Us proposem unes quantes rutes a peu, aptes per a tota la família, perquè gaudiu de l'explosió de colors que la natura ens brinda durant aquesta estació de l'any
Ja fa unes setmanes que estem immersos en la tardor, l'estació de l'explosió de colors per excel·lència; l'època de l'any en què els boscos de casa nostra es converteixen en autèntiques obres d'art i ens brinden l'oportunitat de descobrir policromies d'ensomni, com si fossin tretes d'un conte de fades. Catifes vermelloses, ataronjades i grogoses que fan conjunt amb frondoses capçades de fullaraca perenne converteixen l'entorn natural que ens envolta en un món a part ideal per perdre-s'hi i desconnectar. Ja sigui sol, amb amics o en família.
En el Carretera i Manta d'aquest octubre hem seleccionat cinc dels boscos més espectaculars de Catalunya perquè us enamoreu (encara més) de la tardor. De tots ells, us proposem una ruta a peu perquè els descobriu. Són caminades assequibles, aptes per fer amb la canalla (alerta: si estem parlant de nens i nenes molt petits i que no estan acostumats a fer excursions, no són propostes adequades), que faran les delícies tant dels més grans com dels més menuts.
Esteu preparats per recórrer el país i meravellar-vos amb la seva bellesa? Doncs som-hi!
Bosc de Virós (Pallars Sobirà)
Per molt que pràcticament totes les hectàrees forestals que comprenen les valls Ferrera i de Cardós siguin d'una bellesa inqüestionable, el cas del Bosc de Virós és un món a part que té la capacitat d'estimular els sentits d'una manera gairebé sobrenatural: amb les olors, amb el silenci, amb els clarobscurs encisadors. Però això no és tot! Sabíeu que és l'únic bosc del Pallars Sobirà que conté una fageda? És per aquest motiu que se'l considera un dels més emblemàtics i valuosos de la zona, i és per això que l'hem escollit com un dels cinc imprescindibles d'aquest Carretera i Manta.
La ruta que us proposem per descobrir-lo és de les més populars i ben indicades de totes. Es tracta d'una excursió circular, de 5,8 quilòmetres, que arrenca a l'aparcament de les bordes de Virós (i aquí fem un parèntesi: sabeu que les bordes eren petites cases de pedra que els pastors i ramaders construïen per guardar-hi la palla i el bestiar?) i que, entre bedolls, pins rojos i boixeroles, ens condueix fins al Pla de Buiro per, després, deixar-nos meravellats amb el mirador de les Fargues, un autèntic balcó on, a banda de copsar on estaven ubicades les tres fargues de la Vall Ferrera, també ens mostra una panoràmica de la zona, amb molt bones vistes dels poblets d'Ainet de Besan i Alins. Amb els colors de tardor, l'estampa és espectacular.
És complicat perdre's, fent aquesta caminada, ja que des del seu inici, té senyalització, tant amb penells verticals (haurem de seguir el que hi posa "Itinerari de Buiro") com amb pintura a les roques, de color groc. Tot plegat, a través de corriols, camins i pistes que ens faran descobrir un bosc encisador i hipnòtic que de ben segur tindrem ganes de tornar a visitar.
- Més informació en aquest enllaç.
Fageda del Retaule (Montsià-Baix Ebre)
Al bell mig del massís dels Ports hi trobem la fageda del Retaule, una de les més espectaculars i singulars del sud d'Europa i la més meridional de la Península Ibèrica. Podríem dir que és com una espècie de rara avis, en aquesta zona. I és precisament per això, per la seva idiosincràsia única (aquest tipus de paisatge normalment el trobem en latituds més altes), que el govern va decidir protegir-la creant la Reserva Natural Parcial de les Fagedes dels Ports; un bosc amb prop de cinquanta hectàrees de faigs que no només meravella per la seva majestuositat, sinó perquè resguarda un arbre monumental espectacular: el Faig Pare.
I és precisament aquest tresor de la natura, el que descobrirem amb la ruta que tot seguit us proposem; una ruta sense cap dificultat tècnica però una mica llarga, de gairebé 6 quilòmetres. El punt d'arrencada és la Font del Teix, a La Sénia. S'hi arriba per la mateixa pista que condueix a l'Àrea de Lleure de La Fou. Veureu que poc després d'haver començat a caminar (per la mateixa pista per on hi heu arribat en cotxe), haureu de creuar una porta tancada al trànsit rodat (de fet, es podria arribar en cotxe fins a aquest punt, però l'estat del camí no és apte per a qualsevol vehicle). Creueu la porta i seguiu caminant per la pista ampla fins a trobar una bifurcació: allà tocarà prendre el camí de la dreta. Un parell de quilòmetres més enllà, us esperarà, imponent, el Faig Pare, de 25 metres d'alçada. La tornada la fareu desfent el mateix camí.
- Més informació en aquest enllaç.
Bosc de Gresolet (Berguedà)
Sabíeu que el bosc de Gresolet va ser el protagonista d'una de les primeres campanyes conservacionistes que van tenir lloc a Catalunya? Per explicar-vos-ho ens hem de remuntar a principis del segle passat; a l'any 1920, concretament, moment en el qual el bosc va ser venut a José Enrique de Olano y Loyzaga (més conegut com a comte d'Olano), impulsor de la modernització de les mines de Fígols a través de la seva empresa Carbones de Berga. Aquella venda, però, va disgustar a la població rural d'aleshores, que s'oposava a l'explotació desmesurada que Olano volia sotmetre el bosc. Així doncs, i amb el suport del Centre Excursionista de Catalunya i d'altres entitats ecologistes, la força del poble va aconseguir que el govern d'aleshores limités la tala d'arbres en aquella zona.
No va ser fins l'any 1983, però, que aquesta activitat explotativa va quedar prohibida per complet amb la creació del Parc Natural del cadí-Moixeró, del qual el bosc de Gresolet en forma part; un bosc amb una gran quantitat d'arbres monumentals (si els que s'han anat talant al llarg dels anys encara hi fossin, l'indret encara seria més espectacular) que us animem a descobrir amb la ruta que us proposem a continuació.
Començarem a l'aparcament que hi ha a l'àrea recreativa del Santuari de Gresolet. Uns metres de pista més amunt, trobarem un pal amb diverses senyalitzacions. Nosaltres haurem de seguir la que hi posa Les Molleres, que ens farà enfilar la pista vella cap al Colell i que, al cap d'una estona, ens indicarà, amb un altre rètol, quin és el camí que hem de prendre per trobar-nos amb els diversos arbres monumentals. Els primers que veurem (a tres-cents metres) seran els faigs del Clot de l'Om; un quilòmetre i mig després, el Faig Gros de les Molleres, i dos-cents metres més enllà, l'Avet de les Molleres, un dels més alts de Catalunya. Per retornar a l'inici, caldrà, únicament, desfer el camí. Tot plegat, 6,5 quilòmetres que es poden retallar visitant, només, els faigs del Clot de l'Om, que ja són una autèntica meravella.
- Més informació en aquest enllaç.
Bosc de les Estunes (Pla de l'Estany)
Estem davant d'un paratge que us deixarà amb la boca oberta: el bosc de Les Estunes, un dels racons més particulars del municipi de Porqueres que té les baumes i les esquerdes de travertí (la popular pedra de Banyoles), com a protagonistes indiscutibles. De fet, es tracta d'una zona declarada com a geòtop, espai d'interès geològic, i està inclosa en el Pla d'Espais d'Interès Nacional (PEIN). I és que com no ha de ser interessant un bosc que, a banda de roures i alzines imponents, té roques úniques amb forats i cavitats de totes les mides i formes?
Segurament és per això que Les Estunes ha estat, històricament, un indret d'inspiració literària i de creació de llegendes fantàstiques. Sabeu què diu la tradició popular banyolina? Doncs que en aquest bosc hi vivien les goges, una espècie de fades d'aigua misterioses que van ser les encarregades de construir aquesta mena de palaus geològics que tothom que ho vulgui pot admirar a través d'una excursioneta fàcil i accessible, de d'un quilòmetre encara no, que arrenca des del pàrquing de Les Estunes (la ubicació la trobareu a google maps o en aquest enllaç).
Un cop aparcats, les indicacions són imperdibles i de seguida us conduiran cap a les diverses baumes i esquerdes fins arribar a una espècie de cova més grossa que serà la que us conduirà al gran palau rocós, que es pot travessar sense dificultats i que, un cop traspasseu, us mostrarà un indicador que us retornarà al punt d'inici a través d'una ruta circular apta completament per a tots els públics.
- Més informació en aquest enllaç.
Bosc dels castanyers centenaris de Viladrau (Osona)
Al bell mig del Montseny, reserva de castanyers per excel·lència, podreu descobrir un arbre vell i majestuós amb 9 branques disposades en forma de canelobre, símbol de Viladrau. Amb gairebé vint-i-quatre metres d'alçada i un perímetre de sis metres i mig, el Castanyer de les Nou Branques és un dels arbres més emblemàtics del massís. La seva edat -es calcula que té prop de 700 anys- i la seva singular forma l'han convertit en un arbre veritablement espectacular.
Aquesta passejada que us recomanem a continuació us el descobrirà mentre, alhora, quedeu completament seduïts pels colors càlids i terrosos de tardor que ofereixen els faigs i castanyers que us acompanyaran al llarg de tota la ruta; una ruta circular que no arriba als 6 quilòmetres de distància i que, a més, us permetrà conèixer algunes de les fonts més emblemàtiques de Viladrau, com la del Nen Gran o la de Paitides. Tot plegat, sota l'atenta mirada de l'imponent Matagalls.
Des d'on començarem la caminada? Doncs des de l'aparcament que hi ha al carrer Mercè Torres, l'indret que cada octubre des de ja en fa 27, els viladrauencs i viladrauenques hi celebren el Ball de Bruixes, un esdeveniment emmarcat en la Fira de la Castanya que commemora un dels episodis més tràgics de la història de Viladrau: la Persecució de les Bruixes que va esdevenir-se la nit de Tots Sants del 1617.
Fet aquest parèntesi, seguim amb el recorregut. Un cop amb el cotxe aparcat, veurem que allà mateix ja hi ha un penell informatiu que ens convidarà a seguir les marques blanques i verdes corresponents al SL (Sender Local) C81. Haurem de travessar el poble (parròquia de Sant Martí, plaça de l'Ajuntament i ermita de la Pietat com a punts de referència) i quan arribem a la Font de Miquel, la cosa ja no tindrà pèrdua. Després d'aquesta, ens trobarem amb la del Sot de Can Rosell, i un cop passada, els senyals ens faran desviar cap a l'esquerra i enllaçar amb una pista una mica costeruda que ens portarà fins a la Font de les Paitides i, uns metres més enllà, fins a les fonts del Nen Gran i del Ferro.
Quan acabem la pujada, a mà dreta, trobarem el sender que ens conduirà fins al Castanyer de les Nou Branques, la cirereta del pastís. Des d'allà, la direcció que prendrem ja ens anirà retornant cap a l'aparcament on tenim el cotxe. No desfarem el camí d'anada, per això, sinó que farem cas de les indicacions, que ens faran passar pel Prat del Solà per, posteriorment, fer-nos arribar fins la Font del Sot de Can Rosell. A partir d'allà, llavors sí, es tractarà de fer el camí de pujada a la inversa.
- Més informació en aquest enllaç.
