Tinc 31 anys, feina estable des de en fa 15, crec que acompleixo tots els requisits físics i psíquics per poder obtenir la llicència de conduir. Tot i això no, no tinc carnet de conduir, espero que em pogueu perdonar, no tinc cap intenció de faltar-vos el respecte. 

A Espanya viuen segons el cens, del qual queden invisibilitzatdes milers de persones sense papers, 47,27 milions de persones. D'aquestes, i segons dades de l'INE, 26.323.791 milions tenen llicència de conduir. És a dir, més d'un 50% de la població té una llicència per conduir. A mi, aquesta dada, així d'entrada em sorprèn, i em fa pensar, 'Berni què caram fas sense carnet?' És possible viure sense el maleït carnet de conduir? 

Les ciutats cada cop estan més pensades per a gent amb carnet de conduir, els centres de la ciutat són o bé abandonats per l'administració pública, o bé convertits en passarel·les de moda i botigues cuquis per a una minoria de la població. El petit comerç és devorat per les grans superfícies, grans superfícies on ja podem fer de tot: fer la compra de la setmana, anar al cine, fer-te les ungles, arreglar el rellotge o portar les teves filles a jugar. Grans superfícies plenes de llums i capital, grans superfícies amb pàrquings gegants, grans superfícies a les que hem d'anar amb cotxe. 

Cal també parlar de les fotudes Zones Residencials, espais a les afores de les ciutats, on cada cop hi viu més gent. Fruit de la superpoblació a les ciutats i de l'especulació amb el sol urbà, en aquestes zones buides de vida el cotxe torna a ser una eina imprescindible per anar a la feina, a fer la compra o portar a la canalla a l'escola. Són zones on anar a dormir, sense espais públics i amb la relació entre veïnes tallada per la fredor de l'ambient. 

La cosa es complica encara més, quan per circumstàncies de la vida, et toca desplaçar-te de la ciutat on vius per anar a treballar, i més quan t'has d'associar a la tan estimada Renfe. 

Jo faig una jornada de 8 hores diàries, 5 dies a la setmana, i cada setmana canvio de torn. Quan faig torn de matí toca creuar els dits, arribo a Manresa 10 minuts abans de començar a treballar, i quan hi ha un petit retard, i ja sabem que amb la Renfe un petit retard pot ser degut a un petit llamp, no em permet arribar puntual a la feina. Quan plego, com tothom, tinc ganes d'arribar a casa, però avui per exemple he esperat una hora el tren perquè la pluja ha provocat el caos, de fet, quatre gotes han provocat el caos. 

Quan faig l'horari nocturn el tema es complica força, no totes treballem fins a les 20:00 de la tarda, de fet les treballadores de l'hosteleria pleguem cap a les 23:30-00:00 i... a aquella hora ja no surt cap tren. De fet quan treballo de tardes no puc tornar a casa, he de demanar llit a algú a Manresa o... treure'm el carnet de conduir. En aquest cas hauria de conduir després de treballar 8 hores, treballar a una cuina cansa i, conduir de nit i cansat, resulta perillós. 

La línia de tren més deficient és la R4, que connecta Manresa amb Sant Vicenç de Calders. Aquest tren, al que podríem anomenar el tren de la classe treballadora, fa el seu recorregut per Manresa, Terrassa, Sabadell, Cerdanyola, Moncada..i l'utilitzen bàsicament estudiants i treballadores. Acumula retards, incidències, errors tècnics i la setmana passada, sense anar més lluny, un vagó es va cremar, tal qual. 

Les línies que agafen els turistes són més eficients, més segures i de fet, prou exclusives, el tren que connecta Barcelona amb la muntanya de Montserrat n'és un clar exemple, separem els guiris de les treballadores i fem un tren exclusiu, no fos cas. 

Tot això no és gratuït, té a veure com sempre amb un conflicte de classes i amb la batalla del capital. La indústria de l'automòbil, la venda de combustible, l'especulació urbana amb la venda de sol urbà i les empreses constructores. El capital contra les persones, aquelles que ens veiem obligades a triar entre dues opcions, treure'ns el carnet i fer de ramat o morir en l'intent de sobreviure a una xarxa de transport públic vergonyosa, amb preus elevats, amb deficiències tècniques i amb una estratègia de comunicacions al territori que deixa sense aire a les classes populars. 

Avui, després de 13 anys aguantant la fotuda pregunta, em toca preguntar a mi. I tu? Per què tens carnet de conduir?

Mai no ho faig, però avui dedico aquest article al Xavi i a l'Arnau, companys de trinxera... de moment ;)