Rajoy s'ha vist acorralat. La mesa del Congrés volia convocar una sessió de control pel proper 5 d'abril després que el ministre de Defensa en funcions, Pedro Morenés, es negués a assistir a la Comissió de Defensa per informar de l'última reunió de l'OTAN i de les operacions al mar Egeu que es va dur a terme el passat mes de febre. Davant d'això, el president del Congrés, Patxi López va advertir que portaria al Ple una proposta de recurs contra l'Executiu davant el Tribunal Constitucional. 

Després de tres mesos d'estira-i-arronsa, el govern en funcions de Rajoy ha acceptat a contracor donar compte al congrés dels Diputats de l'últim i potser el mes important Consell Europeu, que va ratificar l'acord amb Turquia sobre els refugiats. Un acord –que fa fàstic i vergonya, com Europa en general– que ja ha estat recorregut per Esquerra Unida davant els tribunals.

Les víctimes, la misèria, el dolor, el terror i les morts de les guerres són sobretot de civils. Els guanys d'aquests conflictes bèl·lics pertanyen a uns pocs estats i a uns grups econòmics disposats a tot per tal de garantir els seus beneficis econòmics i poders polítics. 

Les mesures europees anti-terroristes amb limitació de drets i increment del poder repressiu i militarista dels estats no resol de cap manera el fons del problema de l'agressió imperialista, ni molt menys fomenta la seguretat de la ciutadania, sigui la dels pobles agressors o la dels agredits. La negació dictatorial del dret d'asil o de les Llibertats Individuals de la sobirania ciutadana no són cap solució a les conseqüències del militarisme. 

L'acord amb Turquia, que perverteix i contravé la Convenció de Ginebra, no resoldrà la crisi de les persones refugiades. Negar l'acollida i expulsar les persones que fugen de situacions impossibles només provoca més dolor i destrucció. Això que diuen, de respectar la legalitat internacional i els drets de les persones, així com també la pluja de comentaris que pronuncien en els mitjans de comunicació de tot Europa, l'únic que fan és tapar la veritat. 

Més aviat que tard, quan aquesta xapa s'enfonsi, la pintura salti i els comentaris s'esvaeixin, quedarà només la crua realitat. I aquesta realitat, per molt que es disfressi que és el que s'ha acordat a Brussel·les, representarà la fi del dret d'asil a Europa. Estem davant, doncs, d'un acord que, a part d'inaplicable, és il·legal, inhumà i insolidari. 

Vam tenir raó els que fa només unes setmanes vam sortir al carrer (en 50 ciutats d'Espanya i en centenars de tot Europa) per defensar la legalitat internacional, el dret d'asil, l'acollida i la integració, i, en general, els drets dels 60 milions de persones desplaçades en el món que arriben a la UE i que suposen poc més de l'1% del total. 

El que convé als pobles i a les persones és diametralment oposat al que s'està aplicant. Aquesta Unió Europea , juntament amb els EEUU exporta guerres, terror i misèria. Importem terrorisme i la crisi de l'allau de persones refugiades, de les quals les conseqüències són devastadores. 

Les víctimes a l'engròs són la població civil, i els seus i nostres drets i llibertats. Per això la teoria que el govern en funcions del PP de Rajoy no s'ha de sotmetre al control parlamentari és ridícula jurídicament i democràticament inconstitucional. La Llei del govern 50/1997 estableix clarament en el seu article 26.2 que "tots els actes del govern estan sotmesos al control polític de les Corts". I el Tribunal Suprem, en la seva sentència del 2 de desembre de 2005, va establir clarament la interpretació de quins són i quins no són les potestats d'un govern en funcions. 

En teoria la democràcia és, en definitiva, el control del govern per sotmetre'l als interessos de la majoria. ¿Com hem de definir el govern en funcions i el PP ,que porta tres mesos, sistemàticament, negant-se a ser controlat? 

El règim del 78 ha engendrat un monstre antidemocràtic que, si no fos per la seva ridiculesa, seria tràgic. El que està en joc en aquest llarg interludi abans de les properes eleccions del 26 de juny (si es fan) no és poca cosa: la participació de tropes espanyoles en diverses operacions de l'OTAN; la relectura dels Tractats Europeus en les negociacions amb el Regne Unit; la violació del Dret Internacional Humanitari en el tractament dels refugiats; la retallada d' 11.000 milions d'euros de la Llei del Pressupost de 2016, o el dictat de Brussel·les a finals de juny. 

Grans raons per seguir la via dels processos constituents perquè tornin als pobles la seva sobirania perduda.