En la seva carta, Bisbal defensa que "eren els veïns de Maians, però com a feligresos de la parròquia" els que han gestionat la parròquia juntament amb el rector. Així mateix, les "despeses ordinàries s’han pagat a través dels donatius dels fidels i de l’economia parroquial" i no pas "a través de cap òrgan que agrupés als veïns del poble o el pressupost municipal".
El mossèn també recorda que va ser el rector de la parròquia, "i no l’Ajuntament, qui va gestionar, va encarregar el pressupost i va crear una junta de reconstrucció de l’església després de la Guerra Civil" i que "va ampliar, el 1959, les seves propietats mitjançant la compra d’un terreny contigu al cementiri (el camp del rector)".
Fins i tot, Bisbal explicarà que hi ha detalls històrics que demostren que, des de sempre, s'ha considerat que la parròquia era propietat de l'Església. "L’Ajuntament de Castellfollit del Boix va acordar administrar els cementiris parroquials (inclòs el de Maians) el 8 de juliol de 1979 sempre que el Bisbat de Vic hi accedís, reconeixent, per tant, que la propietat era de l’Església".
A més, en la carta que llegirà durant la missa, mossèn Xavier Bisbal recorda que just abans de la seva arribada, "es va fer una reunió entre els veïns i el bisbe de Vic per a la solució de les obres de Maians, i per tant, es reconeixia la responsabilitat del bisbat amb el patrimoni".
[h3]"El poble" com al conjunt de feligresos, al segle XIX[/h3]
En el text que llegirà Bisbal, també hi ha lloc per a la interpretació històrico-filològica. Bisbal defensarà que el significat de la paraula "poble" o veïns" que es feia a finals del segle XIX -moment de la cessió que va fer Cal Codol- "és diferent al que té en el segle XXI", ja que "en aquella època la pràctica totalitat del poble era creient i practicant i s’identificava poble amb parròquia" i per tant, com a "membres d’una Església que volien un lloc per enterrar, pregar i celebrar la fe".
[h3]"Una administració pública aconfessional ha de mantenir el culte catòlic?"[/h3]
Per completar el seu raonament, el rector fa una lectura futurista del que passaria si la parròquia passés a mans municipals, procurant arribar a un reductio ad absurdum. A dia d'avui, "no hi ha béns comunals, segons la legislació, que no siguin municipals", pel que es pregunta si "una administració pública aconfessional ha de mantenir el culte catòlic?", o si "l'Ajuntament ha de pagar del seu pressupost municipal totes les seves despeses?".
També raona que "és evident que si la parròquia de Sant Andreu deixa de ser un temple de l’Església Catòlica i passa a ser municipal ja no serà una parròquia i deixarà de tenir rector", i això significarà que "el futur de les comunitats cristianes en els micropobles està amenaçat".
La lectura del mossèn acabarà amb un eloqüent "no manipulem el passat per un futur que encara està per escriure".
[noticia]101689[/noticia]
[h3]Unió de Pagesos denuncia doble immatriculació[/h3]
Un pagès de Cal Còdol va entregar fa 150 anys uns terrenys al "poble" perquè s'hi fes una església, una rectoria, un hort i un cementiri. Ho van formalitzar a través d'una acta notarial i ho van registrar. Però al 2012, sota l'anomenada llei Aznar, el Bisbat de Vic la va posar al seu nom al·legant que era un lloc de culte catòlic des del segle XVIII.
Es tracta, segons ha denunciat aquesta setmana Unió de Pagesos, d'un nou cas de doble immatriculació a favor de l'Església. El sindicat exigeix que es retorni al poble, i l'Ajuntament negociarà amb el bisbat per tal d'anul·lar aquest registre i retornar-ho als veïns. De la seva banda, el Bisbat de Vic admet que hi pot haver errors i està disposat a retornar les propietats si es demostra que no són seves.
Carta del rector de Maians, Xavier Bisbal, als feligresos by La muntanya russa on Scribd
