El passat 11 de setembre, Diada Nacional, el manresà teatre Kursaal inaugurava nova temporada amb un espectacle, en clau local, a l'alçada de la xarlotada barcelonina del Parc de la Ciutadella (on, per cert, la ciutat quedà molt ben representada amb l'actuació del conjunt de flautes dels armats durant la desfilada de les nostrades forces de l'ordre). Després d'aquest, i fins a finals d'any, 49 títols més, entre espectacles musicals, teatrals i coreogràfics, se succeiran per les dependències escèniques municipals de Manresa.  

Fidels als principis de l'eclecticisme i l'heterogeneïtat que tant èxit de públic els hi ha reportat, els responsables de la programació artística del Kursaal han vestit una nova temporada que integra tot un poti-poti de propostes escèniques i musicals d'allò més diverses i variades. Per tal de mirar de vertebrar-les de forma més o menys organitzada, s'ha ideat tota una proliferació de tocs, entre tocs, tasts i abonaments que, lluny de facilitar i flexibilitzar la tria d'espectables, acaben generant més confusió que no pas solucions pràctiques. Potser fora bo, davant d'una oferta tan àmplia i heterogènia de propostes, optar per un sistema d'abonaments oberts com és el cas de l'Atlàntida de Vic, a fi de poder flexibilitzar i personalitzar al màxim la tria dels espectacles. Els espectadors amb criteri, que no són pocs, de ben segur ho agrairien.

En quant als continguts, els espectacles musicals destaquen per nombre i varietat. Els melòmans i amants de la música culta s'hauran de consolar amb poca cosa més que el debut de Jordi Savall al Kursaal, se'ns dubte tota una fita musical, en un concert coorganitzat amb la Capella de Música de la Seu en motiu de la commemoració del 400 aniversari d'aquesta històrica entitat coral. Deixant de banda els espectacles de la Mediterrània per a un proper article, a la Sala Petita també es podrà gaudir de l'atractiva proposta que el pianista Lluís Rodríguez i l'actor Joan Massotkleiner han concebut a l'entorn del bicentenari de naixement del virtuós compositor Franz Liszt, així com també, dins un registre més jazzístic, de la fresca interpretació del duet format per Celeste Alías i Santi Careta. La resta, actualitat comercial i quota local.

En el terreny operístic, un gènere que sembla haver arrelat amb força d'ençà a la inauguració del Kursaal –tot i que entre bambolines tinguem la fama de ser el públic més fred del circuït català-, podrem gaudir de tres noves produccions sabadellenques: la divertidíssima òpera bufa de G. Donizetti "L'elisir d'amore", la celebèrrima "Aida" de G. Verdi (confiem que amb un cor ben reforçat) i la romàntica "Roméo et Juliette" de Ch. Gounod. Els aficionats a la dansa tindran també el seu dia de glòria amb la visita de l'extraordinària companyia del Ballet Nacional de Cuba, qui després de l'èxit assolit amb la gira de "El llac dels cignes" presentarà a Manresa la seva aplaudida coreografia de "La Ventafocs" de J. Strauss.

En el terreny purament dramàtic, destriant el gra de la palla, tindrem la sort de poder acollir quatre produccions d'alta volada. En primer lloc, "Desclassificats", una obra comercial reeixida gràcies a la supèrbia interpretació d'un trio d'actors de luxe. Seguidament, "Pluja constant", l'adaptació catalana de la cèlebre obra de Keith Huff, "A Steady Rain", extraordinàriament interpretada per Joel Joan. El teatre català estarà representat per l'adaptació del clàssic literari de Maria Barbal, "Pedra de tartera", en l'excel·lent producció dirigida per Lourdes Barba i encapçalada per la magistral Conxa d'Àurea Márquez. Finalment, abans d'acabar l'any, podrem gaudir de tot un clàssic contemporani, "Truca un inspector" de J. B. Priestley. Un obra cabdal, dirigida i protagonitzada pel gran Josep Maria Pou, a mig camí entre la "pièce bien faite" i l'obra compromesa amb la denúncia de la immoralitat individual i col·lectiva. Entremig d'aquestes i fora d'abonament, es podrà gaudir també de l'excel·lent treball de Xavier Albertí al capdavant del text de Benet i Jornet "Dues dones que ballen".

I per finalitzar, tan sols una petició/suggeriment a l'entorn d'algunes estratègies habituals de comunicació: l'anunci del Dúo Dinámico en un concert simfònic seria com la promoció d'un "tinto de verano" a la carta del Celler de Can Roca. Cada cosa quan toca, i a cada paladar el seu vi.