Presentació del Pla director dels Panyos. Foto: AjM

La fàbrica de Cal Miralda, popularment coneguda com a fàbrica dels Panyos i d'un alt valor patrimonial, ha estat objecte d'un Pla director que en defineix els criteris d'intervenció i que permetrà abordar amb rigor la rehabilitació total de l'edifici. El document, que preveu que l'edifici pugui tenir usos administratius i culturals, també fixa la ubicació dels accessos –tant interiors com exteriors– i fa una proposta d'ordenació de l'entorn.

A més, el Pla director inclou un avantprojecte d'intervenció que permet exemplificar l'aplicació dels criteris definits. D'aquesta manera es visualitza una hipòtesi de rehabilitació de la fàbrica.

Recordem que la fàbrica, que data del 1820, constitueix un dels primers exemples d'arquitectura industrial a Manresa i Catalunya, i la seva situació a la vora del riu Cardener i la seva relació amb el canal la fan representativa de les instal·lacions industrials de la seva època. Des de l'any 1989, la fàbrica dels Panyos està inclosa en el Catàleg i Pla especial de protecció del patrimoni historico-arquitectònic i ambiental de Manresa, i el maig del 2009 va ser declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.

Criteris i proposta d'actuació del Pla director
Rehabilitació estructural i constructiva
Els criteris fixats en relació a la rehabilitació estructural i constructiva parteixen de la necessitat de posar en valor l'estructura de l'edifici i els seus materials com a procés fonamental en el procés de lectura, interpretació i comprensió de l'edifici, a partir de:

• Conservació de textures i exhibició dels materials
• Manteniment d'una lectura unitària dels espais diàfans interiors
• Interpretació de l'edifici com a contenidor
• Necessitat d'una intervenció amb claredat conceptual i constructiva

D'acord amb aquests criteris, l'avantprojecte que inclou el Pla director planteja la necessitat de preveure un paviment de formigó i un tractament de les obertures de la planta semisubterrània que garanteixi l'estanquitat de l'espai, en consideració a la situació d'aquesta planta en zona inundable. Quant als elements estructurals, es proposa garantir la capacitat portant dels forjats ja sigui a partir del seu reforç o bé preveient la col·locació d'un nou forjat per sobre de l'existent. Aquesta darrera solució possibilitaria el manteniment total de les característiques originals dels sostres.

El reconeixement estructural també abasta l'estudi de la xemeneia, per a la qual el Pla director preveu la seva estabilització estructural i la recuperació de la seva alçada original, 1,70 metres superior a l'actual.

Adjudicació d'usos
El Pla director fixa la compatibilitat dels usos possibles amb les característiques pròpies de l'edifici –d'acord amb la qualificació d'equipament administratiu que li assigna el Pla d'equipaments–, limitant la seva diversitat i donant preferència a aquells que tendeixen a la homogeneïtzació en el tractament dels espais tot permetent una percepció global i unitària dels interiors diàfans.

En concret, l'avantprojecte del Pla preveu la compatibilitat en l'edifici d'usos culturals i administratius. L'ús cultural es preveu a la planta semisubterrània i a la planta baixa, ocupant l'espai comprès entre el punt on es localitza l'accés principal –que se situa al mig de l'edifici– i la part nord, i a les plantes primera i segona ocupant la part de planta de tipologia diferenciada.

Tanmateix, amb la finalitat de donar compliment als requeriments del pla general pel que fa a previsió de places d'aparcament, el Pla director preveu un espai per aquest ús que es fixa soterrat, amb dues plantes i amb una capacitat per a un centenar de vehicles i en una localització a tocar de la nau i a sota de l'espai púbic.

Ubicació de nous accessos i nuclis de circulació vertical
Es preveu la ubicació de l'accés principal al mig de l'edifici, just al costat nord del cos sobre el qual es disposa el dipòsit d'aigua. Aquest accés es preveu amb un ampli vestíbul públic obert que travessa la fàbrica amb la finalitat de possibilitar el pas i la connectivitat fins a la passera que ha d'unir l'espai dels Panyos amb el Congost per sobre del riu. Aquest vestíbul obert, a la manera d'un porxo, es converteix en punt de pas dels vianants i en espai d'accés als diferents usos que es puguin ubicar a la fàbrica.

El Pla director determina la localització dels nous nuclis d'accessibilitat vertical –escales i ascensors interiors– derivats de les noves necessitats d'accés i d'evacuació de l'edifici, d'acord amb els criteris següents:

• Respecte envers la volumetria i l'estructura general de l'edifici
• Manteniment de la lectura unitària dels espais centrals de producció
• Compliment de les normatives d'accessibilitat i de mesures d'evacuació en cas d'incendi

Es preveuen tres nuclis de comunicació verticals. El nucli principal –vinculat a l'accés– es disposa a la part central de l'edifici i es desenvolupa formalitzant un volum exterior que es preveu diferenciar de la resta de l'edifici de la fàbrica a partir del tractament dels seus paraments. Així mateix, es preveuen dos nuclis secundaris que permeten l'acompliment de la normativa d'incendis i també una millor racionalitat dels recorreguts. Un d'aquests nuclis se situa a l'extrem sud de l'edifici; l'altre es preveu en l'indret on l'edifici experimenta el canvi de tipologia estructural.

Ordenació de l'entorn
La proposta d'intervenció en l'entorn parteix de l'especial situació de l'edifici al costat del riu Cardener i del seu paper de porta cap als espais del Congost en el recorregut de vianants previst entre el centre històric i el parc del Cardener. D'altra banda, el Pla director planteja la recuperació dels elements existents del sistema hidràulic original: salt, presa, caseta de presa d'aigua i canal amb tots els seus components. Així mateix, fixa les característiques de la passera –de tres metres d'amplada i noranta de longitud– que ha de possibilitar l'enllaç del recorregut que, des del nucli antic, suposa la connexió de la ciutat amb l'àmbit del Congost.

Programa d'inversió
El Pla fixa una aproximació al cost de les actuacions proposades, les quals es desglossen en els apartats següents:

• Rehabilitació estructural edifici 3,6M€
• Rehabilitació funcional 3,4M€
• Arranjament del canal 0,5M€
• Edifici d'aparcament 2,7M€
• Passera 0,9M€

A més d'esdevenir un element imprescindible per a la planificació de les actuacions de rehabilitació de la fàbrica dels Panyos, el document i la seva aprovació també ho són per possibilitar l'accés a subvencions estatals destinades a la rehabilitació del patrimoni arquitectònic.

El document del Pla director ha estat redactat per l'equip d'arquitectes A9, encapçalat per Lluis Piqué Sancho i Joan Escalé Estrada. Per a la seva elaboració s'ha comptat amb una subvenció del Ministeri de Cultura. El document ha estat aprovat per la Comissió Territorial de Patrimoni Cultural de la Catalunya Central de la Generalitat de Catalunya.

El camí per arribar al Pla director
L'any 1999 es va aprovar definitivament el Pla especial dels Panyos, que preveia l'ordenació dels terrenys vinculats a la fàbrica i fixava per aquest edifici la qualificació d'equipament. El mateix any 1999 es va aprovar el projecte de compensació del polígon d'actuació on s'incloïa la fàbrica i, en base a aquest instrument de gestió, l'edifici va passar a ser de titularitat pública.

L'adscripció de la fàbrica al sistema d'equipaments de la ciutat així com la seva localització vora el riu Cardener posicionen l'edifici en una situació privilegiada en l'estructuració dels espais públics de la ciutat. En aquest context, la fàbrica es configura com l'element que ha de permetre la connexió del recorregut de vianants que, des del nucli antic, ha d'arribar a la zona esportiva i de lleure del Congost.

El Pla director de la fàbrica es va plantejar un cop executada, durant l'any 2009, una primera intervenció a l'edifici consistent en la remodelació de la coberta. Va ser una intervenció urgent i necessària pel precari estat de conservació de l'edificació, molt malmesa degut a l'abandonament progressiu des de la postguerra i definitiu des de l'any 1976.

El Pla director, partint de l'estudi de la història i evolució de la instal·lació, de l'anàlisi dels aspectes constructius i estructurals de l'edifici i de la valoració del seu estat de conservació, fixa els criteris per a la rehabilitació estructural i constructiva de la fàbrica, per a la definició d'usos, per a la ubicació dels accessos i els nuclis d'accessibilitat vertical i també per a l'ordenació de l'entorn.

La fàbrica dels Panyos, un edifici singular
L'edifici dels Panyos té importància pel moment que va ser construït, per la seva antiguitat i per la seva simbologia. La seva estructura fabril, a causa d'exigències de producció, va trencar motlles, amb un nou estil respecte dels anteriors tallers manufacturers, tot imposant un nou ordre en la construcció de locals de producció industrial i convertint-se en un edifici únic a Catalunya i a Espanya, de l'arquitectura de l'inici de la industrialització, definint una tipologia característica de fàbriques de riu.
   
A nivell representatiu, la fàbrica dels Panyos simbolitza l'arrencada industrial de Catalunya i de la ciutat de Manresa. D'altra banda, la fàbrica i les seves finestres formen part de la façana esquerra del Cardener des de fa més de cent vuitanta-set anys, i els manresans tenen interioritzat tant la imatge de l'edifici com el topònim mateix dels Panyos.
 
La fàbrica dels Panyos és un edifici excepcional perquè és l'edifici industrial modern amb tipologia de pisos i amb força motriu hidràulica més antic que es conserva a l'estat espanyol. És una de les primeres fàbriques edificades expressament per a un ús industrial i un exemple paradigmàtic de la introducció de l'arquitectura industrial a fàbrica de pisos de la primera etapa de la industrialització, amb un model importat d'Anglaterra, que manté encara l'estructura original de pedra i bigues de fusta.

Estat actual de la fàbrica i comportament estructural de l'edifici
L'edifici consta de planta semisubterrània, planta baixa, i dues plantes pis, amb una superfície construïda total de 5.765 m2. Es tracta d'un edifici de 108 metres de llargada i de 12,80 metres d'amplada amb una planta diàfana delimitada per les façanes i amb un única tirada de pilars centrals de 60x60cm, excepte en una zona molt concreta, on l'edifici experimenta un canvi de tipologia estructural –probablement per tractar-se d'un volum construït amb posterioritat– i on el pilar central és substituït per dos pilars.

Les façanes, de pedra i peces ceràmiques, són gruixudes, van des de 52 a 120 cm, segons la planta. La façana més representativa, corresponent a la façana al riu, consta d'una composició de forats homogènia i simètrica, ordenats segons eixos verticals. Originalment sembla que l'edifici tenia 366 finestres.

L'estructura de l'edifici és a base de sostres de bigues de fusta i revoltons ceràmics que se sustenten sobre arcs ceràmics a la planta semisubterrània i sobre jàsseres de fusta a les plantes baixa i primera que carreguen sobre les façanes i el pilar central de la nau a través de capitells. El sostre de la planta segona es formalitza a partir d'unes encavallades de fusta que donen forma a la coberta que és a quatre aigües.

El reconeixement estructural de l'edifici posa de manifest la necessitat d'un reforç de les bigues i jàsseres de fusta mentre que els murs de càrrega es comprova que treballen a unes tensions molt per sota de les seves capacitats resistents i, pel que fa als pilars, es conclou que es troben al límit de les seves capacitats resistents i que, per tant, precisaran segurament també de reforç.