Un projecte ambiciós necessita lideratge, altrament és molt més complicat d'assolir-ne els objectius. El líder ha d'aconseguir per una banda proposar una estratègia creïble i un pla d'actuació en consonància, que siguin coneguts, acceptats i admeses les dificultats i problemes que sorgiran durant el procés. I per l'altra ha de saber sumar els potencials i la voluntat de l'equip que l'ha de dur a terme, gestionant el grup de forma eficient i positivant les situacions complexes que hauran de superar. Penso que una de les seves qualitats ha de ser saber gestionar la informació amb unes notables dosis de transparència, que permetin tenir l'equip ben informat de metes i dificultats. Liderar amb opacitat no sol funcionar. També ha de tenir una certa legitimitat i ha d'actuar amb generositat, no aprofitant-se de la situació o afavorint injustament uns quants.

Dir que el projecte europeu està mancat de lideratge és encertat. Els líders legítims, el President de la Comissió i el del Parlament, no exerceixen. No comuniquen, no sabem on ens porten ni se'ls veu al peu del canó quan hi ha problemes, siguin refugiats, indignats o Brèxit. Per contra la Cancellera alemanya, que és molt respectada, es limita a exercir sobre alguns temes. Ha liderat l'austeritat, que és una estratègia per assolir objectius macroeconòmics desitjables i importants, però no se l'ha vist forçant actuacions microeconòmiques per suavitzar-ne els efectes colaterals, que són el gran germen de l'actual indignació i rebuig del projecte europeu. Qui ens ha endeutat és inabastable, i se n'ha acabat culpant als immigrants i refugiats, obrint la porta a una xenofòbia que pot arruïnar el projecte. Tampoc se l'ha vist explicant als britànics els problemes d'abandonar la UE, sembla que no se sent legitimada ni vol entrar en problemes aparentment domèstics dels països, però que acaben essent-ho de tots els europeus. Aquest no lideratge d'Europa ens convé resoldre'l aviat, i no serà fàcil.

A petita escala en tenim un cas semblant al Bages, des de fa anys. A diferència d'altres comarques, en que el lideratge dels grans temes l'entoma l'alcalde de la capital, penso que de forma legítima però poc lògica, els diferents alcaldes de la comarca no s'han posat mai d'acord en atorgar el lideratge de les qüestions cabdals a l'alcalde de Manresa de torn. El qual segurament ha volgut evitar trepitjar altres competències municipals, però el resultat és que no s'han abordat grans mancances. I no em refereixo sols a la reclamació d'infraestructures o d'un paper més digne i just a les institucions catalanes, sinó a la coordinació de competències locals que permetin mancomunar molts més serveis, planificació de sòl industrial a nivell comarcal amb molta més lògica, sentit i atractivitat per inversions foranes, estructuració i potenciació conjunta de tot el potencial turístic, etc.

Som el 2 % de la població de Catalunya, una mica menys pel que fa a la generació de riquesa, tenim potencial en molts camps, però no en traiem el profit que podríem. Segurament la societat civil organitzada no ho sabem empènyer prou, ni tenim la legitimitat per suplir aquesta situació. Però si més no hem d'explicar que, sense envair autonomies municipals, amb un projecte engrescador, un pla d'accions clar, transparència total i un líder legítim amb ganes, es podrien delegar competències i anar tots junts cap a l'objectiu. De fet fins ara el projecte europeu s'ha tirat endavant així, cedint sobirania envers la causa. No caiguem en el seu mateix error.