Fa uns dies Units Podem va convocar els mitjans de comunicació per a manifestar la seva intenció de treballar per una moció de censura per fer fora Rajoy. I es va muntar un merder. El PP va qualificar la proposta de "xarlotada"; Ciutadans la va desautoritza i el PSOE es va queixar que els podemistes no haguessin parlat amb ells prèviament. 

I és que ja se sap: tots estan contra Rajoy però quan algú fa un pas i es planta amb un "fins aquí hem arribat", la resta demostren que a l'únic que aspiren és a viure en la còmoda i lleial oposició. Aquest cap de setmana passat, però, vam poder veure com les forces que empenyen a favor d'aires republicans de regeneració democràtica, de recuperació de drets, d'igualtat i de passar pàgina del govern Rajoy i la seva corrupció, són profundament plurals. Ho vam albirar a Sol, a Ferraz i ho vam constatar divendres a Catalunya, en la reunió de més de tres mil persones en representació de quatre mil entitats en la reunió del Pacte Nacional pel Referèndum. 

El dissabte 20 de maig milers de persones de tots els racons del Regne convocats per Units Podem van omplir, al crit de cal fer-los fora, la Puerta del Sol. L’endemà, més de la meitat del cens d'afiliats al PSOE, 74.223 persones, col·locaven, amb el seu vot en les primàries d'aquest partit, a Pedro Sánchez, novament, a la secretaria general dels socialistes. El cop de mà que va donar lloc a la gestora a Ferraz, va fotre fora a l'ara restituït Pedro Sánchez i que va donar pas a la investidura de Mariano Rajoy, havia perdut. 

Les mobilitzacions, al carrer o amb la papereta, són l'expressió de la població activa contra la política neoliberal del PP i els seus resultats. Són la mostra d'un profund cansament, la constatació que la desigualtat, les retallades de drets, la pèrdua de protecció social, la pobresa, els desnonaments, la fragmentació social i la corrupció tenen responsables. L'oligarquia financera que domina el país i la seva cohort de servidors en el si del règim d'aquesta segona restauració borbònica necessita de la divisió dels que ens enfrontem a ella per seguir aprofundint en desigualtat i aposentant el seu domini que ens empobreix. Nosaltres necessitem precisament el contrari: la suma. Necessitem posar per davant un comú en el qual tots guanyem. Un comú que, al costat de la defensa d'un pla d'emergència social, l'ocupació o l'educació i la salut, permeti al poble de Catalunya decidir. Només per aquest camí de reconeixement de la pluralitat social i diversitat ideològica dels rebutjos que provoca el neoliberalisme i la seva austeritat, podrem avançar. 

El que ha passat aquest cap de setmana deixa lliçons que obliguen a les diverses esquerres a pensar. Hi ha, en totes aquestes mobilitzacions, base per desfer-se de Rajoy i del seu mafiós i corrupte PP. Tenim un Govern feble que viu, sobretot, de treballar la divisió en el si de les esquerres així com de treballar les desconfiances que provoca, més enllà de l'Ebre, la mobilització catalana pel dret a decidir. Aquest cap de setmana també ha deixat bones sensacions que ara, amb la mobilització i la unitat, s'han de concretar. 

El temps de vida del Govern de Rajoy depèn sobretot del que triguin les esquerres a unir les seves forces per aixecar, des del carrer, l'alternativa. A hores d'ara Units Podem ofereix retirar la seva moció de censura a Rajoy si Pedro Sánchez en presenta una de pròpia... ja veurem què passa! Tant de bo no es desaprofiti l'ocasió! Seria imperdonable perdre aquesta oportunitat!