi estem tan acostumats que ni ens n'adonem. Per exemple, seria un gest amable i pràctic tenir uns panells informatius a les entrades de Manresa amb els aparcaments públics de més capacitat, indicant en temps real el nombre de places disponibles. Després, una bona senyalització per trobar-los. I un cop dins, en sortir de l'aparcament, trobar-se un plànol il·lustrat mostrant on es troba el visitant en aquell moment i els principals punts d'interès propers. Potser fins i tot ens hauríem de plantejar un canvi de nom dels principals aparcaments, per fer que aquest ja indiqui quin és el que més convé al visitant. Per exemple, què vol dir per algú de fora això de l'aparcament de la Reforma? No es podria dir de la Seu, o del Centre Històric? O el que avui es diu així, no podria ser el de Sant Ignasi, pensant en els visitants de la Cova? O el de la Plaça Porxada potser s'hauria d'anomenar del Centre Ciutat o alguna cosa semblant. Quelcom tant obvi i de sentit comú, pensant en que els visitants s'orientin més fàcilment, sembla fàcil d'analitzar i consensuar. Fem-ho.

Que Manresa pot ser atractiva ens ho hem de creure nosaltres mateixos, ser els primers prescriptors de la ciutat, i els primers en substituir la crítica destructiva per les propostes de millora concretes, viables i efectives. En el fons cal potenciar la nostra autoestima i també el coneixement de la pròpia ciutat. Passegem i mirem-la amb ulls de turista o client, segur que hi veurem millores possibles, per les que el govern municipal hauria facilitar un sistema recollida i d'anàlisi transparent. Preguntem-ho també als visitants, ens hi ajudaran.