Fa dies que tinc escrit un article i, abans d'enviar a publicar, sempre faig una repassada al text. Us ben asseguro que cada dia el modifico, però ara ja m'he decidit i m'agradaria poder explicar el meu punt de vista de l'entorn que tenim. La veritat, una de les expressions que més em venen al cap és la de "tempesta perfecta", quan un munt de circumstàncies alienes, i sovint fora del nostre abast, s'alineen i es confabulen per llançar onades molt fortes sobre els nostres vaixells.

Començar per un o altre tema no afecta el resultat del que estem veient. M'explico, a nivell empresarial, la recuperació econòmica per la que tant hem treballat, s'està retardant més del previst. Sabem clarament d'on venim, d'una crisi sanitària que ha afectat de forma directe el sector econòmic, i vam ser resilents. Ens vam adaptar a noves formes de treballar i vam aprendre a treballar diferent, i com sempre, ho vam resistir, algunes empreses amb més d'èxit i d'altres amb severes dificultats, però continuem estant aquí. 

Tot just sortim d'aquesta onada i ara comencem a patir augments en el cost de les matèries primeres, quelcom que afecta del ple tot el sistema productiu. Sovint, podem parlar d'augments de més del 40%, que influeixen directament en la productivitat. El retard en l'arribada d'aquestes matèries, va provocar una reflexió sobre els models productius i la necessitat de tornar a creure en produccions locals.
 
No hem pogut revertir encara aquesta situació, quan ja arriba la següent onada, que ens porta un augment del cost de l'energia a nivell global. Des del petit autònom que té un negoci de comerç, fins l'empresa més gran, amb cadena de producció, no n'hi ha cap que no n'estigui patint les conseqüències. De veritat, ara és el moment de fer una aposta decidida per la transició energètica, deixar enrere aquesta dependència i treballar per a un model just i respectuós. 

I encara estem nedant entre l'aigua d'aquesta onada tan forta i ens ve una altra: el conflicte bèl·lic entre Rússia i Ucraïna, amb conseqüències que també ens fan tombar sectors econòmics, sumant també un increment del preu del combustible, i de matèries primeres tan necessàries per a un sector agroalimentari que és font de creació de llocs de treball i riquesa al nostre país. 

I una altra onada, forta i d'aigua molt freda, que en breu arribarà, serà la tensió que patiran moltes empreses per poder fer front als préstecs ICO Covid-19, que durant el 2020 van arribar per superar la situació de crisi sanitària. I tornem al principi de tot, a la "tempesta perfecta", amb un retard de la recuperació econòmica i onades i onades sobre els vaixells que intenten resistir aquesta tempesta. 

Calen moltes mesures per al teixit empresarial, i ràpides, com per exemple limitar el preu de la llum amb un topall com a mesura immediata per fer front a l'encariment de l'energia, o mesures urgents per garantir l'aprovisionament del sector agroalimentari i per injectar liquiditat a les seves empreses. Calen polítiques valentes per garantir la continuïtat del teixit empresarial, i tot que anem tard, molt tard, ara no podem permetre més decisions de prova/error. L'hem d'encertar de ple.