Traficants de sostres

Es podria interpretar que existeix un delicte de blanqueig de capitals, si és una pràctica habitual, o, fins i tot d'estafa o falsificació, només si donés a entendre que el pis és seu. També de violació de domicili, si fos ell qui rebentés el pany, cosa que no passa gairebé mai. O d'usurpació de l'article 245 del Codi Penal, si arribés a accedir a l'habitatge, cosa que tampoc sol passar. Si funcionessin en grup se'ls podria aplicar la pertinença a organització criminal, però per això caldria que el delicte de base objecte de l'organització fos prou greu per incloure'l a la categoria de criminal, i no és el cas.

No existeix un tipus delictiu per a una pràctica que ha crescut durant els darrers tres lustres i que, com moltes altres, es basa en l'explotació de la misèria aliena per a benefici propi, el de traficant de sostres. O sigui, el que seria rebentar portes d'habitatges que no són propis per facilitar-ne l'accés a qui necessita un sostre a canvi de diners, tots d'una vegada o com si fos un arrendament.

És una pràctica cruel per a la qual es necessita un total menyspreu per a la vida humana, com amb el tràfic de persones per a la seva explotació laboral o sexual, o amb l'enriquiment amb la gestió de passos fronterers o tràmits de regulació administrativa. A diferència d'altres tràfics, com el de drogues o el d'armes, en aquests casos existeix contacte directe amb la víctima i les seves misèries.

El propietari particular d'un pis buit del carrer Sobrerroca explicava que aquesta setmana s'hi havia trobat un individu a l'interior que intentava instal·lar-s'hi mínimament, que ja és dir molt, perquè l'habitatge en qüestió s'havia fet servir de magatzem fins fa no gaire i encara hi queden embalatges, brossa, runa i brutícia, i les seves instal·lacions són escasses per no dir nul·les. L'home cobrava per estar-se dos dies guardant l'habitatge abans no arribessin els inquilins definitius, els que pagarien al traficant de torn.

A Callús, en un edifici que l'Agencia Catalana de l'Habitatge no ha sabut omplir de llogaters socials, una quinzena de pisos es troben ocupats per persones que no tenen contracte de lloguer, però que hi han pactat l'accés amb un individu que coneix tot el poble i part de la comarca, i que com si es tractés d'una immobiliària ofereix claus a immobles aliens que els que no tenen on anar paguen amb el que porten a sobre o amb un arrendament que els obliga a treure diners d'allà on poden, sigui per vies legals o no.

El tràfic de sostres, a més, estigmatitza tot el moviment popular ocupa, que valora paràmetres humans a l'hora d'alliberar un habitatge, que sigui de fons voltors, de la banca o de grans tenidors, i que prioritza necessitats i criteris normatius a l'hora de concretar-hi qui hi entrarà a viure.

Sense tipus delictiu no hi ha delicte. Els traficants de sostres poden continuar explotant els més vulnerables mirant-los als ulls i exigint-los diners per poder dormir a cobert i de qualsevol manera. I la policia i els jutges hauran de continuar conformant-se amb aplicar-los petits delictes tangencials -que ni això- que de cap manera abasten la gravetat de la seva pràctica, perquè actualment són intocables, no hi ha norma ni llei que contempli el gruix de la seva crueltat.