Si quan el BAXI Manresa va fer el seu acte de presentació davant els mitjans el passat mes d'agost ens haguessin dit que a manca de dues jornades l'equip bagenc seria novè, amb opcions encara de ser al play-off i salvats matemàticament des de fa jornades tothom ho hauria aplaudit amb les orelles. Sembla que hagi passat una eternitat però els temps de penúries tampoc són tan llunyans i els objectius del club continuen sent modestos. Ser al play-off no era cap obligació. Però s'havia convertit en una gran il·lusió. Més quan l'objectiu ha estat a l'abast.

Una ratxa de quatre derrotes seguides i lesions de jugadors claus al moment menys oportú han allunyat el somni. Corey Fisher queia a Las Palmas. El BAXI Manresa va salvar aquell escull però des de llavors no ha sumat cap més victòria. Iffe Lundberg ha complert la tasca encomanda però el danès no és cap base pur. Les incorporacions dels Garcia, Sergi i Dani, aporten una mica de fons d'armari però no seran pals de paller. Com a mínim, en aquests moments. Per postres, contra l'Andorra queia Ryan Toolson amb problemes a l'esquena. Els punts que aporta l'escorta els han trobat a faltar els bagencs quan més falta feien. Veurem si Toolson torna a jugar en aquest tram final de temporada. D'entrada, és molt difícil que sigui dissabte al Nou Congost contra el Fuenlabrada. La lesió d'Erik Murphy a Badalona tampoc pinta bé. El BAXI Manresa se la jugarà amb un equip gairebé de circumstàncies. 

Dissabte, el Nou Congost ha de bullir. Guanyar durà els bagencs a una final a Saragossa una setmana després. Perdre pot significar l'adéu definitiu als play-off. Més enllà de classificar-se, la victòria hauria de caure de cantó local. La trajectòria d'un equip que ha superat moltes adversitats ho mereix.